Als vuit anys, la vida d’un nen de Valls, fill d’una família suïssa arrelada a Catalunya, donarà un tomb substancial. Amb l’esclat de la guerra civil, el seu pare, diputat socialista al Parlament, és nomenat Comissari de la Generalitat al monestir de Montserrat, amb l’encàrrec de preservar el seu patrimoni de la destrucció revolucionària. Gerhard passarà tota la guerra a Montserrat, on s’hostatjaran personalitats com Manuel Azaña o Lluís Companys i on tindrà lloc una sessió de les Corts republicanes. A Montserrat s’hi refugiaran també l’escultor Viladomat i el pintor Anglada Camarasa, i les famílies del Dr. Trueta i de Joan Comorera. El final de la guerra, que coincideix amb la mort de la seva mare, comporta l’exili a França, primer prop de París i després a Marsella, però l’esclat de la Segona Guerra Mundial i l’ocupació alemanya farà que els Gerhard es refugiïn a Suïssa, d’on era originari l’avi patern. Des d’allà viurà una segona guerra i la immediata postguerra, fins que la família emigra a Mèxic. Les memòries de Carles Gerhard signifiquen una aportació nova i diferent al panorama de la memorialística catalana de la guerra civil i de l’exili republicà, amb la narració objectiva i serena d’una experiència viscuda per un noi jove en uns escenaris poc habituals: la guerra vista des de Montserrat, i l’exili en un país neutral, però encerclat per la Segona Guerra Mundial, com és Suïssa.