Lhome que va guiar Israel en la consolidació definitiva com a nació. I la història comença així: 'Samuel és lhome que guia el poble dIsrael en el pas de lepoca dels Jutges a lèpoca de la monarquia. Cap a lany 1050 abans de Crist, ja feia uns cent-cinquanta anys que Israel, sota el guiatge de Moisès, havia fugit dEgipte i, després de la llarga travessia del desert, shavia instal·lat a la terra de Canaan, la Terra Promesa. No havia estat, certament, una instal·lació fàcil. Més aviat havia estat una penetració lenta, amb constants batalles amb els habitants del territori, i en què Israel no actuava com un poble unificat sinó com un conjunt de tribus que van ocupant els seus espais amb notables dificultats. A la Bíblia, si llegim el llibre de Josuè, sovint ens semblarà que tota aquella època va ser una entrada gairebé triomfal en el nou país, però si a continuació llegim el llibre dels Jutges veurem que les coses van ser de fet força més complicades...'
Al segle IV, un gran cristià, un gran bisbe i un gran teòleg. I la història comença així: 'El dia 1 de gener de lany 379 sant Basili moria a Cesarea de Capadòcia don era bisbe. En el primer aniversari de la seva mort Eladi, el bisbe que el va succeir a Cesarea, en va fer un panegíric. Lany següent, el 381, lany en què tingué lloc el concili de Constantinoble, el mateix dia dinici dany va pronunciar lElogi de Basili el seu germà, sant Gregori de Nissa. I el 382 el torn correspongué al seu amic íntim des que van coincidir en temps destudis a Atenes, Gregori de Nazianz; és el Discurs número 43. Aquests dos textos preciosos han arribat fins a nosaltres. El primer el tenim molt probablement en la mateixa forma en què fou pronunciat, un discurs relativament breu que vol situar Basili com un exemple de santedat per a tots els fidels de Cesarea i de la Capadòcia. El segon, el del Nazianzè, molt més llarg, no devia pas ser pronunciat en tota la seva extensió. Sentreté en moltes dades biogràfiques que per a nosaltres són molt interessants. Va més enllà encara i vol presentar Basili com a model de bisbe per a tots els bisbes.'
Un màrtir romà dels primers temps, patró dels enamorats. I la història comença així: 'Etimològicament, el nom Valentí prové del nom llatí Valentinus que, a la vegada, deriva de larrel valens, o sigui, valent.Amb el nom de Valentí es coneix un màrtir que probablement morí cap a lany 270 a Roma durant el regnat de lemperador Claudi II el Gòtic (Marcus Aurelius Valerius Claudius Augustus) i que governà limperi romà del 268 al 270. La festa de sant Valentí es celebra el 14 de febrer i, especialment als països anglosaxons, el sant té una gran veneració popular com a patró dels enamorats....'
En este mundo donde muchos presagiaban el fin de la religión y el ocaso de las creencias, la religión delpueblo no ha desaparecido. Al contrario, no deja de crecer. Y muy especialmente entre los más pobres del mundo. Este libro ofrece una apertura a la experiencia devocional y espiritual sobre la que la Iglesia Católica necesita reflexionar a la luz de la antropología, la teología y el magisterio.
Un model de fe i de pregària, que va amansir un drac terrible a lestany de Banyoles cap a lany 800. I la història comença així: 'Segons la tradició, sant Mer (forma popular de 'sant Emeri') és el protagonista dun episodi de la conquesta de Girona (any 785) per part de les tropes carolíngies. Girona, fins aleshores en domini àrab, va passar a mans dels francs gràcies a la intervenció de lexèrcit de Carlemany. Naixia el comtat de Girona, territori que formaria part de lanomenada Marca Hispànica. Aquest sant ha passat als annals de la tradició popular per haver estat el qui va amansir el monstre del llac de Banyoles....'
