L’obra s’endinsa en l’entramat de negociacions a Madrid que realitzà el consistori tortosí per aconseguir una desviació del traçat de la línia del ferrocarril d’Almansa-València i Tarragona. Davant la voluntat del constructor de la línia, el marquès de Campo, de projectar-la paral·lela a la costa, ciutats com Reus, primer, i Tortosa, després, s’hi oposaren en favor d’un traçat interior que afavorís els seus interessos. L’estancament de la línia entre Tarragona i Barcelona, sumat al pes polític de Tarragona, deixà Reus fora de tota possibilitat de ser estació de la línia, però Tortosa seguia tenint possibilitats si aprofitava el debat sobre la ubicació del pont de la via sobre l’Ebre. La resolució del conflicte passà per influir políticament la resolució de la Junta Consultiva del Ministerio de Fomento a través de diferents personalitats capaces d’afavorir la voluntat tortosina. La resolució fou favorable a Tortosa, que aconseguí la construcció del pont i l’estació a peus del mur de la ciutat l’any 1868.