En aquest estudi, al marge d?èxits o desfetes militars de la guerra del Francés (1808-1814), s?intenta donar una visió, la més fidel possible, sobre la forma en què la gent almassorina va viure els sobresalts causats per aquella confrontació i sobre les seues pernicioses conseqüències, directes o indirectes que, pacientment, patiren. Per a entendre millor la implicació dels almassorins en els perills i els onerosos costos d?aquell conflicte, ha resultat necessari estudiar, en moltes ocasions, l?acció d?aquella guerra en un escenari comarcal i provincial. I fins i tot extraprovincial, quan les conseqüències dels moviments militars, realitzats més enllà de les fronteres aragoneses i catalanes pels exèrcits valencians, podien repercutir en la seguretat i els perills que podien sobrevenir a la població almassorina. Òbviament, s?hi exposa minuciosament l?episodi protagonitzat pels homes de la Plana que valentment s?enfrontaren al potent i implacable exèrcit napoleònic al Pont Nou del Millars el 9 de març de 1810. Mereixen el més respectuós dels records. Precisament, el seu heroisme ha servit de motiu impulsor del present treball. A ells està dedicat, amb una mescla d?admiració per la seua valentia i el seu sentiment, perquè mai no haurien d?existir els sacrificis de vides humanes.
L'auge econòmic, el paper preeminent com a centre políticoadministratiu i la seva posició estratègica, a l'extrem del Regne, van convertir Morella en un enclavament referencial per a la Corona i en el centre de serveis d'un ampli territori que s'estenia pel nord de València i les comandes santjoanistes d'Aragó. La presència de professionals liberals mestres, metges, notaris, juristes, mestres de capella i diversos artistes i l'aposta del municipi per mantenir un Estudi de Gramàtica de prestigi van fomentar la dedicació als estudis universitaris, principalment a la Universitat de València. Tot plegat, aquest context intel·lectual va fructificar en el patronatge i la creació de diverses produccions artístiques, i també en una animada dedicació a la literatura, especialment en el període Barroc. Aquest estudi enregistra els principals escriptors, així com els gèneres literaris i estils més productius, alhora que vol mostrar els canals de transmissió culturals que van permetre la presència d'autors de la prestància de Francesc Cros, Francesc de la Torre, Gaspar de la Figuera i Carles Gassulla d'Ursino, entre altres, en una comarca apartada dels grans centres intel·lectuals hispànics.
Sinopsi del conte :M'han regalat un paraigua i no hi ha manera d'estrenar-lo! Sinopsi del personatge :Sóc Muniatto, m'agrada resoldre els problemes de manera divertida i imaginativa. A partir de 3 anys. Per treballar la imaginació i el dret a la diferènc
El circuit de Papez és un poemari dun realisme intimista, que defuig lhermetisme i lhermenèutica, que cerca la llum i la claredat, que manté el batec líric de cada peça amb el to i ho fa amb escassetat de recursos poètics. Lobra sustenta tots els seus fonaments sobre la capacitat de suggeriment dels mots emprats.
Sant Joan ens diu: El qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu. Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu també ha destimar el seu germà. Aquestes pàgines guarden els somnis de diverses generacions de voluntaris que van creure que el missatge de Jesús era possible de dur-se a terme al nostre poble. El llibre que teniu a les mans recorre els primers 50 anys daquesta entitat, els quals han marcat la vida de molts voluntaris i col·laboradors de Càritas Interparroquial de Benicarló. Amb aquest escrit esperem poder agrair-los tot el que han fet i fan per convertir Benicarló en un lloc una mica més ple damor.
