Un matí ben d’hora, un ratolí es va topar amb un llop i va ser ràpidament engolit. El pobre ratolí pensava que allò era la fi, però aviat va descobrir que allà dins, no estava sol! Un ànec estava vivint allà dins, i òndia, què bé s’ho havia muntat! Realment no s’estava gens malament allà dins, amb menjar deliciós i elegants jocs de taula, cortesia de la goluderia desenfrenada del llop. I encara hi havia una cosa millor: no tenir por de ser menjar pel llop! De fet, la vida dins la panxa del llop era molt plaent i tranquil·la, fins que va arribar un caçador