Quan, els homes i dones són conscients que, en l’ús quotidià, ja no utilitzen el llatí sinó una llengua romanç? És una qüestió no pas menor, perquè està imbricada amb els processos de cohesió social i d’identitat territorial, i comporta tant l’assumpció d’un marc compartit per una determinada població com la percepció d’aquesta realitat des de l’exterior. Per tal d’abordar aquesta qüestió, destacats especialistes, centrats en una cronologia i uns escenaris similars, contrasten en aquest llibre l’evolució de les parles protoromances hispanes i el desvetllament de diferents llengües a la península Ibèrica, a fi de comparar i contrastar unes evolucions força concordants i contribuir a resoldre aquesta problemàtica.