Ser de quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Veges si talla: ganivet de fusta, esmolat amb palla. Li pegà en la figa i era el mascle...Però no sempre som ni tan bròfecs ni tan destarifats; també diem:No deixes senda vella per novella, perquè, segons pareix, cal Anar a la marxeta i no Pedre el cul darrere de novetats, que La Seu no es féu en un dia; i De moliner canviaràs, de lladre no escaparàs. Les parèmies: els refranys, les dites, les expresions, aquest recurs tan habitual i eficaç per a il·lustrar una idea i dotar el discurs de vigor, constitueixen un legat multisecular que es troba a punt de desaparéixer. Però que no manca de funcionalitat i vigència. Els quinze apartats en que es divideix aquest recull, junt a les notes i les propies parèmies ens ofereixen les idees sobre les qüestions importants de la vida i la cultura d'un poble clarament diferenciat.
Sigueu benvinguts a la lectura d'aquests escrits que posem sota la denominació genèrica de poesia i que destriem en versos perplexos i versos llunyans, seguits d'unes proses breus. Hi sentireu una lleu experiència nova, una certa frisança que us passa a
Quan arriba a les meves mans aquest preciós llibre, em pregunto: és un llibre dhistòria?, és de poesia? La meva resposta és clara: sí però amb una mica més. Aquí hi ha passió, amor, records cap a una de les coses que més estima en aquest món lautor, el seu poble, el seu Sant Mateu, la seva gent, les seves tradicions, les seves vivències, els seus records.
Sí, ha arribat lhora de demanar la paraula. De sumar-te als poetes i al cantautors, a tots els homes que se senten lliures. De que les cases, els carrers, les fonts, les terres, els vents, els arbres, deixen de tindre espant. Dobrir totes les finestres de bat a bat i deixar que penetrin tots els colors de larc iris, el repic de totes les campanes al vol. Doblidar totes les cauteles, de despertar les paraules adormides en largila del temps obscur. I com quan éreu xiquets i llançàveu un còdol, eixes campanades han darribar lluny, i el vent les ha de portar lluny, als carrers, als portals, a defora, als plans, a les deveses, a la muntanya, lluny, lluny. Amb esta il·limitada voluntat de revelació, lautor sendinsa en lànima dun poble de referència del Maestrat, territori de cruïlla situat entre el País València, Aragó i Catalunya.
El parlar de Càlig és un estudi monogràfic que descriu i analitza la llengua parlada en aquesta localitat del Baix Maestrat. Lesmentada comarca, des del punt de vista geolingüístic, desperta un gran interés en el món de la dialectologia, ja que constitueix una zona de transició, una cruïlla on conflueixen les varietats geogràfiques valenciana i nord-occidental. Tot i que la parla calijona es troba adscrita a la varietat nord-ocidental, també comparteix trets morfològics i lèxics amb la varietat valenciana.
Patrici Gil va naìxer a la primavera de 1966 a Benicarló, al carrer de Sant Benet, la seua infantesa transcorregué amunt i avall com qualsevol xiquet de carrer. Cursà els estudis a l?escola La Salle i a l?institut Ramon Cid. Fou als quinze anys amb la colla d?amics i la bici quan descobrí els ports de Tortosa-Beseit, lloc que remarca en alguns dels seus poemes. També hi apareixen els neguits, les inquietuds viscudes, les il·lusions, les vivències, les anècdotes, les memòries de tota una vida, els amors, l?erotisme, la infantesa, l?escola, la muntanya, la mar, la mort, tot un entramat de la seua poesia. Són poemes tendres i dolços, descarnats, enrabiats, tot intentant transmetre en un curt espai un cúmul de sensacions; la pau i la rauxa a la vegada s?ajunten, l?alegria i la tristor es confonen i es fan amigues. Al cap i a la fi, poesia, poesia entretinguda i entenedora, sense floritures ni paraules rebuscades, poesia per al poble, poble planer carregat d?imperfeccions i injustícies, poesia de territori, de la terra que l?envolta i l?estima. Poesia farcida de vocabulari provinent del món del camp, de la fusteria, del taller del ferrer, de la cuina. Poesia del quotidià, de lectures i converses, és aquest Quaranta-nou poemes i un clavill. Busca, remena?l, t?hi trobaràs.
Canet modern. Territori i demografia és la primera part de la història moderna de Canet (segles xvi-xvii-xviii). És una bona síntesi de lestudi del territori (partides i llocs significatius del terme) i de la demografia (antecedents de la població, llistats de veïns i famílies). La base documental daquesta recerca són els protocols notarials (capítols matrimonials, testaments, donacions, compres, vendes, censals de propietat, préstecs, etc.), els capbreus, els capatrons, els morabatins, els censos, els processos judicials, etc. Una part inèdita de la història daquesta bonica vila del Maestrat.
