Escrit el 1933, Elogi de l'ombra s'ha convertit en un clàssic indiscutible per la subtilitat amb què Junichir? Tanizaki comprèn i explica l'estètica japonesa, plasmada en temples, cases i objectes, en el teatre i els vestits. Aquesta reflexió porta Tanizaki a l'arrel mateixa de l'estètica oriental, clarament oposada a l'occidental. Els eixos que vertebren els ideals de bellesa a Occident han estat la llum, la netedat, les línies rectes i l'harmonia. D'acord amb Tanizaki, els ideals japonesos tendeixen, en canvi, a buscar la força suggeridora de l'ombra i l'asimetria, el contrast i el buit. Sota l'influx de la filosofia zen, la penombra -el canviant joc de les ombres sobre els objectes- ens acosta a l'essència més profunda de les coses i a una manera radicalment diferent d'entendre la vida i l'art. Un assaig poètic i enlluernador sobre la bellesa, sobre la força enigmàtica de les ombres. "Editat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat"
Escrit el 1933, Elogi de l'ombra s'ha convertit en un clàssic indiscutible per la subtilitat amb què Junichir? Tanizaki comprèn i explica l'estètica japonesa, plasmada en temples, cases i objectes, en el teatre i els vestits. Aquesta reflexió porta Tanizaki a l'arrel mateixa de l'estètica oriental, clarament oposada a l'occidental. Els eixos que vertebren els ideals de bellesa a Occident han estat la llum, la netedat, les línies rectes i l'harmonia. D'acord amb Tanizaki, els ideals japonesos tendeixen, en canvi, a buscar la força suggeridora de l'ombra i l'asimetria, el contrast i el buit. Sota l'influx de la filosofia zen, la penombra -el canviant joc de les ombres sobre els objectes- ens acosta a l'essència més profunda de les coses i a una manera radicalment diferent d'entendre la vida i l'art. Un assaig poètic i enlluernador sobre la bellesa, sobre la força enigmàtica de les ombres. "Editat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat"