Fora de l'umbracle és un recull unitari de poemes que Joan Brossa deixà enllestit en vida però que romangué inèdit segurament per les dificultats d'edició que trobà davant la gran quantitat de poemes visuals que conté. Aquest poemari combina la poesia literària tradicional amb la poesia visual, i planteja reflexions sobre la naturalesa del signe lingüístic i la seva relació amb la realitat material, sobre el lloc de l'home en la història i sobre la societat del seu temps especialment sobre els fets del maig de 1968, ja que el llibre fou escrit durant aquest any. La publicació d'un inèdit de Joan Brossa és, sens dubte, tot un esdeveniment literari, i contribueix a la necessària i urgent edició de les obres que el poeta deixà inèdites per tal de propiciar un bon coneixement tant de la pràctica literària de Brossa com de les seves idees sobre la poesia i la societat. En aquest sentit, Fora de l'umbracle és una obra ideal per assolir aquests objectius. D'una banda, perquè fa pública una part desconeguda del corpus brossià; una part, a més, molt peculiar i significativa, ja que és el llibre de Brossa que inclou més poesia visual d'entre els que la combinen amb la poesia literària. D'altra banda, és un llibre que conté reflexions cabdals del poeta sobre el fet poètic, sobre la relació entre el signe lingüístic i el visual, i sobre la societat en crisi del maig de 1968. L'estudi introductori de l'especialista en lobra de Brossa, Glòria Bordons, il·lumina, a partir daquesta obra inèdita, nous espais del conjunt de l'obra brossiana i apunta noves perspectives des de les quals encarar-s'hi. L'edició d'aquest volum significa la reactivació de la col·leccó de clàssics catalans Biblioteca Catalana, amb la voluntat d'editar altres volums de l'obra poètica de Joan Brossa.