La narrativa de Maria Àngels Anglada és una de les més radicals de l’últim terç del segle XX europeu. Es formula des de la idea que la paraula té la força de canviar les coses i traça una nova visió històrica en què l’amor, la bellesa i un nou corrent civilitzador són possibles. La seva narrativa es relaciona amb els conceptes d’ètica i veritat, i de denúncia de la barbàrie i la injustícia. També reviu la tradició antiga, però com el seu estimat Salvatore Quasimodo, a les seves mans els mites perden tot hieratisme, “baixen a les trinxeres” del segle XX. Els miralls de la ficció és un recorregut pel microcosmos angladià en què el miralleig entre “realitat” i “ficció” és constant. S’hi analitzen els anys de formació, s’hi descriuen els procediments narratius i la construcció de personatges, especialment els femenins i la memòria dels infants. També els jocs intertextuals, amb altres autors, personatges i obres, en una xarxa extensíssima que l’escriptora representa en el Tapís de Càller” de L’agent del rei. Tanquen el volum les cartes adreçades a Salvador Espriu i Josep Pla i un recull de traduccions de poetes italians moderns.