Fruit de sensacions, estímuls, observacions, anècdotes, són aquests Relats en vers, que mitjançant la ironia, el sarcasme, la ira, la tendresa, lautor ha volgut traslladar al lector. La nostàlgia dun temps passat, la disconformitat dun temps que ens envolta, cada vegada més complicat i obscur, la il·lusió del que som i el que ens agradaria ser. Tot plegat, utilitzant un vocabulari casolà, quotidià, on les paraules rebuscades provenen de lectures de premsa i programes radiofònics. Sempre utilitzant el vers, la rima, un glossari entenedor per al lector. Com diu lautor: He escollit fer-ho amb la meua llengua, perquè és ací on he desenvolupat la meua vida. És la terra que matrau i la que estimo, en la qual desenvolupo el meu quefer. On tinc tota relació amb la gent, la natura, a la qual descric amb tota la cruesa i tendresa, de la manera més senzilla i entenedora possible, mostrant febleses, encert, joies i tristors. El lector es pot veure retratat en molts dels meus poemes on la quotidianitat és leina cabdal. Em surt de dins poder-ho fer.
Lacció de Dimonis de la riera encesa, situada al Maestrat valencià dels segles xvi i xvii, ens dibuixa una època apassionant, encara farcida de foscors i misteris, on la superstició i la religiositat sovint es confonen, alimentant creences, pors i recances, on els mals de cos i esperit es materialitzen gairebé de forma física, hom diria, com a espectres o dimonis. Llorenç, el fill menut de la poderosa família canetana dels Monserrat, torna a casa després de lluitar durant quatre anys amb els terços reials. El seu retorn trastoca el destí de Lluïsa, la seua antiga promesa, així com els plans de don Tomàs, el seu pare, noble i prohom de lorde de Montesa. Amb tot i això, lalegria familiar de tenir de nou el fill a casa sa i estalvi aviat quedarà estroncada per lesquerpa i obsessiva actitud del noi, pertorbat per la seua traumàtica experiència en la batalla. Acompanyant el progressiu empitjorament de Llorenç, unes morts misterioses posaran en perill lhegemonia social i el bon nom dels Monserrat, destorbant la calma de tot el poble. Les respostes, en forma despectres obscurs de bandolers ajusticiats a la forca, semblen amagar-se a linterior duna estranya caixa de plata que Llorenç ha portat dels seus viatges.
«La poesia, diu Antoni Ferrer, és probablement el més subtil mètode dautoconeixement que lhome té. Saboca al teixit fragmentari de la vida efectivament viscuda, sempre sargit, sempre apedaçat, i repara i revela la túnica inconsútil que aquest constant teixir i desteixir ordeix, perquè lhome, com la vida mateixa, és u i el mateix en els seus canvis, malgrat els canvis i gràcies a ells. Per això, la poesia pot cobrir de sentit i pietat els meus dies i els dies del meu món. I la història sencera dels vius i dels morts. Trobar, al besllum dels seus versos, tan savis i tan secretament íntims, el periple fragmentat i la tela inconsútil de lésser humà concret i irrepetible que és Antoni Ferrer amb les seues contradiccions, les seues esperances, i tota lalegria i el dolor que ha anat fent-lo ser és una experiència que també ens repara i revela a nosaltres, els lectors, perquè la seua poesia ens acull i ens comparteix.»
Kíria viu en un oasi a la vora del desert, un parany idíl·lic del qual cap habitant vol sortir, excepte ella. A pesar de sentir-se fortament atreta per les arenes, prendrà la direcció contrària per tal de salvar la persona que més sestima. Però quan deixa enrere lOasi i les arenes del desert, es veurà implicada en un terrible complot que amenaça destruir el seu món. Amor i odi, llum i foscor, lluiten aferrissadament per controlar la llibertat i lhonor del poble de lOasi. Amb lajuda duna anciana aventurera, un príncep malaltís, un capità valent i un mestre savi, Kíria senfrontarà a la màgia de les estreles i coneixerà secrets inimaginables. Però solament el vent del desert pot ajudar-los a guanyar la batalla definitiva.
