O libro propón unha suxerente visión dunha sociedade que vivía a un ritmo máis lento e sosegado, unha sociedade na que a comida e a bebida, malia o precario vivir da maioría da poboación, eran elementos de gran importancia para o artellamento da convivencia e a vida social.
Els llibres 13-16 dels Annals són una història dramàtica al voltant de dos personatges antagònics: Neró i Tràsea Petus. És a dir, l'encarnació de la perversió i de la virtut. Neró, al començament del seu govern, se'ns mostra com una persona plena de bones intencions, de generositat i de clemència. Però, poc a poc, es deixa entreveure el seu esperit pervers, la seva afecció als cavalls i als vicis sexuals. En canvi, el senador Tràsea Petus és un home noble i virtuós, incapaç de fingir o d'adular, encara que això suposa la seva desgràcia. Gràcies al gran coneixement de la naturalesa humana, que Tàcit reflecteix a la seva obra , els Annals han esdevingut el document més important per conèixer i compendre la societat romana.
L'exèrcit revolucionari francès irromp en terres germàniques. Una família de la baixa noblesa alemanya es veu forçada a abandonar casa seva i a instal·lar-se a l'altra banda del Rin. Reunits sota un mateix sostre tots els membres de la família, no triguen a fer-se sentir les diferències entre els uns i els altres, entre els defensors aferrissats dels ideals de la Revolució i els qui la combaten amb contundència. Quan la política amenaça d'enemistar-los, els personatges decideixen explicar-se històries, i les paraules els porten per camins inesperats, per camins en què de vegades és difícil distingir la realitat de la fantasia. En una situació explosiva, la literatura posa a prova la seva pròpia fortalesa. «Ja et pots imaginar que la Revolució Francesa també ha representat una revolució per a mi», havia confessat Goethe a un amic el 1790. De les experiències d'aquells anys, que el van abocar a una fonda crisi personal i creativa i el van obligar a replantejar-se la seva relació amb la literatura, en van sorgir les Converses d'emigrats alemanys, que són alhora un mosaic d'històries sorprenents i una declaració de principis: una nova forma de literatura per a una nova època.
Septiembre del año 44 a.C. En una Roma todavía conmocionada por el asesinato de Julio César, Cicerón ve en la política de Marco Antonio, que se perfilaba como sucesor del dictador, un peligro para la supervivencia de la República. El día 2 de ese mes
Como ocurre en la ópera, donde los personajes cantan hasta su propia muerte, los actores de la tragedia griega recitan la muerte de las mujeres. Heroínas que poseen sus maneras propias de morir: las esposas se suicidan apelando a una cuerda; las vírgenes van al sacrificio. Puede incluso suceder que arrebaten su muerte a los combatientes gloriosos, atravesados por la espada. Así, en «Maneras trágicas de matar a una mujer», se van trazando los antiguos caminos para imaginar y pensar el cuerpo de la mujer. Extrañamente inquietante, ya en el título, este libro, que ha sido traducido a varios idiomas, es fundamental para comprender el universo imaginario de la Grecia antigua y, con él, el nuestro.
El espíritu de observación de Marcial y la agudeza de su ingenio le convierten en un extraordinario cronista del suceso menudo y en el mejor epigramista de todos los tiempos. Nadie podría presumir de conocer la Roma de los césares sin haber leído los cat
Antes de la Creación no había hombres, ni animales, pescados, cangrejos, árboles, piedras, hoyos, barrancos, paja ni bejucos y no se manifestaba la faz de la tierra; el mar estaba suspenso y en el cielo no había cosa alguna que hiciera ruido. No había cosa en orden, cosa que tuviese ser, si no es el mar, el agua que estaba en calma y así todo estaba en silencio y oscuridad como noche. Solamente estaba el Señor y Creador, Kúcumatz y, Madre y Padre de todo lo que hay en el agua, llamada también Corazón del cielo porque está en él y en él reside. Vino su palabra acompañada de los Señores Tepew y Kúcumatz y, confiriendo, consultando y teniendo consejo entre sí en medio de aquella oscuridad, se crearon todas las criaturas.
No hay unanimidad sobre el autor de esta obra, pero sí sobre su valor literario, sociológico y documental. Considerada como el precedente de la novela picaresca, la obra es un reflejo vivo y caricaturesco de la sociedad española de la época. Lázaro, actor y observador de los acontecimientos, describe con humor y soltura la realidad.
