Els pensaments naixen dins de cadascú de nosaltres, estimulats per fets interiors nostres, o externs, per desitjos, per alegries, per penes o per necessitat: per multituds de causes. Ens vénen imposats, o els originem, en generem daltres, o aquells altres ens inciten i creem noves idees. És un món reticular, de xarxes, de capes, danades i de vingudes. Quan el pensament ix de nosaltres, ja no ens pertany, canvia, pren altres significats, muda, es barreja, perd el seu sentit original, rutla, corre, vola, es mou: és un pensament viatger. La crisi econòmica, les crisis personals, les seues misèries, i alguna virtut, empenyen els personatges dEl pensament viatger durant tres jornades en les quals un parell de taxistes, un altre doficinistes, dos advocats, un opositor, una família desnonada, una altra amb dificultats econòmiques, una mestressa, un cambrer racista, alguns delinqüents, i més gent, viuen, pateixen, experimenten i, alguna volta, gaudeixen mentre els seus fils vitals semboliquen, sense que ells se nadonen, i els aboquen a un final, poc o molt, compartit.
Aproximació a la geografia personal dun dels músics amb més pes dins del món contemporani internacional. Amb aquest assaig biogràfic intento elaborar un exercici defervescència i dhonestedat per tal de dibuixar un retrat que es deté i perfila en la captivadora personalitat duna individualitat revolucionària que ha destil·lat al llarg de la seua vida una constant pulsió de llibertat. Música, compromís vital i una creativitat generada a grans glops. Sí, parlem de Carles Santos.
L'ensenyament de les llengues a l'Estat espanyol ha estat al llarg de la història un ferro roent difícil de modelar. L'analfabetisme funcional que resulta de l'aplicació dels discursos oficials sobre l'ensenyament hauria d'exigir una valoració urgent de l'efectivitat dels sistemes educatius vigents. Per això, aquest estudi fa una proposta d'aprenentatge linguístic allunyada de modes passatgeres i d'etiquetes grandiloquents que es basa en l'anàlisi d'uns textos reals pròxims als estudiants: les cartes al director. Aquesta opció els permetrà identificar les estratègies linguístiques de la persuasió i els oferirà un conjunt d'exemples per tal de produir textos escrits amb eficàcia argumentativa. La finalitat d'aquesta publicació és contribuir a la formació de ciutadans més lliures, capaços de defensar les seves idees i evitar l'adoctrinament i la submissió intel·lectual de l'alumnat.
Gat vell és un text que parla de dites, frases i refranys propis de la gent de mar. Un repertori fraseològic que tingué originàriament una funció educativa, crítica, lúdica i estètica, transmesa per tradició oral de generació en generació, i que conforma un producte etnopoètic de primer orde. Un treball de recol·lecció oral al llarg de més de vint anys, que no hauria aplegat a bon port sense la pacient i sàvia col·laboració coral de persones que van viure, estimar i patir la vida en la ratlleta blava. Vida dura i patiments que feren dir als pensadors clàssics que hi ha tres classes d?hòmens: els vius, els morts i els qui van per la mar. Autèntics gats vells carregats de sàvia experiència que bastiren una part bàsica de la nostra cultura patrimonial. Un patrimoni que cal posar en valor i difondre per salvaguardar-lo de l?oblit en temps de canvis fonamentals. Veus, dites i sons que no moriran mentre hi haja gats vells que maulen a la lluna amb paraules de mar.
És un analgèsic contra els interrogants, o contra les persones que intenten sobreviure amb més dubtes que certeses. Assumint que la vida no és altra cosa que hostatge de latzar i les circumstàncies, la col·lecció de poemes es converteix en un dilluns per als dubtes, una foto de postal per a un amor en directe o una carta de nostàlgia del futur. Assumint que viure és esperar, són necessaris els dilluns per construir noves certeses, o els dubtes per fer de les ombres la llum amb què caminar. Un al·legat per a la felicitat en les xicotetes coses i de la nostàlgia del futur també en lamor. Un pròleg en lesperança duna època on el passat té cara de futur i on les ferides i els llibres del passat serviren per a laprenentatge i la riquesa dels versos.
No saps ben bé com ha passat, però ta casa sha convertit en un paratge ple de bèsties salvatges. Com tho faràs perquè tot torne a la normalitat? Tu ets el protagonista daquesta història, i hauràs de prendre les decisions correctes perquè la història tinga un bon final. Enceta sense por el llibrejoc per viure laventura denfrontar-te als plasticanimals en rebel·lió.
Sempre és temps d?estimar, amb un rerefons estellesià, canta amb aparent senzillesa i musicalitat els versos de l?autor entre anhels i desitjos, mostrant al lector el que hi ha dins del poeta, sense complexos ni amagatalls artificiosos. En aquest sentit, aquest poemari també s?acosta a la poesia de Martí i Pol, entre altres autors.