Els renoms de veïns i veïnes de Benicarló formen part de la nostra cultura com a poble, formen part de la riquesa lingüística i creativa i són una part fonamental de la memòria col·lectiva de la societat. I és que cada renom particularitza algun tret característic de la persona a la qual es refereix. En efecte, els renoms els han construït tenint en compte els vicis, els defectes, els llocs de procedència, els oficis, el comportament social, laspecte físic, els costums, la relació amb el medi ambient, la situació econòmica, etc. I totes aquestes característiques són les que han distingit i distingeixen encara el nostre corpus social, la nostra llei de vida. Els renoms ens diuen com érem, com actuàvem, com vivíem Els renoms ens fan ser més poble i, millor encara, els renoms ens fan ser poble. I per aquestes raons som el que som i les raons perquè som com som. Es perden els renoms a la nostra societat. I a gran velocitat. Cada volta sescolten menys renoms a excepció de casos rars que cal lloar amb determinació.
La segunda edición de esta obra conjunta de las universidades valencianas está compuesta por dos parte que tratan la elaboración de los documentos más habituales en la adminstración pública y el lenguaje administrativo y los aspectos que se relacionan, completamente actualizados, como las abreviaciones, las mayúsculas y las minúsculas, el estilo, el tratamiento protocolario, la fraselogía y la terminología administrativas, etc. El Manual, imprescindible para cualquier persona que elabore textos administrativos, constituye una obra exhaustiva y rigurosa, muy útil y práctica de utilizar.
Bona part de la gent passa per aquest món, sense deixar més rastre que allò que deixa als seus, els records, vivències, aprenentatge. Els creadors deixen un legat, els poetes deixen els seus poemes per la posteritat. En aquest cas, fruit duna troballa accidental, descobrim un legat silenciat, una tragèdia oblidada i anònima. Una de tantes vides trencades per una guerra absurda. Què haguera passat amb la persona, amb el poeta, amb el religiós si se lhaguera deixat viure. Aquest treball és sols un petit homenatge al personatge, i a totes les persones assassinades per les guerres que fan els homes.
En aquest estudi, al marge d?èxits o desfetes militars de la guerra del Francés (1808-1814), s?intenta donar una visió, la més fidel possible, sobre la forma en què la gent almassorina va viure els sobresalts causats per aquella confrontació i sobre les seues pernicioses conseqüències, directes o indirectes que, pacientment, patiren. Per a entendre millor la implicació dels almassorins en els perills i els onerosos costos d?aquell conflicte, ha resultat necessari estudiar, en moltes ocasions, l?acció d?aquella guerra en un escenari comarcal i provincial. I fins i tot extraprovincial, quan les conseqüències dels moviments militars, realitzats més enllà de les fronteres aragoneses i catalanes pels exèrcits valencians, podien repercutir en la seguretat i els perills que podien sobrevenir a la població almassorina. Òbviament, s?hi exposa minuciosament l?episodi protagonitzat pels homes de la Plana que valentment s?enfrontaren al potent i implacable exèrcit napoleònic al Pont Nou del Millars el 9 de març de 1810. Mereixen el més respectuós dels records. Precisament, el seu heroisme ha servit de motiu impulsor del present treball. A ells està dedicat, amb una mescla d?admiració per la seua valentia i el seu sentiment, perquè mai no haurien d?existir els sacrificis de vides humanes.
L'auge econòmic, el paper preeminent com a centre políticoadministratiu i la seva posició estratègica, a l'extrem del Regne, van convertir Morella en un enclavament referencial per a la Corona i en el centre de serveis d'un ampli territori que s'estenia pel nord de València i les comandes santjoanistes d'Aragó. La presència de professionals liberals mestres, metges, notaris, juristes, mestres de capella i diversos artistes i l'aposta del municipi per mantenir un Estudi de Gramàtica de prestigi van fomentar la dedicació als estudis universitaris, principalment a la Universitat de València. Tot plegat, aquest context intel·lectual va fructificar en el patronatge i la creació de diverses produccions artístiques, i també en una animada dedicació a la literatura, especialment en el període Barroc. Aquest estudi enregistra els principals escriptors, així com els gèneres literaris i estils més productius, alhora que vol mostrar els canals de transmissió culturals que van permetre la presència d'autors de la prestància de Francesc Cros, Francesc de la Torre, Gaspar de la Figuera i Carles Gassulla d'Ursino, entre altres, en una comarca apartada dels grans centres intel·lectuals hispànics.
