La decadència de la mentida (1898) no és només un dels diàlegs de més abast teòric dOscar Wilde, sinó que representa el seu manifest antinaturalista i una contribució tan notable com polèmica, fins i tot avui dia, al debat sobre el valor de lart. Per Wilde, quan sexigeix a lart que renunciï a la bellesalaspiració humana més elevadaper assolir la veritat, se sacrifica una de les capacitats més extraordinàries de lésser humà: la de transformar la realitat. Crear significa ordir mentides meravelloses per convertir el món en un lloc digne del nostre esbalaïment. I quan lArt aconsegueix alliberar-se de les cadenes del realisme, deixa dimitar la Natura i la Vida i nesdevé el model.