Aquest llibre se les fa amb dues sotragades que Déu n’hi do. La primera és aquella del Big Bang, la mecànica quàntica, i amb un gat engabiat sense solta ni volta. Tot plegat va fer dir a Einstein que «era com si Déu hagués fet el món jugant a la ruleta». Però no, de cap manera. I des d’Aristòtil és impossible que un misto s’encengui sol, cal que ho faci Algú. En l’altra sotragada ens les emprenem amb el document Q, una espigolada entre els evangelis sinòptics, que dóna en poques pàgines el «nucli dur» de la fe cristiana. L’afinitat entre elements eixits del Big Bang –per llarga evolució– arriba a conformar la realitat present. La sentència d’estimar sense compensació (Document Q) és el punt culminant: tot ho regira, tot ho restableix. Es pot assolir l’excel·lència i el temps toca eternitat.