El districte de Ciutat Vella és el bressol de la ciutat. Durant segles, aquest àmbit urbà de 4 Km² fou, senzillament, Barcelona. Arran de la revolució industrial, el desenvolupament urbà no tardà a fer petita la ciutat medieval i quan, finalment, el 1854 l'Estat autoritzà l'enderroc de les muralles que l'encotillaven, començà el lent declivi del que des d'aleshores era el centre històric d'una urbs que, en créixer, posava més interès en altres zones. De 1979 ençà, Barcelona s'ha abocat en la revitalització de Ciutat Vella, en un difícil procés de renovació que exigeix la participació i l'acord de persones, administracions, entitats i empreses. Aquest objectiu no és fàcil d'assolir, perquè la complexitat de la ciutat es manifesta al centre històric més que a cap altre lloc. El llibre s'endinsa en les claus que han conformat un procés urbà apassionant i de molta transcendència per al futur de Barcelona.
En los últimos tiempos la reflexión sobre el paisaje viene ocupando un espacio creciente en el debate cultural . En la idea de paisaje, en un sentido cada vez más amplio, se cruzan problemas relativos al desarrollo territorial, la arquitectura, la estética, las cuestiones medioambientales, el espacio público en las ciudades, la memoria colectiva, la visión filosófica de la naturaleza, etc. El presente libro reúne una serie de estudios que proponen miradas cruzadas que se hacen eco de la creciente complejidad y riqueza del tema.
Esta selección de reflexiones de John F. C. Turner quiere acercar al lector en español escritos poco conocidos del arquitecto; textos que abarcan todo su recorrido vital y apenas han sido traducidos al castellano, algunos incluso inéditos en inglés: informes para agencias internacionales, artículos en prensa política y reflexiones nunca publicadas sobre la construcción del lugar en los que el autor sigue todavía trabajando. Hablan por supuesto de autoconstrucción, la faceta más conocida de Turner, pero amplían las claves fundamentales de su pensamiento insistiendo en su visión relacional de la vivienda y una constante reflexión holística sobre la construcción del espacio inspirada en Patrick Geddes. Este volumen es el resultado de largas horas de conversación y consulta de su biblioteca y archivo. Una bibliografía completa cierra el volumen.
Barcelona pot considerar-se un prototipus de ciutat mediterrània europea amb una llarga tradició urbanística. Com a tal, ha seguit un procés específic de formació històrica, caracteritzat per la densitat i la compacitat de la forma urbana, l'evolució per extensió més que per reforma, etc. Qualsevol història urbanística inclou necessàriament un resum de l'experiència territorial i urbana, i fa una atenció especial a les dimensions físiques de la ciutat que en condicionen el desenvolupament cultural i econòmic. Aquest llibre se centra en la construcció de Barcelona, prenent com a base les operacions de planificació i els projectes urbanístics més importants, i nodrint-se de diverses fonts per a les seves diferents fases. El seu desenvolupament urbanístic ha estat molt variat, fins i tot prescindint de les intervencions reials o d'aristòcrates que hi han produït grans avingudes i parcs. L'escala local de molts dels projectes contrasta amb les aspiracions cosmopolites que han convertit algunes d'aquestes intervencions en tan innovadores. Entre elles destaquen els grans projectes que s'han realitzat en ocasió d'esdeveniments molt especials, com l'Exposició Universal de 1888, l'Exposició Internacional d'Indústries Elèctriques de 1929 i els Jocs Olímpics de 1992. Avui, al segle XXI, s'obren noves perspectives gràcies al nou marc institucional europeu i, particularment, a canvis en el sistema econòmic ara que entrem en una fase postindustrial, en què els mitjans tenen una importància creixent. És difícil determinar-ne les repercussions espacials, però la història de l'urbanisme a Barcelona mostra que ja ha superat les grans contradiccions als darrers segles.