Paco Castro y Antonio García Rubio han mantenido a lo largo de los años una correspondencia reflexiva, creativa, interrogativa y serena. Cuando cualquiera se acerca hasta sus cartas tiene la impresión de que ambos las hubieran escrito sentados a la sombra de un árbol común. Aparece ante nuestros ojos un árbol, un tronco y un ramaje que, además de ofrecerles una misma sombra, también les brinda el don de una misma fe, de una semejante soltura y de una parecida calma. Aunque, siguiendo la lectura, pronto descubrimos que ellos, estando bajo el mismo árbol, sin embargo están ubicados en lugares, contextos y momentos diferentes de la sociedad y de la historia presentes. Son muchos los temas que inquietan hoy a la humanidad. Esos temas son los mismos con los que ellos, que participan plenamente de las alegrías y de las angustias de la sociedad en la que viven, se acuestan cada noche y se levantan cada mañana, los mismos que repasan diariamente a la sombra del árbol de la vida y de la fe, del árbol de la sabiduría del Evangelio.
Un dels més antics Pares de lEsglésia, dorigen oriental i bisbe de Lió. I la història comença així: 'Tenim dues fonts que ens permeten conèixer dades de la vida de sant Ireneu. La primera són les coses que ell mateix diu en les seves obres. Laltra, tal com ens passa en molts daquestes Pares antics, són les notícies que dóna Eusebi de Cesarea (+339) en la seva Història Eclesiàstica, on sovint ens proporciona textos de documents com passa en el nostre cas.'
El bisbe assassinat per defensar els pobres, una llum per a Amèrica Llatina. I la història comença així: 'El 24 de març de 1980, larquebisbe de San Salvador, Óscar Arnulfo Romero Galdámez, va morir mentre deia missa a lHospital de la Divina Providència, assassinat pels escuadrons de la mort que patrocinava loligarquia salvadorenca. Quan va morir, Óscar Romero tenia 63 anys i en feia tres que era arquebisbe de San Salvador. La seva trajectòria dhome dEsglésia format en una espiritualitat i una visió del món més aviat clàssica i conservadora, shavia topat de cara amb la dramàtica situació que vivia la majoria de la població, en què la pobresa i lopressió eren el pa de cada dia, i lhavia portat a canviar la seva manera de veure les coses, a comprometres a fons per la justícia i a posar-se decididament al costat dels desvalguts, cercant de seguir amb fidelitat màxima el camí de lEvangeli, cosa que li va merèixer lhostilitat dels poderosos i també de bona part dels altres bisbes salvadorencs.'
Paco Castro y Antonio García Rubio han mantenido a lo largo de los años una correspondencia reflexiva, creativa, interrogativa y serena. Cuando cualquiera se acerca hasta sus cartas tiene la impresión de que ambos las hubieran escrito sentados a la sombra de un árbol común. Aparece ante nuestros ojos un árbol, un tronco y un ramaje que, además de ofrecerles una misma sombra, también les brinda el don de una misma fe, de una semejante soltura y de una parecida calma. Aunque, siguiendo la lectura, pronto descubrimos que ellos, estando bajo el mismo árbol, sin embargo están ubicados en lugares, contextos y momentos diferentes de la sociedad y de la historia presentes. Son muchos los temas que inquietan hoy a la humanidad. Esos temas son los mismos con los que ellos, que participan plenamente de las alegrías y de las angustias de la sociedad en la que viven, se acuestan cada noche y se levantan cada mañana, los mismos que repasan diariamente a la sombra del árbol de la vida y de la fe, del árbol de la sabiduría del Evangelio.
Un dels més antics Pares de lEsglésia, dorigen oriental i bisbe de Lió. I la història comença així: 'Tenim dues fonts que ens permeten conèixer dades de la vida de sant Ireneu. La primera són les coses que ell mateix diu en les seves obres. Laltra, tal com ens passa en molts daquestes Pares antics, són les notícies que dóna Eusebi de Cesarea (+339) en la seva Història Eclesiàstica, on sovint ens proporciona textos de documents com passa en el nostre cas.'
El bisbe assassinat per defensar els pobres, una llum per a Amèrica Llatina. I la història comença així: 'El 24 de març de 1980, larquebisbe de San Salvador, Óscar Arnulfo Romero Galdámez, va morir mentre deia missa a lHospital de la Divina Providència, assassinat pels escuadrons de la mort que patrocinava loligarquia salvadorenca. Quan va morir, Óscar Romero tenia 63 anys i en feia tres que era arquebisbe de San Salvador. La seva trajectòria dhome dEsglésia format en una espiritualitat i una visió del món més aviat clàssica i conservadora, shavia topat de cara amb la dramàtica situació que vivia la majoria de la població, en què la pobresa i lopressió eren el pa de cada dia, i lhavia portat a canviar la seva manera de veure les coses, a comprometres a fons per la justícia i a posar-se decididament al costat dels desvalguts, cercant de seguir amb fidelitat màxima el camí de lEvangeli, cosa que li va merèixer lhostilitat dels poderosos i també de bona part dels altres bisbes salvadorencs.'