La proposta de Josep M. García-Llort és tan original que es fa difícil encabir-la en el cànon de l’art català contemporani. El pintor enamorat de Torredembarra va crear un univers irònic, però molt seriós. Va optar pel joc com a estratègia de fantasia i de construcció d’uns relats hermètics i fascinants, expressats amb una plàstica contundent i sensual. Ens podríem aventurar a inserir-lo en un expressionisme entre irònic i líric. Ateses la dificultat i l’ambigüitat d’aquesta definició, però, el present llibre traça el curs de la biografia de García-Llort i la seva evolució artística per assajar, després, una proposta de lectura de la seva obra.