Pocs sants hi ha en el calendari tan entranyables com el bon bisbe de Ginebra. Va viure i va comunicar, amb simpatia, el nucli del missatge evangèlic: l'amor compartit. I va saber escriure sobre això, en circumstàncies no gens fàcils.
Un notari que es preparava per al baptisme, mort en les persecucions de limperi romà. I la història comença així: 'Larrel grega del nom Genís evoca un engendrament o naixement, un nom que ens recorda en viu que el cristià neix a la nova vida de Jesús. A la Sagrada Escriptura aquesta realitat sens recorda diverses vegades. Al pròleg de levangeli de sant Joan (1,12-13) sens recorda que: A tots els que lhan rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni dun desig carnal, ni dun voler humà, sinó de Déu mateix...'
Un franciscà escocès del segle XIII, teòleg destacat i model de vida cristiana. I la història comença així: 'Com és freqüent en la majoria dels personatges de ledat mitjana, leximi pensador i teòleg beat Joan Duns Escot ha estat fins fa poc un desconegut pel que fa a la seva biografia: més que per les dades personals, era conegut per la seva doctrina, ja que durant molts segles va ocupar càtedra a les principals universitats catòliques dEuropa'.
Un jove trapenc que va fer de la seva vida una ofrena d'amor a Déu I la história comença així: 'A vegades pensem en els sants com éssers que han viscut en altres èpoques històriques, o com persones que han assolit la santedat després dun recorregut de llargs anys per la terra. No és el cas de sant Rafael Arnáiz Barón, el germà Rafael, com el coneixem els seus amics, un jove del nostre temps, que assolí la santedat amb només 27 anys. El seu pas fugaç per aquesta vida deixà una estela de llum que avui continua il·luminant tots aquells que se li acosten....'
Un gran cristià i un gran dirigent a la Catalunya del segle XIII I la història comença així: 'En el segle XI, el que avui entenem per Catalunya assoleix definitivament unes dimensions supracomtals. Fins alguns autors ens parlen que ens trobem de ple en el procés dafirmació de la identitat catalana. Les conquestes als sarraïns de Lleida i Fraga i lavenç cap al sud fins al riu Ebre, donen lloc a la consolidació de la Catalunya Nova. Nova en contraposició amb el nucli de comtats que aconseguiren la separació de la influència i del poder dels fracs. Nova per lempenta i esperit de progrés de les gents que sapressaren a repoblar aquests territoris fins aconseguir un assentament definitiu a lespai recuperat.'
Al segle III, va evangelitzar el sud de la Gàl·lia i va arribar fins a Pamplona. I la història comença així: 'A Tolosa, a la Gàl·lia Narbonesa, actual França, commemoració de sant Sadurní, bisbe i màrtir, que, segons la tradició, en temps del mateix Deci va ser detingut pels pagans al capitoli daquesta ciutat, i arrossegat per les escales des de dalt de ledifici, fins que, destrossats el cap i el cos, va lliurar la seva ànima a Crist. Amb aquestes paraules anuncia el Martirologi Romà actual el record de sant Sadurní, venerat com el primer bisbe de Tolosa de Llenguadoc, que va ser martiritzat, segons la tradició, un 29 de novembre al voltant de lany 250.'
En toda la historia de la Iglesia española seguramente no ha habido un misionero que haya predicado tanto como el padre Eduardo Rodríguez, sj. Su voz cascada y monótona ha sonado durante medio siglo por millares de púlpitos de España y de América, anunciando siempre a Jesucristo. Esta biografía se ha escrito a petición de muchas personas que deseaban mantener el recuerdo del misionero que tanta paz sembró en sus corazones. Rodríguez fue apóstol de la reconciliación cristiana después de la guerra civil. Recorrió centenares de poblaciones recristianizando a los alejados y entusiasmando a los cristianos fervorosos. En multitud de retiros y ejercicios espirituales durante diez lustros estimuló la santidad de los sacerdotes, de comunidades religiosas y de asociaciones cristianas de laicos. Vocero de Jesucristo, gastó su voz para anunciarlo. Esto justifica el título de este libro.
Lhome que, al segle XIX, va restaurar lOrde de Sant Joan de Déu a Espanya. I la història comença així: 'Amb afecte he preparat aquesta petita biografia de sant Benet Menni perquè arribi a tothom qui el vulgui conèixer, amb tot el que va fer pel món social i sanitari, en un ambient no gaire favorable. En la primera meitat del segle XIX, Espanya va viure, des de criteris concrets i promogut pel govern de lèpoca, la desamortització de Mendizàbal. Això portà la desaparició de la majoria dobres de lEsglésia implicades en accions en favor de lensenyament i del món sanitari i social que moltes congregacions religioses tenien seguint lesperit dels seus fundadors'.