El teatre contemporani està en ebullició : avui, més de quinze anys després de la definició del postdramatic, debatem sobre "el retorn de la ficció", el "nou realisme", el "teatre impossible", el "teatre desbordat", el "teatre postespectacular...". Ens cal avaluar de bell nou. Es manté l'embranzida de la literatura teatral contemporània o bé l'impuls del performatiu l'ha acabat arraconant?