Ser de quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Veges si talla: ganivet de fusta, esmolat amb palla. Li pegà en la figa i era el mascle...Però no sempre som ni tan bròfecs ni tan destarifats; també diem:No deixes senda vella per novella, perquè, segons pareix, cal Anar a la marxeta i no Pedre el cul darrere de novetats, que La Seu no es féu en un dia; i De moliner canviaràs, de lladre no escaparàs. Les parèmies: els refranys, les dites, les expresions, aquest recurs tan habitual i eficaç per a il·lustrar una idea i dotar el discurs de vigor, constitueixen un legat multisecular que es troba a punt de desaparéixer. Però que no manca de funcionalitat i vigència. Els quinze apartats en que es divideix aquest recull, junt a les notes i les propies parèmies ens ofereixen les idees sobre les qüestions importants de la vida i la cultura d'un poble clarament diferenciat.
Sigueu benvinguts a la lectura d'aquests escrits que posem sota la denominació genèrica de poesia i que destriem en versos perplexos i versos llunyans, seguits d'unes proses breus. Hi sentireu una lleu experiència nova, una certa frisança que us passa a
Quan arriba a les meves mans aquest preciós llibre, em pregunto: és un llibre dhistòria?, és de poesia? La meva resposta és clara: sí però amb una mica més. Aquí hi ha passió, amor, records cap a una de les coses que més estima en aquest món lautor, el seu poble, el seu Sant Mateu, la seva gent, les seves tradicions, les seves vivències, els seus records.
Sí, ha arribat lhora de demanar la paraula. De sumar-te als poetes i al cantautors, a tots els homes que se senten lliures. De que les cases, els carrers, les fonts, les terres, els vents, els arbres, deixen de tindre espant. Dobrir totes les finestres de bat a bat i deixar que penetrin tots els colors de larc iris, el repic de totes les campanes al vol. Doblidar totes les cauteles, de despertar les paraules adormides en largila del temps obscur. I com quan éreu xiquets i llançàveu un còdol, eixes campanades han darribar lluny, i el vent les ha de portar lluny, als carrers, als portals, a defora, als plans, a les deveses, a la muntanya, lluny, lluny. Amb esta il·limitada voluntat de revelació, lautor sendinsa en lànima dun poble de referència del Maestrat, territori de cruïlla situat entre el País València, Aragó i Catalunya.
El parlar de Càlig és un estudi monogràfic que descriu i analitza la llengua parlada en aquesta localitat del Baix Maestrat. Lesmentada comarca, des del punt de vista geolingüístic, desperta un gran interés en el món de la dialectologia, ja que constitueix una zona de transició, una cruïlla on conflueixen les varietats geogràfiques valenciana i nord-occidental. Tot i que la parla calijona es troba adscrita a la varietat nord-ocidental, també comparteix trets morfològics i lèxics amb la varietat valenciana.
Patrici Gil va naìxer a la primavera de 1966 a Benicarló, al carrer de Sant Benet, la seua infantesa transcorregué amunt i avall com qualsevol xiquet de carrer. Cursà els estudis a l?escola La Salle i a l?institut Ramon Cid. Fou als quinze anys amb la colla d?amics i la bici quan descobrí els ports de Tortosa-Beseit, lloc que remarca en alguns dels seus poemes. També hi apareixen els neguits, les inquietuds viscudes, les il·lusions, les vivències, les anècdotes, les memòries de tota una vida, els amors, l?erotisme, la infantesa, l?escola, la muntanya, la mar, la mort, tot un entramat de la seua poesia. Són poemes tendres i dolços, descarnats, enrabiats, tot intentant transmetre en un curt espai un cúmul de sensacions; la pau i la rauxa a la vegada s?ajunten, l?alegria i la tristor es confonen i es fan amigues. Al cap i a la fi, poesia, poesia entretinguda i entenedora, sense floritures ni paraules rebuscades, poesia per al poble, poble planer carregat d?imperfeccions i injustícies, poesia de territori, de la terra que l?envolta i l?estima. Poesia farcida de vocabulari provinent del món del camp, de la fusteria, del taller del ferrer, de la cuina. Poesia del quotidià, de lectures i converses, és aquest Quaranta-nou poemes i un clavill. Busca, remena?l, t?hi trobaràs.
Canet modern. Territori i demografia és la primera part de la història moderna de Canet (segles xvi-xvii-xviii). És una bona síntesi de lestudi del territori (partides i llocs significatius del terme) i de la demografia (antecedents de la població, llistats de veïns i famílies). La base documental daquesta recerca són els protocols notarials (capítols matrimonials, testaments, donacions, compres, vendes, censals de propietat, préstecs, etc.), els capbreus, els capatrons, els morabatins, els censos, els processos judicials, etc. Una part inèdita de la història daquesta bonica vila del Maestrat.