La irresistible atracció del públic per les figures mediàtiques no és pas un fenomen tan contemporani com sembla: el 1935, El fet del dia, aplec de setze converses radiofòniques que Joan Alavedra va donar al seu programa de Ràdio Barcelona i d'onze articles que va publicar a la revista Mirador, es va esgotar en pocs dies. Al cap de trenta-cinc anys, en un context ben diferent, en sortia la segona edició, revisada per l'autor, sota el títol El fet del dia d'ahir i d'avui . Alavedra assenyalava en el preàmbul la desaparició d'uns quants textos «avui impublicables per raons òbvies» i n'hi afegia uns quants de molt recents que no tenien res a veure amb les converses radiades entre el 1930 i el 1935. El llibre que oferim avui reprodueix el primer Fet del dia. I és que hem volgut restituir el to i el so particulars d'un periodista brillant i d'una època que va convertir la ràdio en el mass media per excel·lència. El gust per l'excentricitat, la picardia i un sentit molt bonhomiós de la llibertat en són només uns quants dels ingredients. I és sense restriccions de cap mena que les paraules de Joan Alavedra fan reviure la marginalitat del món jueu barceloní, l'ambient dels casals nudistes o la tragèdia de Mossèn Cinto explicada per una portera.
La irresistible atracció del públic per les figures mediàtiques no és pas un fenomen tan contemporani com sembla: el 1935, El fet del dia, aplec de setze converses radiofòniques que Joan Alavedra va donar al seu programa de Ràdio Barcelona i d'onze articles que va publicar a la revista Mirador, es va esgotar en pocs dies. Al cap de trenta-cinc anys, en un context ben diferent, en sortia la segona edició, revisada per l'autor, sota el títol El fet del dia d'ahir i d'avui . Alavedra assenyalava en el preàmbul la desaparició d'uns quants textos «avui impublicables per raons òbvies» i n'hi afegia uns quants de molt recents que no tenien res a veure amb les converses radiades entre el 1930 i el 1935. El llibre que oferim avui reprodueix el primer Fet del dia. I és que hem volgut restituir el to i el so particulars d'un periodista brillant i d'una època que va convertir la ràdio en el mass media per excel·lència. El gust per l'excentricitat, la picardia i un sentit molt bonhomiós de la llibertat en són només uns quants dels ingredients. I és sense restriccions de cap mena que les paraules de Joan Alavedra fan reviure la marginalitat del món jueu barceloní, l'ambient dels casals nudistes o la tragèdia de Mossèn Cinto explicada per una portera.