La Costa Blanca, denominación turística de la provincia de Alicante, presenta características tan diversas que todos los que la visitan se ven sorprendidos por sus inmensos atractivos. No en vano es uno de los principales destinos turísticos españoles, gracias a la bonanza de su clima, sus excelentes playas, la riqueza natural de su zona montañosa, como Sierra Aitana, sus parques naturales y sus palmerales, y el interés de su patrimonio: desde los restos íberos (la famosa Dama de Elche) a los castillos y torres que pueblan su territorio. Todos estos factores se ponen de manifiesto en localidades como Altea, Calpe, Jávea, Denia, Elche, Monforte, Novelda, Petrer, Elda, Sax, Villena, Ibi, Alcoy, Cocentaina, Guadalest, Callosa d'En Sarriá, Santa Pola? El arraigo de sus fiestas (por ejemplo Moros y Cristianos) y el prestigio de su gastronomía, con el turrón de Alicante a la cabeza, completan esta sugerente oferta. Con 80 fotografías y mapa de la zona.
El presente estudio, estructurado en varios bloques, parte de una breve contextualización sobre el momento y las características especiales del proceso de la transición política y su incidencia en el campo educativo, de las circunstancias que comportaron el debate sobre aspectos de interés público, entre ellos la enseñanza. Se analiza la dinámica interna de la renovación pedagógica, se repasa la histórica inhibición del Estado español en aquello relacionado con la conformación del sistema educativo y la aparición de los colectivos de renovación pedagógica en el País Valenciano, y se reflexiona sobre la reforma educativa durante el periodo del ministro José Maravall. Finalmente, se incluye un capítulo dedicado al Col·lectiu de Mestres de la Costera, en el que recoge como se constituyó, cuál era la dinámica de trabajo y cuál fue la trayectoria del grupo.
La Safor és mar i platja, món rural i centre comercial, festes i gastronomia, els grans clàssics del segle XV i la família Borja, però també muntanyes, valls, rius, boscos, barrancs, fonts, marjals, vies verdes, castells, monestirs, aqüeductes, coves i avencs, amb un nexe comú: una xarxa de sendes de muntanya i de pistes forestals que demanen ser explorades i que ens conduiran a tota mena de tresors naturals que desitjarem revisitar sovint, perquè ens esperen i els tenim colpidorament props, a un tir de pedra.
Maria i el seu gos Busca viuran una aventura plena de màgia i fantasia, amb la companyia del dimoni xicotet, la Quarantamaula, la dama encantada i el cavaller Henoc, el temible caçador de monstres. El dimoni xicotet ha escapat de l'escola dels monstres i Maria i els seus amics hauran de trobar-lo abans que el malvat caçador. "Els amics dels monstres" és la nova col·lecció de contes escrits per Francesc Gisbert i il·lustrats per Cristina Duran, publicats per Andana editorial. Després de l'èxit de La Maria no té por, tornen les criatures fantàstiques de nostre imaginari popular que han seduït milers de xiquets i xiquetes.
A la fi de 1231 el noble Blasco d?Alagó conquista Morella i, tot seguit, les seues hosts ocupen el territori que depèn de l?antiga fortalesa musulmana. Aquest fet marca el començament d?una nova etapa històrica i esdevé l?origen de l?actual comarca dels Ports. Després de la conquesta, els cristians basteixen un nou ordre social, una tasca que s?allarga durant tot el segle xiii i que té dues directrius essencials. Per un costat, es forja una societat rural amb uns trets molt particulars, que imprimeix la condició de terra de frontera que aquestes contrades muntanyenques ocupen en la cruïlla entre València, Catalunya i Aragó. Per l?altre, es defineix un territori amb unes fronteres ben marcades, que constitueix un espai batejat des de ben prompte amb el nom dels Ports. A l?interior d?aquest territori s?articula un model d?organització que determina profundament la idiosincràsia de la comarca: Morella encapçala un terme general integrat per una vintena de centres rurals, que ocupen diferents esglaons en la jerarquia comarcal segons la seua condició jurídica. Ara bé, els llauradors dels pobles no accepten la supremacia dels vilatans i això suscita una discussió que s?allarga durant tot el segle xiv i serveix per definir el marc de relacions entre uns i altres. A més, al recer d?aquesta dialèctica entre la vila i les aldees es construeix un sentiment d?identitat que perdura fins a l?actualitat. Així, doncs, al llarg d?aquestes pàgines l?autor escruta els orígens de la societat rural dels Ports i perfila els contorns d?una identitat col·lectiva que encara ressona per tots els racons de la comarca.