Sinopsi del conte :M'han regalat un paraigua i no hi ha manera d'estrenar-lo! Sinopsi del personatge :Sóc Muniatto, m'agrada resoldre els problemes de manera divertida i imaginativa. A partir de 3 anys. Per treballar la imaginació i el dret a la diferènc
El circuit de Papez és un poemari dun realisme intimista, que defuig lhermetisme i lhermenèutica, que cerca la llum i la claredat, que manté el batec líric de cada peça amb el to i ho fa amb escassetat de recursos poètics. Lobra sustenta tots els seus fonaments sobre la capacitat de suggeriment dels mots emprats.
Sant Joan ens diu: El qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu. Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu també ha destimar el seu germà. Aquestes pàgines guarden els somnis de diverses generacions de voluntaris que van creure que el missatge de Jesús era possible de dur-se a terme al nostre poble. El llibre que teniu a les mans recorre els primers 50 anys daquesta entitat, els quals han marcat la vida de molts voluntaris i col·laboradors de Càritas Interparroquial de Benicarló. Amb aquest escrit esperem poder agrair-los tot el que han fet i fan per convertir Benicarló en un lloc una mica més ple damor.
Fruit de sensacions, estímuls, observacions, anècdotes, són aquests Relats en vers, que mitjançant la ironia, el sarcasme, la ira, la tendresa, lautor ha volgut traslladar al lector. La nostàlgia dun temps passat, la disconformitat dun temps que ens envolta, cada vegada més complicat i obscur, la il·lusió del que som i el que ens agradaria ser. Tot plegat, utilitzant un vocabulari casolà, quotidià, on les paraules rebuscades provenen de lectures de premsa i programes radiofònics. Sempre utilitzant el vers, la rima, un glossari entenedor per al lector. Com diu lautor: He escollit fer-ho amb la meua llengua, perquè és ací on he desenvolupat la meua vida. És la terra que matrau i la que estimo, en la qual desenvolupo el meu quefer. On tinc tota relació amb la gent, la natura, a la qual descric amb tota la cruesa i tendresa, de la manera més senzilla i entenedora possible, mostrant febleses, encert, joies i tristors. El lector es pot veure retratat en molts dels meus poemes on la quotidianitat és leina cabdal. Em surt de dins poder-ho fer.
Lacció de Dimonis de la riera encesa, situada al Maestrat valencià dels segles xvi i xvii, ens dibuixa una època apassionant, encara farcida de foscors i misteris, on la superstició i la religiositat sovint es confonen, alimentant creences, pors i recances, on els mals de cos i esperit es materialitzen gairebé de forma física, hom diria, com a espectres o dimonis. Llorenç, el fill menut de la poderosa família canetana dels Monserrat, torna a casa després de lluitar durant quatre anys amb els terços reials. El seu retorn trastoca el destí de Lluïsa, la seua antiga promesa, així com els plans de don Tomàs, el seu pare, noble i prohom de lorde de Montesa. Amb tot i això, lalegria familiar de tenir de nou el fill a casa sa i estalvi aviat quedarà estroncada per lesquerpa i obsessiva actitud del noi, pertorbat per la seua traumàtica experiència en la batalla. Acompanyant el progressiu empitjorament de Llorenç, unes morts misterioses posaran en perill lhegemonia social i el bon nom dels Monserrat, destorbant la calma de tot el poble. Les respostes, en forma despectres obscurs de bandolers ajusticiats a la forca, semblen amagar-se a linterior duna estranya caixa de plata que Llorenç ha portat dels seus viatges.
