Prendre’s seriosament la religió —se sigui o no religiós— és un signe de respecte a la realitat. Més que més perquè la religió —com totes les més grans experiències humanes— és capaç del més eminent i del més deficient. Aquest llibre vol ser un homenatge a la religió ben constituïda i un antídot envers la religió degradada. Perquè una manifestació religiosa digna, culturalment compatible i intel·lectualment qualificada, pot ser un referent interessant i suggerent de l’eterna i difícil besllum de Déu. Ramon M. Nogués exposa —amb claredat, agilitat i saviesa— temes tan diversos com ara el paper del cervell en l’experiència religiosa, les situacions fronteres entre la mística i la patologia, l’estatut científic de la religió, la crítica excessiva de la religió, el valor evolutiu de les creences, les aportacions més recents de la neuroreligió, el desafiament del pluralisme religiós, el contrast entre espiritualitat i religió, la religió i el sexe, la discriminació religiosa de la dona, i la institucionalització del sagrat. Sense exigir coneixements previs als lectors, l’obra ofereix un panorama molt complet de les darreres aportacions de la ciència a l’esclariment dels fenòmens religiosos. Destaquen especialment els capítols dedicats al cervell i a la neuroreligió. Tot i que la relació ciència-religió sigui un tema clàssic, existeixen poques obres en català que hi estiguin dedicades. A més a més, és infreqüent que adoptin una postura allunyada al mateix temps de posicions apologètiques en un o altre sentit. El llibre polemitza directament amb determinades concrecions històriques de la religió, i és especialment incisiu a l’hora de jutjar el tractament de la dona per part de les religions, tema al qual dedica el capítol «Sexe, gènere i religió».