“Els moments inefables de l’ofici de narrador es multipliqun a mesura que s’hi penetra. I penetrar-hi practicant, narrar com es narra, condueix a dubtar que es pugui aprendre el narrar. Alesmores, amb el duote, arriba la certesa que, com segurament en tot, en narrativa hi ha un nombre finit d’elements comuns, objetivables; i d’altres, molts, potser no finits, de particulars, d’inefables. Ambdós necessaris, conjuntament suficients. Els elements comuns permeten la construcció de la carcassa que sostindrà, i on s’adaptarà, el text: inefable d’inefables. Els primers s’han intentat explicar aquí; dels darrers, se’n destaquen els més llampants de cada tema. L’objectiu barrer del llibre és confesar algunes dèries personals recurrents sobre l’aprenentatge de l’escriptura, en general, i de la narrativa, en particular: una primera poètica, amb la gosadia de pretendre il.lusionar altres viatges particulars i inacabables cap a la prosa de ficció, una disciplina artística i prou.