Confessions dun excapellà de Taull explica la història de Francesc Ribes, un mossèn heterogeni que ha passat per les parròquies de Puigcerdà (1966-1970), Llimiana i altres pobles de la Conca de Tremp (1966-1977) i Ripollet (1978). El llibre parla de la seva infància a Taull, del seu pas pel seminari de la Seu dUrgell, on shi va estar fins 1966, així com dels professors més significatius, els companys, les rutines diàries i el sistema disciplinar. Francesc Ribes també explica la gradual apertura al món exterior abans i després del Concili del Vaticà II i la insòlita història del pare Joan Quer. El llibre ofereix una mirada heterodoxa, mordàs i humana sobre la jerarquia eclesiàstica, el clergat i els laics dels anys seixanta i confessa el gradual desencant cap a la seva vocació, que el condueix a deixar lesglésia per convertir-se en professor. Confessions dun excapellà de Taull és un relat mordaç i heterogeni, que parla sobre lamistat, lamor, el celibat i lEsglésia, amb una sinceritat descarnada i inusual.
Confessions dun excapellà de Taull explica la història de Francesc Ribes, un mossèn heterogeni que ha passat per les parròquies de Puigcerdà (1966-1970), Llimiana i altres pobles de la Conca de Tremp (1966-1977) i Ripollet (1978). El llibre parla de la seva infància a Taull, del seu pas pel seminari de la Seu dUrgell, on shi va estar fins 1966, així com dels professors més significatius, els companys, les rutines diàries i el sistema disciplinar. Francesc Ribes també explica la gradual apertura al món exterior abans i després del Concili del Vaticà II i la insòlita història del pare Joan Quer. El llibre ofereix una mirada heterodoxa, mordàs i humana sobre la jerarquia eclesiàstica, el clergat i els laics dels anys seixanta i confessa el gradual desencant cap a la seva vocació, que el condueix a deixar lesglésia per convertir-se en professor. Confessions dun excapellà de Taull és un relat mordaç i heterogeni, que parla sobre lamistat, lamor, el celibat i lEsglésia, amb una sinceritat descarnada i inusual.