Amb Amades, tot i el seu tarannà bonhomiós i tranquil, tot passa de pressa, no hi ha punts mitjos. S’hi fica de cap a peus. Tot comença i acaba amb una rapidesa inusitada, conseqüència de la seva titànica capacitat de treball. El petit Amades del Raval serà el millor constructor d’estels del barri, el millor comediant d’ombres xineses i titelles, el millor expert en literatura de canya i cordill a les parades dels Encants... Quan l’any 1909 ingressi a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Amades se sentirà com una abella en un paisatge de Gauguin, envoltat d’exòtiques flors de coneixement per libar amb la seva natural fogacitat intel·lectual. Des la seva entrada a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el neguit que se’ns va encomanar als autors va créixer en intentar seguir-lo a través ja no tan sols dels múltiples àmbits del saber als quals s’apropava, sinó de les mateixes iniciatives que hi va desenvolupar: organització d’excursions marítimes, creació de l’esbart folklòric, fundació de publicacions esperantistes, etc. I el mateix passa quan se li ressegueix la petja en altres institucions a les quals va participar, com el Centre Excursionista de Catalunya o l’Esbart Dansaire, entre d’altres. Cada cop era més clar que el neguit de coneixements que sembla que va empènyer sempre la seva vida era de doble direcció: de fora cap endins, però també des d’ell cap als altres en una clara vocació associacionista i de divulgació del saber.