ÍndiceÍndex d'il·lustracions Introducció Agraïments I. Dels seus orígens a la capitalitat mediterrània medieval I.1 El naixement de Barcelona. Una ciutat de dos mil anys I.2 Els patrons d'una colònia romana I.3 La reutilització de la ciutat romana i la crisi urbana I.4 El renaixement de Barcelona I.5 L'evolució social de l'edat mitjana porta a crear un món urbà nou I.6 La formació de Catalunya i de la seva capital comtal I.7 El Consell de Cent com a govern de la ciutat comtal I.8 L'estructura urbana medieval I.9 Barcelona, capital del Mediterrani occidental I.10 La gran activitat marítima d'una ciutat sense port I.11 L'esplendor del gòtic català I.12 L'expansió cultural i urbanitzadora I.13 La ciutat ideal II. De la urbanització del Raval als inicis de la industrialització II.1 La crisi poblacional a Barcelona II.2 La influència del canvi de dinastia a la capital II.3 La consolidació de la cultura urbana II.4 Les formes de producció medieval i els carrers de la ciutat II.5 La tercera muralla completa la Ciutat Vella II.6 La Rambla de Barcelona II.7 Barcelona i els reis castellans II.8 Colom arriba a Barcelona. Catalunya i Amèrica II.9 El Pla barceloní i les àrees agrícoles més immediates II.10 Un "segle difícil", però finalment el port emprèn la seva configuració definitiva II.11 La urbanització de la ciutat II.12 El Decret de Nova Planta II.13 L'emergència de noves idees i l'alba de la ciutat moderna II.14 La Barcelona del segle xviii II.15 La construcció de la Ciutadella II.16 Altres transformacions barroques a la ciutat. L'ordre urbà als carrers i a les façanes II.17 La Barceloneta. Un projecte innovador fatalment densificat II.18 Les formes urbanes en la ciutat murallada III. Els projectes de la ciutat moderna i l'enderrocament de les muralles III.1 L'esclat de la urbanització moderna III.2 La primera industrialització III.3 La reforma urbana des de dins III.4 La infraestructura colonial. Els ferrocarrils i les carreteres com a articulació urbana III.5 La crítica contra les muralles III.6 El Pla Cerdà, pioner de la urbanística moderna III.7 El projecte d'Eixample de Barcelona en relació amb altres ciutats europees III.8 El desenvolupament de l'Eixample de Cerdà i les societats de foment III.9 Els models suburbans en la urbanització del pla de Barcelona IV. Barcelona, ciutat innovadora IV.1 L'enderrocament de la Ciutadella IV.2 L'Exposició Universal de 1888 IV.3 La cerca d'una "arquitectura nacional catalana" IV.4 El modernisme com a corrent innovador IV.5 La consolidació de l'Eixample IV.6 La infraestructura dels serveis urbans V. El canvi de segle i la gran Barcelona V.1 L'annexió dels municipis del pla V.2 La gran Barcelona i la idea de ciutat capital V.3 El Pla d'enllaços V.4 El focus de la innovació cultura V.5 La reforma urbana des de fora V.6 Transformacions externes a la Ciutat Vella V.7 El noucentisme V.8 La infraestructura de foment: l'electrificació i la suburbanització V.9 Els nous serveis i equipaments urbans V.10 El sistema de parcs V.11 El llarg camí cap a l'Exposició d'Indústries Elèctriques de 1929 V.12 L'eix de la plaça d'Espanya cap al Llobregat VI. La Barcelona del milió d'habitants VI.1 Els problemes metropolitans i la nova dinàmica social VI.2 El planejament regional a Catalunya VI.3 L'allotjament com un problema a la ciutat moderna VI.4 El GATCPAC i la ciutat funcional VI.5 El Pla Macià i Le Corbusier VI.6 La Casa Bloc i la "ciutat de vacances" VI.7 La dissolució del GATCPAC i la Guerra Civil VII. Els anys grisos de la postguerra i la formació metropolitana VII.1 Autarquia, reconstrucció i barraquisme VII.2 La ciutat i la comarca VII.3 L'arrencada del desenvolupisme (desarrollismo) VII.4 La macrocefàlia barcelonina i el sistema de ciutats catalanes VII.5 L'evolució de les grans infraestructures VII.6 La perifèria residencial VII.7 L'especulació del sòl i el suburbi VII.8 La transformació de l'Eixample i del pla