A partir de dos personatges entre històrics i mítics lemperador mogol Akbar i el rei i sacerdot tolteca Quetzalcòatl el poeta ha volgut reflexionar sobre la idea de lexili, dels moviments que conjuminen espai i temps, i que creen «un desig tricèfal»: terra, cos i llengua. O, dit duna altra manera: nació, sexualitat i paraula, més enllà de les identitats immediates. Són moviments, doncs, que engendren tres etapes: la de lAlliberament, la de la separació de la Mare per posseir el cos de lEstimada i la de la síntesi, on la llengua ha de permetre crear lespai contigu on es recuperi la terra, on lhome i el déu ja no són antagònics, sinó una sola realitat que defineix la figura de lHome Llum. Més enllà de qualsevol religió, lexili pot esdevenir la consecució duna nova ètica, basada en el desig.