De lexperiència dels exiliats generalment ens narriben els aspectes més carregats dèpica o de tragèdia. Darrere daquests aspectes hi ha un dia a dia que passa desapercebut o mereix menys atenció. El diari escrit per Joaquim Aleixandri, del qual se nhan localitzat els fragments escrits entre 1955 i 1963, és el relat de la rutina dun exiliat que, superades les peripècies inicials de lèxode, sha convertit en un simple immigrant. És la consignació de les penalitats, les misèries, els esforços i les poques alegries duna monotonia dexpatriat sense esperança. Un relat escrit en un temps concret però que en el fons resulta atemporal, ja que podria ser subscrit pels milers de refugiats que circulen pel món convuls davui. Un testimoni passat, el dAleixandri, que interpel·la una realitat actual.
De lexperiència dels exiliats generalment ens narriben els aspectes més carregats dèpica o de tragèdia. Darrere daquests aspectes hi ha un dia a dia que passa desapercebut o mereix menys atenció. El diari escrit per Joaquim Aleixandri, del qual se nhan localitzat els fragments escrits entre 1955 i 1963, és el relat de la rutina dun exiliat que, superades les peripècies inicials de lèxode, sha convertit en un simple immigrant. És la consignació de les penalitats, les misèries, els esforços i les poques alegries duna monotonia dexpatriat sense esperança. Un relat escrit en un temps concret però que en el fons resulta atemporal, ja que podria ser subscrit pels milers de refugiats que circulen pel món convuls davui. Un testimoni passat, el dAleixandri, que interpel·la una realitat actual.