El segon i últim volum de l'Apèndix virgiliana, un recull de poemes transmesos sota el nom de Virgili, conté aquests cinc poemes: Elegia a Mecenas, L'agró, Minúcies, L'almadroc i Del capteniment.
Ferecides d'Atenes fou un mitògraf i genealogista grec que escriví a la primeria del segle v aC. Pertany al grup dels primers prosistes que assumiren la tasca d'administrar i organitzar el patrimoni mític de Grècia. La seva obra, de la qual conservem gairebé dos-cents fragments, ens transmet, en un estil simple i clar, nombrosos relats mitològics, i fou una font molt important per a Apol·lodor, l'autor del gran recull mitològic de l'Antiguitat que coneixem amb el títol de Biblioteca.
Els discursos que conté aquest volum, l'In Vatinium i el Pro Caelio, van ser pronunciats per Ciceró després del seu retorn de l'exili, l'any 57. Formen part de les anomenades Clodianae orationes, que van servir a l'orador per a combatre el seu enemic Publi Clodi. L'In Vatinium està vinculat al procés de Sesti, que Ciceró defensava, i és un interrogatori adreçat a Publi Vatini, que havia testimoniat a favor dels acusadors de Sesti. El Pro Caelio és una defensa abrandada del jove Marc Celi Rufus, que havia estat acusat d'assassinat i d'enverinament a instàncies de Clòdia, la germana de l'enemic de l'orador. En aquest darrer discurs, trobem un Ciceró inèdit que s'esforça a disculpar la conducta disbauxada de Celi i que llança invectives duríssimes contra Clòdia.
Per a qui vulgui saber què es deia a l'Antiguitat sobre les biografies de Tales, de Parmènides i de Plató, entre molts altres pensadors, les Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres són, sens dubte, l'obra de referència. El text de Diògenes Laerci, estructurat en deu llibres, es complau a explicar anècdotes, a recollir dades que si no fos per ell s'haurien perdut, a establir relacions entre els diversos filòsofs. Per la seva extensió, el seu grau de detall i la diversitat de la informació que transmet, és una obra singular en el panorama de la literatura antiga conservada. Aquest segon volum, amb què es continua l'edició catalana completa, bilingüe i anotada d'aquesta vasta obra, conté el segon i tercer llibre de l'obra laerciana, que presenten alguns dels pensadors grecs més significatius i influents del pensament antic: des dels naturalistes jònics, com Anaximandre o Anaxàgoras, fins a Plató, el fundador de l'Acadèmia, passant per Sòcrates i els seus deixebles. Com en el primer volum, la traducció de Sergi Grau al català és la primera que té en compte la gran edició recent del filòleg Tiziano Dorandi, que presenta notables millores respecte de les edicions anteriors. Per totes aquestes raons, el volum és una eina indispensable per a l'historiador de la filosofia, a més de constituir una font de delectança per a qualsevol lector interessat en les vides dels pensadors grecs.
El primer volum dels Discursos polítics de Demòstenes presenta dos discursos: Contra Androció i Contra Lèptines.
En el tercer i últim volum de les Lletres de Sidoni Apol·linar trobareu el setè, vuitè i novè llibres de les lletres.
El segon i últim volum de l'Apèndix virgiliana, un recull de poemes transmesos sota el nom de Virgili, conté aquests cinc poemes: Elegia a Mecenas, L'agró, Minúcies, L'almadroc i Del capteniment.
El desè volum de la Història de Polibi conté els llibres que van del vint-i-dosè al vint-i-novè d'aquesta obra.
Ferecides d'Atenes fou un mitògraf i genealogista grec que escriví a la primeria del segle v aC. Pertany al grup dels primers prosistes que assumiren la tasca d'administrar i organitzar el patrimoni mític de Grècia. La seva obra, de la qual conservem gairebé dos-cents fragments, ens transmet, en un estil simple i clar, nombrosos relats mitològics, i fou una font molt important per a Apol·lodor, l'autor del gran recull mitològic de l'Antiguitat que coneixem amb el títol de Biblioteca.
Els discursos que conté aquest volum, l'In Vatinium i el Pro Caelio, van ser pronunciats per Ciceró després del seu retorn de l'exili, l'any 57. Formen part de les anomenades Clodianae orationes, que van servir a l'orador per a combatre el seu enemic Publi Clodi. L'In Vatinium està vinculat al procés de Sesti, que Ciceró defensava, i és un interrogatori adreçat a Publi Vatini, que havia testimoniat a favor dels acusadors de Sesti. El Pro Caelio és una defensa abrandada del jove Marc Celi Rufus, que havia estat acusat d'assassinat i d'enverinament a instàncies de Clòdia, la germana de l'enemic de l'orador. En aquest darrer discurs, trobem un Ciceró inèdit que s'esforça a disculpar la conducta disbauxada de Celi i que llança invectives duríssimes contra Clòdia.
El segon i últim volum d'Odes i epodes d'Horaci conté el tercer i el quart llibre de les odes i tots els epodes del poeta llatí.
El quart volum de l'obra de Quintilià conté el llibre V de la Institució oratòria, el manual de retòrica més complet que ens ha llegat l'Antiguitat.
El segon volum de la Història d'Alexandre el Gran de Quint Curci inclou els llibres cinquè, sisè i setè d'aquesta obra.
Per a qui vulgui saber què es deia a l'Antiguitat sobre les biografies de Tales, de Parmènides i de Plató, entre molts altres pensadors, les Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres són, sens dubte, l'obra de referència. El text de Diògenes Laerci, estructurat en deu llibres, es complau a explicar anècdotes, a recollir dades que si no fos per ell s'haurien perdut, a establir relacions entre els diversos filòsofs. Per la seva extensió, el seu grau de detall i la diversitat de la informació que transmet, és una obra singular en el panorama de la literatura antiga conservada. Aquest segon volum, amb què es continua l'edició catalana completa, bilingüe i anotada d'aquesta vasta obra, conté el segon i tercer llibre de l'obra laerciana, que presenten alguns dels pensadors grecs més significatius i influents del pensament antic: des dels naturalistes jònics, com Anaximandre o Anaxàgoras, fins a Plató, el fundador de l'Acadèmia, passant per Sòcrates i els seus deixebles. Com en el primer volum, la traducció de Sergi Grau al català és la primera que té en compte la gran edició recent del filòleg Tiziano Dorandi, que presenta notables millores respecte de les edicions anteriors. Per totes aquestes raons, el volum és una eina indispensable per a l'historiador de la filosofia, a més de constituir una font de delectança per a qualsevol lector interessat en les vides dels pensadors grecs.
