Sempre he pensat que les marques que deixa el procés constructiu en un edifici antic, són com un llibre per a tots els tècnics de la construcció. No és necessari disposar d’unes dades històriques, quasi sempre inexistents pel que fa a edificis senzills, per saber si durant un moment de la història s’hi va produir una ampliació. La col·locació de les pedres, els referits, la mateixa composició del morter i un llarg etcètera són proves més que suficients per aclarir l’evolució de l’edifici. «El llibre és fruit d’una peregrinació per les terres illenques, sovint citat amb algun propietari, altres cops acompanyat per l’amo o pagès de la finca, i la majoria de vegades, presentant-me com un extern, però acabant sent ben rebut.» El subtítol del llibre respon a la norma 28 del Pla territorial insular de Mallorca. Aquesta norma és de vital importància per saber si un edifici és susceptible de ser rehabilitat o ampliat partint d’un habitatge existent, ja que s’ha de demostrar que, efectivament, parlam d’un habitatge i no d’una edificació d’usos agrícoles o ramaders. En aquest llibre es donen la mà l’arquitectura, la història i la construcció per explicar i justificar l’antiguitat d’aquests edificis.