Esquilo ha sido llamado en ocasiones "padre de la tragedia", pero no por ser el primero en componerla, sino por darle una impronta de seriedad que no tenía. Interesado por la naturaleza del carácter humano (crimen, venganza, reconciliación, etc.), co
Aquest volum aplega, en la cèlebre traducció poètica que en va fer Carles Riba, els sis últims cants de l'Odissea -on es narra la venjança d'Ulisses contra els pretendents i el seu emotiu retrobament amb Penèlope després de vint anys de separació-. El text reproduït és el de l'edició d'Alpha de 1953, l'última controlada directament pel poeta, al qual s'han afegit les escasses correccions que el mateix traductor va anotar en un exemplar particular seu i en unes proves de tiratge no enquadernades, que actualment es troben a l'Arxiu Nacional de Catalunya. L'edició ha estat completada amb el text homèric en grec, establert segons els criteris filològics moderns, i les habituals notes de la FBM. Amb aquest volum es completa la primera edició bilingüe i anotada de l'Odissea d'Homer amb la traducció en vers de Carles Riba.
L'Euboïc o El caçador és una de les aproximadament vuitanta obres que es conserven de Dió, que són composicions, en forma de discurs o de diàleg, sobre qüestions molt diverses. A la primera part de l'obra, Dió explica la vida que duen a terme dues famílies allunyades de tota civilització, especialment de la urbana; a la segona, fa una llarga disquisició sobre la innegable superioritat moral dels pobres respecte dels rics i sobre la deixadesa de costums que envaeix la civilització de les ciutats de l'imperi romà. L'Euboic és una petita joia literària plenament vigent en els nostres dies.
Con el presente volumen, la Biblioteca Clásica Gredos culmina la primera traducción completa en lengua castellana de la compleja y monumental obra de Nono de Panópolis, última de las epopeyas griegas, completando así los volúmenes publicados con los números 206, 286, 319 de esta colección.
El dramaturg de les passions, ara a la Bernat Metge. Amb aquest nou volum, la Bernat Metge reprèn el projecte d'edició de les obres completes d'Eurípides, el més jove dels tres grans poetes tràgics grecs. Hipòlit, el primer dels dos títols que ara presentem, forma part d'un grup de tragèdies centrades principalment en la descripció de la passió amorosa; en aquest cas assistim a les conseqüències de l'amor funest de Fedra pel seu fillastre. En l'Andròmaca, en canvi, les passions humanes es dibuixen sobre un rerefons més de caràcter polític: després de la caiguda de Troia, Andròmaca ha esdevingut esclava de Neoptòlem i viu sota l'amenaça constant d'Hermíone, l'esposa legítima del seu amo.
El tractat de filosofia política més complet de l'Antiguitat. Escrites després de La República i El polític, obres ja publicades a la Bernat Metge, Les lleis són l'últim gran diàleg de Plató dedicat al govern i a l'organització de la societat. Passejant per Creta, un atenès, un espartà i un cretenc conversen sobre l'educació, la guerra, els déus, els banquets, el comerç i l'activitat humana en general, amb l'objectiu d'imaginar un règim polític òptim per a una nova colònia grega. De les seves reflexions, a més de propostes filosòfiques de gran profunditat, se'n poden extreure coneixements sobre la realitat de les polis gregues i la vida hel·lènica en general. Aquest segon volum conté els llibres quart, cinquè i sisè de Les lleis. Aviat es completarà l'edició de l'obra, a cura de Montserrat Camps, amb dos volums més.
Aquest llibre fou escrit a Mallorca (o a Montpellier) entre 1274 i 1276. Tres savis un jueu, un cristià i un musulmà- intenten persuadir un gentil de la veritat de les seves fes respectives. Després de presentar els arguments amb una cortesia exquisida els savis, al final del llibre, demanen al gentil que no els declari quina ha estat la religió triada per ell, a fi de poder aprofundir llurs discussions tan interessants i instructives.
Nits àtiques és una antologia d'assaigs breus sense pretensions enciclopèdiques, un conjunt de notes de diferents camps del saber: religió, dret, crítica literària, gramàtica, història, filosofia, ciència, etcètera. Tot un quadre de la vida de l'elit literària de l'època. La nostra selecció està formada per més d'una quarta part de l'obra. La majoria de textos seleccionats fan referència a personatges històrics i literaris, a usos i costums antics i a anècdotes curioses de tot tipus.
«Dos cops jove i dos cops baixat a la tomba». Tradicions biogràfiques i escatologia a la Grècia antiga és el títol de lestudi que Jaume Pòrtulas exposà en lacte dingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, un treball en què lautor analitza una sèrie de contalles sobre certs personatges grecs, a cavall entre la llegenda i la història, dels quals sexplica que van gaudir de dues vides. Aquest llibre, que aplega tant lestudi del flamant acadèmic com les paraules delogi al seu antecessor el professor Joan Bastardas i Parera i la contestació de Lola Badia, posa de manifest el profund coneixement que té Jaume Pòrtulas de la mitologia i la filologia gregues, així com la brillantor de la seva prosa.
