En línia recta són les memòries que Miquel Julià ha descrit i conduït de la seva vida, de la seva complicada trajectòria i ho ha fet sense enrevolts, per aclarir, lluny de condicionants històrics ja superats, la realitat de les seves actuacions i la veritat de les motivacions d’aquella trajectòria. El seu recorregut ha esdevingut força variat, tant pels diversos camps d’actuació com per les iniciatives personals, sovint condicionades per les circumstancials i socials. Per això, Julià conta com i per què ha actuat en afers parroquials, diocesans i socials, amb música popular i polifònica, dedicació a l’escoltisme i l’espectacle, treballs en premsa durant dècades amb continus articles i gloses, a més de la desena de publicacions de poemes, música, i encara d’assaig religiososocial de la història de Mallorca. Julià, sense amagar ni ocultar res del que ha fet, patit i recordat, ha exposat la seva llarga trifulga vital i ha teixit una peripècia literària, quasi magistral, sobre un referent ja superat i irrepetible, que l’autor fa bategar com si fos viu en les pàgines i fotografies d’aquestes, les seves Memòries.