O libro propón unha suxerente visión dunha sociedade que vivía a un ritmo máis lento e sosegado, unha sociedade na que a comida e a bebida, malia o precario vivir da maioría da poboación, eran elementos de gran importancia para o artellamento da convivencia e a vida social.
Els llibres 13-16 dels Annals són una història dramàtica al voltant de dos personatges antagònics: Neró i Tràsea Petus. És a dir, l'encarnació de la perversió i de la virtut. Neró, al començament del seu govern, se'ns mostra com una persona plena de bones intencions, de generositat i de clemència. Però, poc a poc, es deixa entreveure el seu esperit pervers, la seva afecció als cavalls i als vicis sexuals. En canvi, el senador Tràsea Petus és un home noble i virtuós, incapaç de fingir o d'adular, encara que això suposa la seva desgràcia. Gràcies al gran coneixement de la naturalesa humana, que Tàcit reflecteix a la seva obra , els Annals han esdevingut el document més important per conèixer i compendre la societat romana.
L'exèrcit revolucionari francès irromp en terres germàniques. Una família de la baixa noblesa alemanya es veu forçada a abandonar casa seva i a instal·lar-se a l'altra banda del Rin. Reunits sota un mateix sostre tots els membres de la família, no triguen a fer-se sentir les diferències entre els uns i els altres, entre els defensors aferrissats dels ideals de la Revolució i els qui la combaten amb contundència. Quan la política amenaça d'enemistar-los, els personatges decideixen explicar-se històries, i les paraules els porten per camins inesperats, per camins en què de vegades és difícil distingir la realitat de la fantasia. En una situació explosiva, la literatura posa a prova la seva pròpia fortalesa. «Ja et pots imaginar que la Revolució Francesa també ha representat una revolució per a mi», havia confessat Goethe a un amic el 1790. De les experiències d'aquells anys, que el van abocar a una fonda crisi personal i creativa i el van obligar a replantejar-se la seva relació amb la literatura, en van sorgir les Converses d'emigrats alemanys, que són alhora un mosaic d'històries sorprenents i una declaració de principis: una nova forma de literatura per a una nova època.
Introducción, traducción y notas de M. Periago Lorente. Revisada por J. García Blanco.
Septiembre del año 44 a.C. En una Roma todavía conmocionada por el asesinato de Julio César, Cicerón ve en la política de Marco Antonio, que se perfilaba como sucesor del dictador, un peligro para la supervivencia de la República. El día 2 de ese mes
Como ocurre en la ópera, donde los personajes cantan hasta su propia muerte, los actores de la tragedia griega recitan la muerte de las mujeres. Heroínas que poseen sus maneras propias de morir: las esposas se suicidan apelando a una cuerda; las vírgenes van al sacrificio. Puede incluso suceder que arrebaten su muerte a los combatientes gloriosos, atravesados por la espada. Así, en «Maneras trágicas de matar a una mujer», se van trazando los antiguos caminos para imaginar y pensar el cuerpo de la mujer. Extrañamente inquietante, ya en el título, este libro, que ha sido traducido a varios idiomas, es fundamental para comprender el universo imaginario de la Grecia antigua y, con él, el nuestro.
El espíritu de observación de Marcial y la agudeza de su ingenio le convierten en un extraordinario cronista del suceso menudo y en el mejor epigramista de todos los tiempos. Nadie podría presumir de conocer la Roma de los césares sin haber leído los cat
Antes de la Creación no había hombres, ni animales, pescados, cangrejos, árboles, piedras, hoyos, barrancos, paja ni bejucos y no se manifestaba la faz de la tierra; el mar estaba suspenso y en el cielo no había cosa alguna que hiciera ruido. No había cosa en orden, cosa que tuviese ser, si no es el mar, el agua que estaba en calma y así todo estaba en silencio y oscuridad como noche. Solamente estaba el Señor y Creador, Kúcumatz y, Madre y Padre de todo lo que hay en el agua, llamada también Corazón del cielo porque está en él y en él reside. Vino su palabra acompañada de los Señores Tepew y Kúcumatz y, confiriendo, consultando y teniendo consejo entre sí en medio de aquella oscuridad, se crearon todas las criaturas.
No hay unanimidad sobre el autor de esta obra, pero sí sobre su valor literario, sociológico y documental. Considerada como el precedente de la novela picaresca, la obra es un reflejo vivo y caricaturesco de la sociedad española de la época. Lázaro, actor y observador de los acontecimientos, describe con humor y soltura la realidad.