Serà veritat la llegenda que diu que hi ha una cova submarina que converteix les bombolles en diamants? El pirata Castor necessitarà l?ajuda del savi Papa Luna per trobar aquest formidable tresor.
L?efímer i l?etern, la quotidianitat i l?afany de perpetuació, la fugacitat i la infinitud, la vida i la mort. Sobre la llum excelsa, algunes paradoxes que observa el poeta. La magnitud del no-res, la vigília del somni, el brogit i la fúria, incerta glòria. Però, a més a més, allò que s?hi juga el poeta. El discerniment de la fi, un firmament de lleugeresa, els treballs perduts, mirall trencat, l?escac i mat. Mentrestant, l?èpica d?una gesta, cants de sirena, la pols va fent camí i la impuresa, al descobert.
El títol del llibre ja és indicador del contingut: El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística. És un intent d'explicar històricament les llengües conegudes que van ser parlades en aquest espai geogràfic. És una història lingüística, com podria ser-ne una altra, que segurament tindrà llacunes i, certament, podria haver-se centrat en uns altres aspectes que ara són a la moda. De tota manera, com diu el poeta clàssic llatí Virgili (tingut per alguns com el poeta més important de tota la literatura del món occidental) Non omnia possumus omnes, que podríem traduir com no tots ho podem fer tot' o no tots podem amb tot'. D'altra banda, hom posa l'èmfasi en la llengua actual, la nostra, la de cada dia, que va ser trasplantada cap al primer terç del segle xiii des de les terres tortosines principalment.
Veus de ciència és una invitació a descobrir un univers de lectures suggestives de ciència. Galileu, Darwin, Maxwell, Feynman, Einstein, Margulis, Dawkins o Gould són alguns dels noms que tot bon lector hauria de tenir a la seua biblioteca. Cal cultivar la lectura de ciència, ens diu Martí Domínguez a la introducció, perquè aquesta hauria de formar part del bagatge intel·lectual de qualsevol persona culta. I Veus de ciència és un itinerari ben plausible: un petit cànon de lectures escollides, sense més pretensió que fer gaudir al lector de la bona literatura científica. Al capdavall, l'estil fa l'home', com va dir el comte de Buffon. En realitat, l'estil és consubstancial a tot creador, i la ciència també és fruit de la creativitat. Resulta urgent, doncs, reunir els dos mons, i recuperar aquella vella tradició humanística, on tot és scientia', és a dir, coneixement. Aquestes Veus de ciència són una incitació a això mateix.
Els pensaments naixen dins de cadascú de nosaltres, estimulats per fets interiors nostres, o externs, per desitjos, per alegries, per penes o per necessitat: per multituds de causes. Ens vénen imposats, o els originem, en generem daltres, o aquells altres ens inciten i creem noves idees. És un món reticular, de xarxes, de capes, danades i de vingudes. Quan el pensament ix de nosaltres, ja no ens pertany, canvia, pren altres significats, muda, es barreja, perd el seu sentit original, rutla, corre, vola, es mou: és un pensament viatger. La crisi econòmica, les crisis personals, les seues misèries, i alguna virtut, empenyen els personatges dEl pensament viatger durant tres jornades en les quals un parell de taxistes, un altre doficinistes, dos advocats, un opositor, una família desnonada, una altra amb dificultats econòmiques, una mestressa, un cambrer racista, alguns delinqüents, i més gent, viuen, pateixen, experimenten i, alguna volta, gaudeixen mentre els seus fils vitals semboliquen, sense que ells se nadonen, i els aboquen a un final, poc o molt, compartit.
Aproximació a la geografia personal dun dels músics amb més pes dins del món contemporani internacional. Amb aquest assaig biogràfic intento elaborar un exercici defervescència i dhonestedat per tal de dibuixar un retrat que es deté i perfila en la captivadora personalitat duna individualitat revolucionària que ha destil·lat al llarg de la seua vida una constant pulsió de llibertat. Música, compromís vital i una creativitat generada a grans glops. Sí, parlem de Carles Santos.
L'ensenyament de les llengues a l'Estat espanyol ha estat al llarg de la història un ferro roent difícil de modelar. L'analfabetisme funcional que resulta de l'aplicació dels discursos oficials sobre l'ensenyament hauria d'exigir una valoració urgent de l'efectivitat dels sistemes educatius vigents. Per això, aquest estudi fa una proposta d'aprenentatge linguístic allunyada de modes passatgeres i d'etiquetes grandiloquents que es basa en l'anàlisi d'uns textos reals pròxims als estudiants: les cartes al director. Aquesta opció els permetrà identificar les estratègies linguístiques de la persuasió i els oferirà un conjunt d'exemples per tal de produir textos escrits amb eficàcia argumentativa. La finalitat d'aquesta publicació és contribuir a la formació de ciutadans més lliures, capaços de defensar les seves idees i evitar l'adoctrinament i la submissió intel·lectual de l'alumnat.
