Estudi biogràfic de la vida i lobra de Joan Subias Galter (1897-1984), que lany 1974 va decidir lliurar el seu fons documental i fotogràfic a lInstitut dEstudis Catalans. Figuerenc, un dels primers descobridors de Salvador Dalí i apassionat per la història de lart, es va iniciar en la gestió del patrimoni cultural com a director dels Serveis de Cultura de la Diputació de Girona (1926), i successivament, de la Comissaria de la Generalitat de Catalunya a Girona i de la Conselleria de Cultura (1931-1939). Va prendre la iniciativa en la declaració de monuments nacionals de Sant Pere de Roda i de Santa Maria de Vilabertran i va promoure la restauració i la rehabilitació de molts monuments, mentre sencarregava per compte de lIEC de la confecció del Catàleg monumental de la província de Girona. Des dels inicis de la Guerra Civil, primer a Girona i després a Barcelona, va tenir un paper destacat en la salvaguarda del patrimoni artístic de Catalunya; va ser cap de la Secció de Museus des de 1938 i, com a tal, va assumir la responsabilitat del trasllat i la salvaguarda de moltes obres del patrimoni català a Can Descals de Darnius. Després dun breu exili, va ser represaliat i depurat amb pèrdua de feina i sou; quan el 1949 va ser rehabilitat després de la revisió de lexpedient, Subias ja havia refet la seva vida, ara dedicat al món editorial i a la docència com a professor de lEscola de Llotja i com a catedràtic de lEscola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, havia estat des de 1935 corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Molt acreditat fins a mitjan anys setanta, la seva figura i la seva biografia van caure en loblit, tret de les aportacions singulars que en van fer Eduard Puig Vayreda i Francesc Fontbona i de Vallescar.
Estudi biogràfic de la vida i lobra de Joan Subias Galter (1897-1984), que lany 1974 va decidir lliurar el seu fons documental i fotogràfic a lInstitut dEstudis Catalans. Figuerenc, un dels primers descobridors de Salvador Dalí i apassionat per la història de lart, es va iniciar en la gestió del patrimoni cultural com a director dels Serveis de Cultura de la Diputació de Girona (1926), i successivament, de la Comissaria de la Generalitat de Catalunya a Girona i de la Conselleria de Cultura (1931-1939). Va prendre la iniciativa en la declaració de monuments nacionals de Sant Pere de Roda i de Santa Maria de Vilabertran i va promoure la restauració i la rehabilitació de molts monuments, mentre sencarregava per compte de lIEC de la confecció del Catàleg monumental de la província de Girona. Des dels inicis de la Guerra Civil, primer a Girona i després a Barcelona, va tenir un paper destacat en la salvaguarda del patrimoni artístic de Catalunya; va ser cap de la Secció de Museus des de 1938 i, com a tal, va assumir la responsabilitat del trasllat i la salvaguarda de moltes obres del patrimoni català a Can Descals de Darnius. Després dun breu exili, va ser represaliat i depurat amb pèrdua de feina i sou; quan el 1949 va ser rehabilitat després de la revisió de lexpedient, Subias ja havia refet la seva vida, ara dedicat al món editorial i a la docència com a professor de lEscola de Llotja i com a catedràtic de lEscola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, havia estat des de 1935 corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Molt acreditat fins a mitjan anys setanta, la seva figura i la seva biografia van caure en loblit, tret de les aportacions singulars que en van fer Eduard Puig Vayreda i Francesc Fontbona i de Vallescar.