suburbà VIII. Els patrons de l'expansió desenvolupista i el canvi polític. L'urbanisme dels plans VIII.1 Del Pla comarcal als plans parcials VIII.2 Una arquitectura i un urbanisme renovadors VIII.3 Els grans plans dels anys seixanta: l'àrea metropolitana VIII.4 La transformació especulativa i els moviments socials urbans VIII.5 La crisi del sector industrial VIII.6 El Pla general metropolità VIII.7 La transició de l'oposició a la democràcia IX. La recuperació de Barcelona als anys vuitanta. L'urbanisme de projectes, programes i estratègies IX.1 El rellançament urbà amb el nou ajuntament democràtic IX.2 La reestructuració del sistema industrial a l'àrea metropolitana IX.3 Els nous districtes i la desaparició de l'Àrea Metropolitana IX.4 Les diferents escales de la recuperació urbana IX.5 La rehabilitació urbana IX.6 La reestructuració urbana IX.7 Altres claus estructurals de la forma de Barcelona IX.8 Els Jocs Olímpics per al 1992 IX.9 Una reflexió sobre els projectes "especials" X. Barcelona, capital europea. Un altre canvi d'escala? X.1 La Barcelona postolímpica X.2 Les noves dinàmiques espacials X.3 Les diverses escales dels nous projectes urbanístics. Barcelona, a partir del 1993 X.4. Els grans projectes plurimunicipals del tombant de segle X.5 Les grans ciutats d'Europa X.6 Oportunitats i febleses X.7. La nova àrea metropolitana com a àmbit de referència X.8. Les noves formes metropolitanes X.9. Barcelona i la crisi econòmica de l'Europa del sud X.10 La nova cultura urbanística emergent X.11 Barcelona, una ciutat amb futur XI. Mapes de la ciutat Bibliografia Crèdits de les il·lustracions Índex d'il·lustracions
El districte de Ciutat Vella és el bressol de la ciutat. Durant segles, aquest àmbit urbà de 4 Km² fou, senzillament, Barcelona. Arran de la revolució industrial, el desenvolupament urbà no tardà a fer petita la ciutat medieval i quan, finalment, el 1854 l'Estat autoritzà l'enderroc de les muralles que l'encotillaven, començà el lent declivi del que des d'aleshores era el centre històric d'una urbs que, en créixer, posava més interès en altres zones. De 1979 ençà, Barcelona s'ha abocat en la revitalització de Ciutat Vella, en un difícil procés de renovació que exigeix la participació i l'acord de persones, administracions, entitats i empreses. Aquest objectiu no és fàcil d'assolir, perquè la complexitat de la ciutat es manifesta al centre històric més que a cap altre lloc. El llibre s'endinsa en les claus que han conformat un procés urbà apassionant i de molta transcendència per al futur de Barcelona.
En los últimos tiempos la reflexión sobre el paisaje viene ocupando un espacio creciente en el debate cultural . En la idea de paisaje, en un sentido cada vez más amplio, se cruzan problemas relativos al desarrollo territorial, la arquitectura, la estética, las cuestiones medioambientales, el espacio público en las ciudades, la memoria colectiva, la visión filosófica de la naturaleza, etc. El presente libro reúne una serie de estudios que proponen miradas cruzadas que se hacen eco de la creciente complejidad y riqueza del tema.
Esta selección de reflexiones de John F. C. Turner quiere acercar al lector en español escritos poco conocidos del arquitecto; textos que abarcan todo su recorrido vital y apenas han sido traducidos al castellano, algunos incluso inéditos en inglés: informes para agencias internacionales, artículos en prensa política y reflexiones nunca publicadas sobre la construcción del lugar en los que el autor sigue todavía trabajando. Hablan por supuesto de autoconstrucción, la faceta más conocida de Turner, pero amplían las claves fundamentales de su pensamiento insistiendo en su visión relacional de la vivienda y una constante reflexión holística sobre la construcción del espacio inspirada en Patrick Geddes. Este volumen es el resultado de largas horas de conversación y consulta de su biblioteca y archivo. Una bibliografía completa cierra el volumen.
