Càncer és «una paraula que esgarrifa, que diem només a mitges, que associem molt sovint a patiment,a tractaments molt durs, a alopècia, al color gris, a mort...». Però és una paraula que forma part de la vida de moltes persones, directament o indirecta, i que amaga vivències i realitats molt complexes. La Núria Casas ens acosta a aquesta malaltia sense dramatismes, amb naturalitat, amb cruesa i amb un finíssim sentit de l?humor, a través d?un recull de contes breus d?una gran qualitat literària. A La festa dels crancs, quatre dones (l?Àfrica, la Mariajo, la Yolanda i l?Alícia) comparteixen amb nosaltres sentiments i vivències des de la intimitat de la malaltia. Són contes carregats de sensibilitat, que traspuen i encomanen força, profunditat i, sobretot, ganes de viure. La Festa dels crancs, però, també és la metàfora de la vida i la mort. Un llibre inacabat, que veu la llum anys després del seu inici gràcies a una multitud de persones de l?entorn de l?autora, que hi ha col?laborat.