Els que fugen de la violència i la brutalitat de les guerres sempre han anat a buscar refugi en altres indrets. Sovint arriben fins a la porta de casa nostra. I, per a nosaltres, els refugiats són uns desconeguts, uns estranys que ens provoquen por pel sol fet que no sabem qui són. Avui la «crisi dels refugiats», i en general la dels immigrants, aclapara Europa i presagia el col·lapse del nostre sistema social. Amplificat pels mitjans de comunicació, s’està produint un veritable «pànic moral» entre la gent que viu aquest fenomen com una amenaça al seu benestar. Zygmunt Bauman analitza els orígens, les causes i l’impacte d’aquesta crisi humanitària que estem vivim, i creu que hem d’assumir la nostra interdependència com a espècie, i construir ponts, no pas murs, que ens permetin viure junts de manera solidària i cooperativa amb les nostres diferències d’opinions i creences.