Un 28 de desembre va nàixer el meu fill, el primer. No ho sap la meua dona, però duna manera que sols sentén amb música, també vaig nàixer jo. Llavors aquell xiquet que un dia vaig desaprendre a ser, va tornar a jugar pel Barri del Roser, va passar amb la banda, va mirar-se lestiu, el riu, la música i les paraules belles, les senzilles, amb els ulls de comprendre els miracles més grans. Tres anys més tard, va nàixer, com dun somni bonic, Maria i aleshores, també duna manera que sols pot explicar-se amb versos que sentenguen, jo vaig nàixer una vegada més. Maria em dicta els versos a lorella. Tan sols he de mirar-la pintar per a comprendrels i va pintar meduses un matí.
La cuina de Traiguera és un viatge al paisatge culinari dun poble i duna terra de cruïlla, que manté vigent un patrimoni gastronòmic molt local i alhora compartit. Es tracta dun paisatge doliveres, a mig camí entre la mar i la muntanya, que ofereix, portada des de temps immemorials, lessència duna cuina cada dia més valorada: loli. Així com les oliveres mil·lenàries han sabut guardar lessència de loli dels avantpassats, el llibre que us oferim és un recull daquells plats més significatius de la taula daquest poble del Maestrat històric. Una taula feta desforç i treball, duna perseverança de generacions, i també de vivències sedimentades en les festes i les tradicions. Constitueix un llegat preciós de les formes de vida duna terra en constant evolució. Avui, el receptari que us presentem és la constatació de la vigència dunes formes de vida en la identitat duna societat que canvia. I, alhora, manté lempremta duna herència històrica, social i cultural, potser poc coneguda però duna personalitat ben afaiçonada al llarg del temps. Us convidem a fer un viatge entranyable a la terra i a la cuina de loli doliveres mil·lenàries, un recorregut en què passat i present mantenen un diàleg digne del millor banquet clàssic.
El llibre que teniu a les mans és la segona part de la història moderna de Canet (segles xvi-xvii-xviii). És una apropiada i oportuna síntesi de lestudi de leconomia (agricultura, ramaderia, censals de propietat, activitats artesanals i comercials), de lurbanisme (carrers, places, ravals, portals i elements singulars de la vila) i de la cultura fonamentada en la religió (institucions, representants i costums quotidians). La base documental daquesta recerca històrica són els protocols notarials, els capbreus, els capatrons, els morabatins, els censos i els processos judicials. És, sens dubte, una part inèdita de la història daquesta interessant vila del Maestrat vell de Montesa.
Hi ha escrit molt poc sobre els avatars del patrimoni artístic religiós de les terres morellanes durant els convulsos temps del final de la Segona República i la guerra civil. Aquest llibre pal·lia una mica el buit bibliogràfic amb laportació de valuosos documents inèdits que, a manera de guia estructurada, faciliten el coneixement del que va ocórrer en cada parròquia i donen una visió global de tot larxiprestat de Morella. Per les seues pàgines traspuen les incomprensibles malvestats succeïdes els primers dies del conflicte militar, al mateix temps que besllumen les actituds de persones estrènues que, arriscant la pròpia vida en moments compromesos, van fer possible la salvaguarda del patrimoni que encara conservem. La seua lectura, finalment, ens aproxima a la figura irrepetible de mossèn Manuel Milián, el qual destaca poderosament enmig dels errors i els horrors duns esdeveniments que ens han de corprendre per tal de no repetir-los mai més, si fem cas al que deia Ciceró: Historia magistra vitae, testis temporum.
Úter no és de cap manera un poemari sobre la maternitat. És un poemari sobre la vida. I és també un poemari sobre la mort. O sobre la destrucció, la pèrdua, la desaparició de tot allò que en algun moment és i existeix. Com la natura que mor i renaix, els humans superem la desfeta amb dues ferramentes potents: lamor i la paraula. Aquesta no és, però, una paraula poètica lluny de la intenció de lautor fer una reflexió metapoètica sobre la paraula. Es tracta de la paraula humana, ara i ací, de vegades reduïda al gest i al silenci, conduint-nos en lúnic autèntic viatge de retorn a lorigen de tot plegat.
Libori és un masover de la comarca dels Ports que una nit, en dormir-se, viatja en el temps a una ciutat romana anomenada Lesera, a finals del segle i dC, on coneix Gai Juli Frontó, que li mostrarà el món on viu i els seus costums, fet que despertarà en Libori lesperit investigador...
Un estudio sobre el proyecto geolingüístico de l'Atlante lingüístico della Ladinia dolomitica e dei dialetti limitrofi; cartografía interpretativa: el Petit Atles Lingüístic del Domini Català; nuevas técnicas de representación de datos dialectales; el Thesaurus Occitan: base de datos dialectales multimedia; el hablar de las mujeres castellano-manchegas en Volver; la variación espacial de las lenguas; métodos de tratamiento informatizado de datos lingüísticos hispánicos; nuevos horizontes en el estudio de la variación gramatical del español: Corpus Oral y Sonoro del Español Rural; y el proyecto ETLEN de medición de la frontera entre los dominios asturleonés y galaicoportugués, conforman este conjunto de trabajos que se presentaron en uno de los cursos de la Fundació Germà Colón.
En la feliç confluència de lAny Carles Salvador i el 60è aniversari del Centre Excursionista de Castelló, la Fundació Carles Salvador i el Centre Excursionista han considerat oportú, com a testimoniatge commemoratiu daquestes efemèrides, reeditar A lombra del Penyagolosa, la conferència que el mestre de Benassal per excel·lència dictava a València, gairebé a les portes de la mort i que representava una mena de testament que ell deixava sobretot al seu món entranyable de lexcursionisme. La Fundació Carles Salvador es complau de compartir aquesta publicació amb el Centre Excursionista de Castelló, lactivitat del qual reconeix com a exemplar, alhora que confia que la reedició de A lombra del Penyagolosa impulse la recerca i la difusió social duna faceta representativa de la personalitat de Carles Salvador, lexcursionista. Per la seua banda, el Centre Excursionista se sent honorat de col·laborar amb la Fundació, i en la circumstància present confirma la seua lleialtat als seixanta anys dexcursionisme, a través dels quals ha mantingut la flama viva del missatge salvadorià de compartir, en contacte estret amb la natura, la joia de descobrir camins i paisatges irrepetibles, lexercici noble que fa estimar el país.