Poco se sabe de la vida de Hesíodo excepto lo que el propio autor ha hecho constar su obra, donde se presenta como un campesino, un pastor de cabras que apacenta su rebaño cerca del monte Helicón cuando se le aparecen las musas para incitarlo a dedicarse a la poesía, convirtiéndose de este modo en la primera encarnación del poeta como objeto involuntario de la inspiración divina. Trabajos y días consta de unos ochocientos versos, escritos (no se sabe si por el propio Hesíodo o por rapsodas posteriores, que habrían podido incluir fragmentos espurios) en el estilo coloquial que le caracteriza. Cantor del trabajo, Hesíodo subraya la importancia de la virtud en unos tiempos que considera decadentes, elabora preceptos morales y recoge consejos prácticos para la vida y el cultivo del campo. En la Teogonía, formalmente similar a Trabajos y días, el tema será muy otro, pues el autor no sólo se ocupa de los orígenes del mundo, que ya había historiado en Trabajos y días, sino que elabora una genealogía de los dioses griegos en donde figuran divinidades hasta entonces desconocidas o que al menos no figuraban en el canon homérico.
La figura de Marco Tulio Cicerón (106-43 a.C.), orador, político, filósofo, constituye, sin lugar a dudas, una de las más relevantes de cuantas nos haya legado la Antigüedad clásica. Nacido en el seno de una familia perteneciente a la nobleza local de Arpino, recibió una formación completa y esmerada. Gracias a su brillante oratoria, se convirtió rápidamente en un reputado abogado y, a pesar de no pertenecer al orden senatorial, inició una fulgurante carrera política que alcanzó su cima al ser nombrado cónsul en el año 63 a.C. La variedad, la riqueza y la amplitud de la obra de Cicerón resultan casi inverosímiles para una única persona. Es autor de multitud de discursos forenses (Verrinas) y políticos (Catilinarias, Filípicas), tratados de elocuencia (Sobre el orador, Bruto), filosóficos (Sobre la República, Del supremo bien y del supremo mal, Disputaciones tusculanas) o de temática religiosa (Sobre la naturaleza de los dioses).
Esquilo ha sido llamado en ocasiones "padre de la tragedia", pero no por ser el primero en componerla, sino por darle una impronta de seriedad que no tenía. Interesado por la naturaleza del carácter humano (crimen, venganza, reconciliación, etc.), co
Aquest volum aplega, en la cèlebre traducció poètica que en va fer Carles Riba, els sis últims cants de l'Odissea -on es narra la venjança d'Ulisses contra els pretendents i el seu emotiu retrobament amb Penèlope després de vint anys de separació-. El text reproduït és el de l'edició d'Alpha de 1953, l'última controlada directament pel poeta, al qual s'han afegit les escasses correccions que el mateix traductor va anotar en un exemplar particular seu i en unes proves de tiratge no enquadernades, que actualment es troben a l'Arxiu Nacional de Catalunya. L'edició ha estat completada amb el text homèric en grec, establert segons els criteris filològics moderns, i les habituals notes de la FBM. Amb aquest volum es completa la primera edició bilingüe i anotada de l'Odissea d'Homer amb la traducció en vers de Carles Riba.
L'Euboïc o El caçador és una de les aproximadament vuitanta obres que es conserven de Dió, que són composicions, en forma de discurs o de diàleg, sobre qüestions molt diverses. A la primera part de l'obra, Dió explica la vida que duen a terme dues famílies allunyades de tota civilització, especialment de la urbana; a la segona, fa una llarga disquisició sobre la innegable superioritat moral dels pobres respecte dels rics i sobre la deixadesa de costums que envaeix la civilització de les ciutats de l'imperi romà. L'Euboic és una petita joia literària plenament vigent en els nostres dies. 
Con el presente volumen, la Biblioteca Clásica Gredos culmina la primera traducción completa en lengua castellana de la compleja y monumental obra de Nono de Panópolis, última de las epopeyas griegas, completando así los volúmenes publicados con los números 206, 286, 319 de esta colección.
El dramaturg de les passions, ara a la Bernat Metge. Amb aquest nou volum, la Bernat Metge reprèn el projecte d'edició de les obres completes d'Eurípides, el més jove dels tres grans poetes tràgics grecs. Hipòlit, el primer dels dos títols que ara presentem, forma part d'un grup de tragèdies centrades principalment en la descripció de la passió amorosa; en aquest cas assistim a les conseqüències de l'amor funest de Fedra pel seu fillastre. En l'Andròmaca, en canvi, les passions humanes es dibuixen sobre un rerefons més de caràcter polític: després de la caiguda de Troia, Andròmaca ha esdevingut esclava de Neoptòlem i viu sota l'amenaça constant d'Hermíone, l'esposa legítima del seu amo.
