El diàleg entre ciència i religió és una frontera del coneixement especialment activa en l’actualitat. En un temps en què l’avenç científic i tecnològic obre noves perspectives en la manera de percebre el món i la vida, les preguntes i les vivències de fons que són l’objecte de la religió adquireixen nous matisos i suposen nous reptes per al coneixement. Déu, cosmos, caos planteja algunes d’aquestes qüestions des de l’experiència d’un investigador científic que també és poeta i creient.