S’escau enguany el centenari del naixement a Lleida l’any 1908 d’Enric Crous Vidal, un dels màxims exponents de l’avantguarda de les terres de Ponent i un dels dissenyadors gràfics i creador d’alfabets tipogràfics més internacional que ha donat Catalunya el segle XX. Promotor de la revista ART en els anys trenta, creador d’una agència de disseny, del primer cine-club de la ciutat de Lleida, va desenvolupar una tasca de salvament del patrimoni artístic durant la Guerra Civil. Exiliat a França, va formular a París teories sobre la cal·ligrafia llatina alternativa al formalisme de l’escola de la Bauhaus. L’any 1975, Crous va deixar enllestides aquestes memòries que titulava Un tap a la reguera, on repassa els fets més rellevants de la seva vida, de la infantesa a la ciutat de Lleida, de l’aventura avantguardista, de la guerra i de l’exili. Es tracta d’un conjunt inusual dins el panorama memorialista, ja que estan redactades “a raig”, en un català que barreja la parla lleidatana amb la llengua francesa, mantenint una translació col·loquial que fa que el text segueixi un discurs electritzant ple d’anècdotes, barrejant la ironia amb la cruesa dels continguts. Per aqull que vulgui conèixer la vida quotidiana de la Lleida de començaments de segle, i les intimitats dels esdeveniments marcats per la República, la guerra i l’exili, aquestes memòries resultaran aclaridores, fent palesa la vigorositat dels fets i les maneres d’aquest creador universal.