DELS SÉCS DEL VENT mou la fressa dels noms per parlar dun cop daire, de mar o de sort, de les ràfegues de sol, i de dol, dels batzacs de les paraules a la finestra del so... Com obertes cicatrius de llum, o petits senyals indesxifrables que es formen i samassen sobre la pell i ens vesteixen per a la desesperada meravella dun dia després de laltre. O com cadascun dels grans de temps que omplen el record duna platja (sota el cel, ja serè, lendemà de la tramuntana).
DELS SÉCS DEL VENT mou la fressa dels noms per parlar dun cop daire, de mar o de sort, de les ràfegues de sol, i de dol, dels batzacs de les paraules a la finestra del so... Com obertes cicatrius de llum, o petits senyals indesxifrables que es formen i samassen sobre la pell i ens vesteixen per a la desesperada meravella dun dia després de laltre. O com cadascun dels grans de temps que omplen el record duna platja (sota el cel, ja serè, lendemà de la tramuntana).