Barcelona pot considerar-se un prototipus de ciutat mediterrània europea amb una llarga tradició urbanística. Com a tal, ha seguit un procés específic de formació històrica, caracteritzat per la densitat i la compacitat de la forma urbana, l'evolució per extensió més que per reforma, etc. Qualsevol història urbanística inclou necessàriament un resum de l'experiència territorial i urbana, i fa una atenció especial a les dimensions físiques de la ciutat que en condicionen el desenvolupament cultural i econòmic. Aquest llibre se centra en la construcció de Barcelona, prenent com a base les operacions de planificació i els projectes urbanístics més importants, i nodrint-se de diverses fonts per a les seves diferents fases. El seu desenvolupament urbanístic ha estat molt variat, fins i tot prescindint de les intervencions reials o d'aristòcrates que hi han produït grans avingudes i parcs. L'escala local de molts dels projectes contrasta amb les aspiracions cosmopolites que han convertit algunes d'aquestes intervencions en tan innovadores. Entre elles destaquen els grans projectes que s'han realitzat en ocasió d'esdeveniments molt especials, com l'Exposició Universal de 1888, l'Exposició Internacional d'Indústries Elèctriques de 1929 i els Jocs Olímpics de 1992. Avui, al segle XXI, s'obren noves perspectives gràcies al nou marc institucional europeu i, particularment, a canvis en el sistema econòmic ara que entrem en una fase postindustrial, en què els mitjans tenen una importància creixent. És difícil determinar-ne les repercussions espacials, però la història de l'urbanisme a Barcelona mostra que ja ha superat les grans contradiccions als darrers segles.ÍndiceÍndex d'il·lustracions Introducció Agraïments I. Dels seus orígens a la capitalitat mediterrània medieval I.1 El naixement de Barcelona. Una ciutat de dos mil anys I.2 Els patrons d'una colònia romana I.3 La reutilització de la ciutat romana i la crisi urbana I.4 El renaixement de Barcelona I.5 L'evolució social de l'edat mitjana porta a crear un món urbà nou I.6 La formació de Catalunya i de la seva capital comtal I.7 El Consell de Cent com a govern de la ciutat comtal I.8 L'estructura urbana medieval I.9 Barcelona, capital del Mediterrani occidental I.10 La gran activitat marítima d'una ciutat sense port I.11 L'esplendor del gòtic català I.12 L'expansió cultural i urbanitzadora I.13 La ciutat ideal II. De la urbanització del Raval als inicis de la industrialització II.1 La crisi poblacional a Barcelona II.2 La influència del canvi de dinastia a la capital II.3 La consolidació de la cultura urbana II.4 Les formes de producció medieval i els carrers de la ciutat II.5 La tercera muralla completa la Ciutat Vella II.6 La Rambla de Barcelona II.7 Barcelona i els reis castellans II.8 Colom arriba a Barcelona. Catalunya i Amèrica II.9 El Pla barceloní i les àrees agrícoles més immediates II.10 Un "segle difícil", però finalment el port emprèn la seva configuració definitiva II.11 La urbanització de la ciutat II.12 El Decret de Nova Planta II.13 L'emergència de noves idees i l'alba de la ciutat moderna II.14 La Barcelona del segle xviii II.15 La construcció de la Ciutadella II.16 Altres transformacions barroques a la ciutat. L'ordre urbà als carrers i a les façanes II.17 La Barceloneta. Un projecte innovador fatalment densificat II.18 Les formes urbanes en la ciutat murallada III. Els projectes de la ciutat moderna i l'enderrocament de les muralles III.1 L'esclat de la urbanització moderna III.2 La primera industrialització III.3 La reforma urbana des de dins III.4 La infraestructura colonial. Els