«La poesia, diu Antoni Ferrer, és probablement el més subtil mètode dautoconeixement que lhome té. Saboca al teixit fragmentari de la vida efectivament viscuda, sempre sargit, sempre apedaçat, i repara i revela la túnica inconsútil que aquest constant teixir i desteixir ordeix, perquè lhome, com la vida mateixa, és u i el mateix en els seus canvis, malgrat els canvis i gràcies a ells. Per això, la poesia pot cobrir de sentit i pietat els meus dies i els dies del meu món. I la història sencera dels vius i dels morts. Trobar, al besllum dels seus versos, tan savis i tan secretament íntims, el periple fragmentat i la tela inconsútil de lésser humà concret i irrepetible que és Antoni Ferrer amb les seues contradiccions, les seues esperances, i tota lalegria i el dolor que ha anat fent-lo ser és una experiència que també ens repara i revela a nosaltres, els lectors, perquè la seua poesia ens acull i ens comparteix.»
Kíria viu en un oasi a la vora del desert, un parany idíl·lic del qual cap habitant vol sortir, excepte ella. A pesar de sentir-se fortament atreta per les arenes, prendrà la direcció contrària per tal de salvar la persona que més sestima. Però quan deixa enrere lOasi i les arenes del desert, es veurà implicada en un terrible complot que amenaça destruir el seu món. Amor i odi, llum i foscor, lluiten aferrissadament per controlar la llibertat i lhonor del poble de lOasi. Amb lajuda duna anciana aventurera, un príncep malaltís, un capità valent i un mestre savi, Kíria senfrontarà a la màgia de les estreles i coneixerà secrets inimaginables. Però solament el vent del desert pot ajudar-los a guanyar la batalla definitiva.
Els renoms de veïns i veïnes de Benicarló formen part de la nostra cultura com a poble, formen part de la riquesa lingüística i creativa i són una part fonamental de la memòria col·lectiva de la societat. I és que cada renom particularitza algun tret característic de la persona a la qual es refereix. En efecte, els renoms els han construït tenint en compte els vicis, els defectes, els llocs de procedència, els oficis, el comportament social, laspecte físic, els costums, la relació amb el medi ambient, la situació econòmica, etc. I totes aquestes característiques són les que han distingit i distingeixen encara el nostre corpus social, la nostra llei de vida. Els renoms ens diuen com érem, com actuàvem, com vivíem
Els renoms ens fan ser més poble i, millor encara, els renoms ens fan ser poble. I per aquestes raons som el que som i les raons perquè som com som. Es perden els renoms a la nostra societat. I a gran velocitat. Cada volta sescolten menys renoms a excepció de casos rars que cal lloar amb determinació.
La segunda edición de esta obra conjunta de las universidades valencianas está compuesta por dos parte que tratan la elaboración de los documentos más habituales en la adminstración pública y el lenguaje administrativo y los aspectos que se relacionan, completamente actualizados, como las abreviaciones, las mayúsculas y las minúsculas, el estilo, el tratamiento protocolario, la fraselogía y la terminología administrativas, etc. El Manual, imprescindible para cualquier persona que elabore textos administrativos, constituye una obra exhaustiva y rigurosa, muy útil y práctica de utilizar.
Bona part de la gent passa per aquest món, sense deixar més rastre que allò que deixa als seus, els records, vivències, aprenentatge. Els creadors deixen un legat, els poetes deixen els seus poemes per la posteritat. En aquest cas, fruit duna troballa accidental, descobrim un legat silenciat, una tragèdia oblidada i anònima. Una de tantes vides trencades per una guerra absurda. Què haguera passat amb la persona, amb el poeta, amb el religiós si se lhaguera deixat viure. Aquest treball és sols un petit homenatge al personatge, i a totes les persones assassinades per les guerres que fan els homes.