El primer volum dels Epigrames de Marcial conté els llibres primer, segon, tercer i quart dels Espectacles.
El tractat de filosofia política més complet de l'Antiguitat. Escrites després de La República i El polític, obres ja publicades a la Bernat Metge, Les lleis són l'últim gran diàleg de Plató dedicat al govern i a l'organització de la societat. Passejant per Creta, un atenès, un espartà i un cretenc conversen sobre l'educació, la guerra, els déus, els banquets, el comerç i l'activitat humana en general, amb l'objectiu d'imaginar un règim polític òptim per a una nova colònia grega. De les seves reflexions, a més de propostes filosòfiques de gran profunditat, se'n poden extreure coneixements sobre la realitat de les polis gregues i la vida hel·lènica en general. Aquest segon volum conté els llibres quart, cinquè i sisè de Les lleis. Aviat es completarà l'edició de l'obra, a cura de Montserrat Camps, amb dos volums més.
Aquest llibre fou escrit a Mallorca (o a Montpellier) entre 1274 i 1276. Tres savis un jueu, un cristià i un musulmà- intenten persuadir un gentil de la veritat de les seves fes respectives. Després de presentar els arguments amb una cortesia exquisida els savis, al final del llibre, demanen al gentil que no els declari quina ha estat la religió triada per ell, a fi de poder aprofundir llurs discussions tan interessants i instructives.
Nits àtiques és una antologia d'assaigs breus sense pretensions enciclopèdiques, un conjunt de notes de diferents camps del saber: religió, dret, crítica literària, gramàtica, història, filosofia, ciència, etcètera. Tot un quadre de la vida de l'elit literària de l'època. La nostra selecció està formada per més d'una quarta part de l'obra. La majoria de textos seleccionats fan referència a personatges històrics i literaris, a usos i costums antics i a anècdotes curioses de tot tipus.
«Dos cops jove i dos cops baixat a la tomba». Tradicions biogràfiques i escatologia a la Grècia antiga és el títol de lestudi que Jaume Pòrtulas exposà en lacte dingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, un treball en què lautor analitza una sèrie de contalles sobre certs personatges grecs, a cavall entre la llegenda i la història, dels quals sexplica que van gaudir de dues vides. Aquest llibre, que aplega tant lestudi del flamant acadèmic com les paraules delogi al seu antecessor el professor Joan Bastardas i Parera i la contestació de Lola Badia, posa de manifest el profund coneixement que té Jaume Pòrtulas de la mitologia i la filologia gregues, així com la brillantor de la seva prosa.
Poco se sabe de la vida de Hesíodo excepto lo que el propio autor ha hecho constar su obra, donde se presenta como un campesino, un pastor de cabras que apacenta su rebaño cerca del monte Helicón cuando se le aparecen las musas para incitarlo a dedicarse a la poesía, convirtiéndose de este modo en la primera encarnación del poeta como objeto involuntario de la inspiración divina. Trabajos y días consta de unos ochocientos versos, escritos (no se sabe si por el propio Hesíodo o por rapsodas posteriores, que habrían podido incluir fragmentos espurios) en el estilo coloquial que le caracteriza. Cantor del trabajo, Hesíodo subraya la importancia de la virtud en unos tiempos que considera decadentes, elabora preceptos morales y recoge consejos prácticos para la vida y el cultivo del campo. En la Teogonía, formalmente similar a Trabajos y días, el tema será muy otro, pues el autor no sólo se ocupa de los orígenes del mundo, que ya había historiado en Trabajos y días, sino que elabora una genealogía de los dioses griegos en donde figuran divinidades hasta entonces desconocidas o que al menos no figuraban en el canon homérico.
La figura de Marco Tulio Cicerón (106-43 a.C.), orador, político, filósofo, constituye, sin lugar a dudas, una de las más relevantes de cuantas nos haya legado la Antigüedad clásica. Nacido en el seno de una familia perteneciente a la nobleza local de Arpino, recibió una formación completa y esmerada. Gracias a su brillante oratoria, se convirtió rápidamente en un reputado abogado y, a pesar de no pertenecer al orden senatorial, inició una fulgurante carrera política que alcanzó su cima al ser nombrado cónsul en el año 63 a.C. La variedad, la riqueza y la amplitud de la obra de Cicerón resultan casi inverosímiles para una única persona. Es autor de multitud de discursos forenses (Verrinas) y políticos (Catilinarias, Filípicas), tratados de elocuencia (Sobre el orador, Bruto), filosóficos (Sobre la República, Del supremo bien y del supremo mal, Disputaciones tusculanas) o de temática religiosa (Sobre la naturaleza de los dioses).