ferrocarrils i les carreteres com a articulació urbana III.5 La crítica contra les muralles III.6 El Pla Cerdà, pioner de la urbanística moderna III.7 El projecte d'Eixample de Barcelona en relació amb altres ciutats europees III.8 El desenvolupament de l'Eixample de Cerdà i les societats de foment III.9 Els models suburbans en la urbanització del pla de Barcelona IV. Barcelona, ciutat innovadora IV.1 L'enderrocament de la Ciutadella IV.2 L'Exposició Universal de 1888 IV.3 La cerca d'una "arquitectura nacional catalana" IV.4 El modernisme com a corrent innovador IV.5 La consolidació de l'Eixample IV.6 La infraestructura dels serveis urbans V. El canvi de segle i la gran Barcelona V.1 L'annexió dels municipis del pla V.2 La gran Barcelona i la idea de ciutat capital V.3 El Pla d'enllaços V.4 El focus de la innovació cultura V.5 La reforma urbana des de fora V.6 Transformacions externes a la Ciutat Vella V.7 El noucentisme V.8 La infraestructura de foment: l'electrificació i la suburbanització V.9 Els nous serveis i equipaments urbans V.10 El sistema de parcs V.11 El llarg camí cap a l'Exposició d'Indústries Elèctriques de 1929 V.12 L'eix de la plaça d'Espanya cap al Llobregat VI. La Barcelona del milió d'habitants VI.1 Els problemes metropolitans i la nova dinàmica social VI.2 El planejament regional a Catalunya VI.3 L'allotjament com un problema a la ciutat moderna VI.4 El GATCPAC i la ciutat funcional VI.5 El Pla Macià i Le Corbusier VI.6 La Casa Bloc i la "ciutat de vacances" VI.7 La dissolució del GATCPAC i la Guerra Civil VII. Els anys grisos de la postguerra i la formació metropolitana VII.1 Autarquia, reconstrucció i barraquisme VII.2 La ciutat i la comarca VII.3 L'arrencada del desenvolupisme (desarrollismo) VII.4 La macrocefàlia barcelonina i el sistema de ciutats catalanes VII.5 L'evolució de les grans infraestructures VII.6 La perifèria residencial VII.7 L'especulació del sòl i el suburbi VII.8 La transformació de l'Eixample i del pla suburbà VIII. Els patrons de l'expansió desenvolupista i el canvi polític. L'urbanisme dels plans VIII.1 Del Pla comarcal als plans parcials VIII.2 Una arquitectura i un urbanisme renovadors VIII.3 Els grans plans dels anys seixanta: l'àrea metropolitana VIII.4 La transformació especulativa i els moviments socials urbans VIII.5 La crisi del sector industrial VIII.6 El Pla general metropolità VIII.7 La transició de l'oposició a la democràcia IX. La recuperació de Barcelona als anys vuitanta. L'urbanisme de projectes, programes i estratègies IX.1 El rellançament urbà amb el nou ajuntament democràtic IX.2 La reestructuració del sistema industrial a l'àrea metropolitana IX.3 Els nous districtes i la desaparició de l'Àrea Metropolitana IX.4 Les diferents escales de la recuperació urbana IX.5 La rehabilitació urbana IX.6 La reestructuració urbana IX.7 Altres claus estructurals de la forma de Barcelona IX.8 Els Jocs Olímpics per al 1992 IX.9 Una reflexió sobre els projectes "especials" X. Barcelona, capital europea. Un altre canvi d'escala? X.1 La Barcelona postolímpica X.2 Les noves dinàmiques espacials X.3 Les diverses escales dels nous projectes urbanístics. Barcelona, a partir del 1993 X.4. Els grans projectes plurimunicipals del tombant de segle X.5 Les grans ciutats d'Europa X.6 Oportunitats i febleses X.7. La nova àrea metropolitana com a àmbit de referència X.8. Les noves formes metropolitanes X.9. Barcelona i la crisi econòmica de l'Europa del sud X.10 La nova cultura urbanística emergent X.11 Barcelona, una ciutat amb futur XI. Mapes de la ciutat Bibliografia Crèdits de les il·lustracions Índex d'il·lustracions 