El segon volum del Llibre de les corones de Prudenci conté la resta de poemes (del X al XIV), a més dels Rètols d'històries i l'epíleg Dels seus opuscles.
«Un poema d'un geni prodigiós, que supera Virgili.» Amb aquestes paraules el poeta romàntic anglès Percy B. Shelley posava de manifest la seva profunda admiració envers l'obra de Lucà, deixant entreveure la gran influència d'aquest text en la literatura posterior. Lucà, autor d'origen cordovès, nebot de Sèneca el filòsof, tingué una vida curta i intensa, i un talent precoç. En la seva obra principal, La Guerra Civil o Farsàlia, poetitza amb una inusual força expressiva el conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre Pompeu i Cèsar els primers anys de la segona meitat del s. I aC. El seu estil no és comparable al de cap autor anterior: fosc, barroc, efectista, ple de patetisme i amb tons apocalítptics, posseeix encara l'estranya capacitat de no deixar indiferent el lector modern. Amb aquesta publicació, la Fundació Bernat Metge emprèn l'edició d'una de les obres cabdals de la literatura llatina, que es completarà amb dos volums més. La magistral traducció de Joan Carbonell aconsegueix fer bategar en català l'esperit del text original; ve acompanyada, com és habitual, per una minucisa introducció a l'obra, l'edició crítica del text llatí i un bon nombre de notes.
«Es diu que va caure al riu Eufrates, des del cel, un ou d?unes dimensions sorprenents, que els peixos feren rodar fins a la ribera, sobre el qual s?assegueren uns coloms, i que, un cop covat, en sortí Venus?» Així comença un dels centenars de petits relats d?Higí, un autor llatí de qui amb prou feines coneixem la identitat, però que resulta d?una gran importància per als estudiosos de la mitologia antiga. Amb el propòsit de documentar tot aquest tramat meravellós i seductor d?històries, Higí deixà per a la posteritat un total de 277 faules, on trobem, no poques vegades, variants curioses o poc conegudes dels mites antics. Amb la incorporació del text d?Higí a la col·lecció, doncs, la Fundació Bernat Metge segueix avançant en el propòsit de posar a l?abast del públic alguns dels textos mitogràfics més destacats de l?Antiguitat, com ho són també els ja publicats de Pseudo-Apol·lodor o Ferecides. L?obra d?Higí ha estat editada en dos volums: en aquest, el lector hi trobarà les faules que van des de la 87 fins a la 277, amb la qual es clou el recull.
El segon volum del Llibre de les corones de Prudenci conté la resta de poemes (del X al XIV), a més dels Rètols d'històries i l'epíleg Dels seus opuscles.
El tercer i últim volum de la Guerra de les Gàl·lies de Juli Cèsar conté els llibres setè i vuitè d'aquesta obra.
El segon volum de L'expedició dels deu mil de Xenofont conté els llibres tercer i quart d'aquesta obra.
«Un poema d'un geni prodigiós, que supera Virgili.» Amb aquestes paraules el poeta romàntic anglès Percy B. Shelley posava de manifest la seva profunda admiració envers l'obra de Lucà, deixant entreveure la gran influència d'aquest text en la literatura posterior. Lucà, autor d'origen cordovès, nebot de Sèneca el filòsof, tingué una vida curta i intensa, i un talent precoç. En la seva obra principal, La Guerra Civil o Farsàlia, poetitza amb una inusual força expressiva el conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre Pompeu i Cèsar els primers anys de la segona meitat del s. I aC. El seu estil no és comparable al de cap autor anterior: fosc, barroc, efectista, ple de patetisme i amb tons apocalítptics, posseeix encara l'estranya capacitat de no deixar indiferent el lector modern. Amb aquesta publicació, la Fundació Bernat Metge emprèn l'edició d'una de les obres cabdals de la literatura llatina, que es completarà amb dos volums més. La magistral traducció de Joan Carbonell aconsegueix fer bategar en català l'esperit del text original; ve acompanyada, com és habitual, per una minucisa introducció a l'obra, l'edició crítica del text llatí i un bon nombre de notes.
El sisè volum de les Vides paral·leles de Plutarc conté la primera part del segon volum d'aquesta obra (Foció i Cató el Jove; Dió i Brutus).
Aquest volum presenta els tres darrers llibres de la Història dels animals d'Aristòtil.
«Es diu que va caure al riu Eufrates, des del cel, un ou d?unes dimensions sorprenents, que els peixos feren rodar fins a la ribera, sobre el qual s?assegueren uns coloms, i que, un cop covat, en sortí Venus?» Així comença un dels centenars de petits relats d?Higí, un autor llatí de qui amb prou feines coneixem la identitat, però que resulta d?una gran importància per als estudiosos de la mitologia antiga. Amb el propòsit de documentar tot aquest tramat meravellós i seductor d?històries, Higí deixà per a la posteritat un total de 277 faules, on trobem, no poques vegades, variants curioses o poc conegudes dels mites antics. Amb la incorporació del text d?Higí a la col·lecció, doncs, la Fundació Bernat Metge segueix avançant en el propòsit de posar a l?abast del públic alguns dels textos mitogràfics més destacats de l?Antiguitat, com ho són també els ja publicats de Pseudo-Apol·lodor o Ferecides. L?obra d?Higí ha estat editada en dos volums: en aquest, el lector hi trobarà les faules que van des de la 87 fins a la 277, amb la qual es clou el recull.