La vaguetat és un defecte de les llengües? Ens entendríem millor si no hi fos? Cal intentar reduir-la de camí cap a terres més precises? O tal vegada representa una porta oberta que propicia un discurs mai acabat del tot? Per mirar de respondre a aquestes preguntes s’ha estudiat la vaguetat en els nostres intercanvis lingüístics. I s’ha volgut explicar per què aquest tret semàntic és responsable —entre d’altres— del fet que tinguem un llenguatge tan viu i tan a l’alçada de les circumstàncies.