«Escric perquè de sobte m?he adonat que tot el que estimo morirà» Així comença el dietari que Vicenç Villatoro va escriure entre el 6 de febrer i el 28 de març del 2006, en paral·lel a les últimes setmanes de vida de la seva mare, a qui havien diagnosticat un càncer que va preferir no tractar-se. Lluny de l?autoajuda i de l?exaltació sentimental, les notes d?aquest dietari acompanyen una família en uns moments en que s?alternen els instants de tristesa, d?evocació i, fins i tot, de felicitat. Els de màxima consciència i els de gairebé somni. Els de tendresa i els de temor. Tot i la cruesa de la frase inicial, al llarg d?aquestes notes i d?aquestes setmanes ens apareix la possibilitat, a través de la serenitat, la fortalesa i la companyia, d?arribar a una bona mort.
«Escric perquè de sobte m?he adonat que tot el que estimo morirà» Així comença el dietari que Vicenç Villatoro va escriure entre el 6 de febrer i el 28 de març del 2006, en paral·lel a les últimes setmanes de vida de la seva mare, a qui havien diagnosticat un càncer que va preferir no tractar-se. Lluny de l?autoajuda i de l?exaltació sentimental, les notes d?aquest dietari acompanyen una família en uns moments en que s?alternen els instants de tristesa, d?evocació i, fins i tot, de felicitat. Els de màxima consciència i els de gairebé somni. Els de tendresa i els de temor. Tot i la cruesa de la frase inicial, al llarg d?aquestes notes i d?aquestes setmanes ens apareix la possibilitat, a través de la serenitat, la fortalesa i la companyia, d?arribar a una bona mort.