Gat vell és un text que parla de dites, frases i refranys propis de la gent de mar. Un repertori fraseològic que tingué originàriament una funció educativa, crítica, lúdica i estètica, transmesa per tradició oral de generació en generació, i que conforma un producte etnopoètic de primer orde. Un treball de recol·lecció oral al llarg de més de vint anys, que no hauria aplegat a bon port sense la pacient i sàvia col·laboració coral de persones que van viure, estimar i patir la vida en la ratlleta blava. Vida dura i patiments que feren dir als pensadors clàssics que hi ha tres classes d?hòmens: els vius, els morts i els qui van per la mar. Autèntics gats vells carregats de sàvia experiència que bastiren una part bàsica de la nostra cultura patrimonial. Un patrimoni que cal posar en valor i difondre per salvaguardar-lo de l?oblit en temps de canvis fonamentals. Veus, dites i sons que no moriran mentre hi haja gats vells que maulen a la lluna amb paraules de mar.
És un analgèsic contra els interrogants, o contra les persones que intenten sobreviure amb més dubtes que certeses. Assumint que la vida no és altra cosa que hostatge de latzar i les circumstàncies, la col·lecció de poemes es converteix en un dilluns per als dubtes, una foto de postal per a un amor en directe o una carta de nostàlgia del futur. Assumint que viure és esperar, són necessaris els dilluns per construir noves certeses, o els dubtes per fer de les ombres la llum amb què caminar. Un al·legat per a la felicitat en les xicotetes coses i de la nostàlgia del futur també en lamor. Un pròleg en lesperança duna època on el passat té cara de futur i on les ferides i els llibres del passat serviren per a laprenentatge i la riquesa dels versos.
No saps ben bé com ha passat, però ta casa sha convertit en un paratge ple de bèsties salvatges. Com tho faràs perquè tot torne a la normalitat? Tu ets el protagonista daquesta història, i hauràs de prendre les decisions correctes perquè la història tinga un bon final. Enceta sense por el llibrejoc per viure laventura denfrontar-te als plasticanimals en rebel·lió.
Sempre és temps d?estimar, amb un rerefons estellesià, canta amb aparent senzillesa i musicalitat els versos de l?autor entre anhels i desitjos, mostrant al lector el que hi ha dins del poeta, sense complexos ni amagatalls artificiosos. En aquest sentit, aquest poemari també s?acosta a la poesia de Martí i Pol, entre altres autors.
Serà veritat la llegenda que diu que hi ha una cova submarina que converteix les bombolles en diamants? El pirata Castor necessitarà l?ajuda del savi Papa Luna per trobar aquest formidable tresor.
L?efímer i l?etern, la quotidianitat i l?afany de perpetuació, la fugacitat i la infinitud, la vida i la mort. Sobre la llum excelsa, algunes paradoxes que observa el poeta. La magnitud del no-res, la vigília del somni, el brogit i la fúria, incerta glòria. Però, a més a més, allò que s?hi juga el poeta. El discerniment de la fi, un firmament de lleugeresa, els treballs perduts, mirall trencat, l?escac i mat. Mentrestant, l?èpica d?una gesta, cants de sirena, la pols va fent camí i la impuresa, al descobert.
El títol del llibre ja és indicador del contingut: El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística. És un intent d'explicar històricament les llengües conegudes que van ser parlades en aquest espai geogràfic. És una història lingüística, com podria ser-ne una altra, que segurament tindrà llacunes i, certament, podria haver-se centrat en uns altres aspectes que ara són a la moda. De tota manera, com diu el poeta clàssic llatí Virgili (tingut per alguns com el poeta més important de tota la literatura del món occidental) Non omnia possumus omnes, que podríem traduir com no tots ho podem fer tot' o no tots podem amb tot'. D'altra banda, hom posa l'èmfasi en la llengua actual, la nostra, la de cada dia, que va ser trasplantada cap al primer terç del segle xiii des de les terres tortosines principalment.
Veus de ciència és una invitació a descobrir un univers de lectures suggestives de ciència. Galileu, Darwin, Maxwell, Feynman, Einstein, Margulis, Dawkins o Gould són alguns dels noms que tot bon lector hauria de tenir a la seua biblioteca. Cal cultivar la lectura de ciència, ens diu Martí Domínguez a la introducció, perquè aquesta hauria de formar part del bagatge intel·lectual de qualsevol persona culta. I Veus de ciència és un itinerari ben plausible: un petit cànon de lectures escollides, sense més pretensió que fer gaudir al lector de la bona literatura científica. Al capdavall, l'estil fa l'home', com va dir el comte de Buffon. En realitat, l'estil és consubstancial a tot creador, i la ciència també és fruit de la creativitat. Resulta urgent, doncs, reunir els dos mons, i recuperar aquella vella tradició humanística, on tot és scientia', és a dir, coneixement. Aquestes Veus de ciència són una incitació a això mateix.