Quan la Martina va sentir que el superiaio cridava: «Martina, hem d’anar a dormir!», se li va gelar la sang a les venes. Ella volia que el temps s’aturés per continuar ballant per sempre més amb el Miquelet Duespales, el noi amb les dents més grosses i resplendents de l’escola. Què havia de fer l’avi perquè la Martina entengués que el temps no es podia aturar? Doncs molt fàcil: lligar-se una manta vella a l’esquena, entaforar-se la seva gorra amb dos xoricets dibuixats i calçar-se les seves sabatilles màgiques per volar al món dels mites. Allà els esperava el temible déu Cronos, que havia volgut aturar el temps menjant-se els seus quatre fills i estava a punt de menjar-se el cinquè, Zeus. Sort que el Superiaio i la Martina van arribar per salvar-lo de ser el menú del seu afamat pare!