La Costa Blanca, denominación turística de la provincia de Alicante, presenta características tan diversas que todos los que la visitan se ven sorprendidos por sus inmensos atractivos. No en vano es uno de los principales destinos turísticos españoles, gracias a la bonanza de su clima, sus excelentes playas, la riqueza natural de su zona montañosa, como Sierra Aitana, sus parques naturales y sus palmerales, y el interés de su patrimonio: desde los restos íberos (la famosa Dama de Elche) a los castillos y torres que pueblan su territorio. Todos estos factores se ponen de manifiesto en localidades como Altea, Calpe, Jávea, Denia, Elche, Monforte, Novelda, Petrer, Elda, Sax, Villena, Ibi, Alcoy, Cocentaina, Guadalest, Callosa d'En Sarriá, Santa Pola? El arraigo de sus fiestas (por ejemplo Moros y Cristianos) y el prestigio de su gastronomía, con el turrón de Alicante a la cabeza, completan esta sugerente oferta. Con 80 fotografías y mapa de la zona.
El presente estudio, estructurado en varios bloques, parte de una breve contextualización sobre el momento y las características especiales del proceso de la transición política y su incidencia en el campo educativo, de las circunstancias que comportaron el debate sobre aspectos de interés público, entre ellos la enseñanza. Se analiza la dinámica interna de la renovación pedagógica, se repasa la histórica inhibición del Estado español en aquello relacionado con la conformación del sistema educativo y la aparición de los colectivos de renovación pedagógica en el País Valenciano, y se reflexiona sobre la reforma educativa durante el periodo del ministro José Maravall. Finalmente, se incluye un capítulo dedicado al Col·lectiu de Mestres de la Costera, en el que recoge como se constituyó, cuál era la dinámica de trabajo y cuál fue la trayectoria del grupo.
La Safor és mar i platja, món rural i centre comercial, festes i gastronomia, els grans clàssics del segle XV i la família Borja, però també muntanyes, valls, rius, boscos, barrancs, fonts, marjals, vies verdes, castells, monestirs, aqüeductes, coves i avencs, amb un nexe comú: una xarxa de sendes de muntanya i de pistes forestals que demanen ser explorades i que ens conduiran a tota mena de tresors naturals que desitjarem revisitar sovint, perquè ens esperen i els tenim colpidorament props, a un tir de pedra.
Maria i el seu gos Busca viuran una aventura plena de màgia i fantasia, amb la companyia del dimoni xicotet, la Quarantamaula, la dama encantada i el cavaller Henoc, el temible caçador de monstres. El dimoni xicotet ha escapat de l'escola dels monstres i Maria i els seus amics hauran de trobar-lo abans que el malvat caçador. "Els amics dels monstres" és la nova col·lecció de contes escrits per Francesc Gisbert i il·lustrats per Cristina Duran, publicats per Andana editorial. Després de l'èxit de La Maria no té por, tornen les criatures fantàstiques de nostre imaginari popular que han seduït milers de xiquets i xiquetes.
A la fi de 1231 el noble Blasco d?Alagó conquista Morella i, tot seguit, les seues hosts ocupen el territori que depèn de l?antiga fortalesa musulmana. Aquest fet marca el començament d?una nova etapa històrica i esdevé l?origen de l?actual comarca dels Ports. Després de la conquesta, els cristians basteixen un nou ordre social, una tasca que s?allarga durant tot el segle xiii i que té dues directrius essencials. Per un costat, es forja una societat rural amb uns trets molt particulars, que imprimeix la condició de terra de frontera que aquestes contrades muntanyenques ocupen en la cruïlla entre València, Catalunya i Aragó. Per l?altre, es defineix un territori amb unes fronteres ben marcades, que constitueix un espai batejat des de ben prompte amb el nom dels Ports. A l?interior d?aquest territori s?articula un model d?organització que determina profundament la idiosincràsia de la comarca: Morella encapçala un terme general integrat per una vintena de centres rurals, que ocupen diferents esglaons en la jerarquia comarcal segons la seua condició jurídica. Ara bé, els llauradors dels pobles no accepten la supremacia dels vilatans i això suscita una discussió que s?allarga durant tot el segle xiv i serveix per definir el marc de relacions entre uns i altres. A més, al recer d?aquesta dialèctica entre la vila i les aldees es construeix un sentiment d?identitat que perdura fins a l?actualitat. Així, doncs, al llarg d?aquestes pàgines l?autor escruta els orígens de la societat rural dels Ports i perfila els contorns d?una identitat col·lectiva que encara ressona per tots els racons de la comarca.