Un home clau en la història de la salvació: el qui, en nom de Déu, va treure Israel de l'esclavatge i en va fer el poble de l'aliança I la historia comença així: 'El text més emblemàtic de la història de Moisès es troba segurament al tercer capítol del llibre de lÈxode. És la crida de Déu: He vist lopressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo... Ara, doncs, jo tenvio al faraó; vés-hi i fes sortir dEgipte els israelites, el meu poble (Ex 3,7-10)...'
Un papa pastor, que va conduir el camí de lEsglésia a principis del segle XX. I la història comença així: 'Ja hem dit on nasqué el nostre papa, però no hem dit quan. Fou el 2 de juny de 1835, quan la primavera ja es veu vençuda i la calor es va imposant. Aquell dia, doncs, la senyora Margherita Sanson, pagesa de Vedelago, donava a llum el seu segon fill. El primer, a qui posaren per nom Giuseppe, visqué molt poc. Encara no vuit dies. Enmig de les gelades de febrer, aquell jove matrimoni camperol, portaren a enterrar el seu petitet, amb el cor encongit i lànima desolada per la fredor que deixa un fill que sen va per sempre.'...
Al segle XIX, un dominic biscaí, missioner, bisbe i màrtir. I la història comença així: 'Els primers missioners van arribar a Vietnam procedents de Portugal a inicis del segle XVI. Actualment hi ha més de cinc milions de catòlics a Vietnam, menys del 7% del total de la població. Hi ha vint-i-sis diòcesis, inclosos tres arquebisbats amb 2.668 parròquies i més de dos mil capellans...'
Un franciscà senzill i humil, estimat per tothom, que va curar malalts i va fer propera a tothom la misericòrdia de Déu.
Lhome que va guiar Israel en la consolidació definitiva com a nació. I la història comença així: 'Samuel és lhome que guia el poble dIsrael en el pas de lepoca dels Jutges a lèpoca de la monarquia. Cap a lany 1050 abans de Crist, ja feia uns cent-cinquanta anys que Israel, sota el guiatge de Moisès, havia fugit dEgipte i, després de la llarga travessia del desert, shavia instal·lat a la terra de Canaan, la Terra Promesa. No havia estat, certament, una instal·lació fàcil. Més aviat havia estat una penetració lenta, amb constants batalles amb els habitants del territori, i en què Israel no actuava com un poble unificat sinó com un conjunt de tribus que van ocupant els seus espais amb notables dificultats. A la Bíblia, si llegim el llibre de Josuè, sovint ens semblarà que tota aquella època va ser una entrada gairebé triomfal en el nou país, però si a continuació llegim el llibre dels Jutges veurem que les coses van ser de fet força més complicades...'
Al segle IV, un gran cristià, un gran bisbe i un gran teòleg. I la història comença així: 'El dia 1 de gener de lany 379 sant Basili moria a Cesarea de Capadòcia don era bisbe. En el primer aniversari de la seva mort Eladi, el bisbe que el va succeir a Cesarea, en va fer un panegíric. Lany següent, el 381, lany en què tingué lloc el concili de Constantinoble, el mateix dia dinici dany va pronunciar lElogi de Basili el seu germà, sant Gregori de Nissa. I el 382 el torn correspongué al seu amic íntim des que van coincidir en temps destudis a Atenes, Gregori de Nazianz; és el Discurs número 43. Aquests dos textos preciosos han arribat fins a nosaltres. El primer el tenim molt probablement en la mateixa forma en què fou pronunciat, un discurs relativament breu que vol situar Basili com un exemple de santedat per a tots els fidels de Cesarea i de la Capadòcia. El segon, el del Nazianzè, molt més llarg, no devia pas ser pronunciat en tota la seva extensió. Sentreté en moltes dades biogràfiques que per a nosaltres són molt interessants. Va més enllà encara i vol presentar Basili com a model de bisbe per a tots els bisbes.'
Un màrtir romà dels primers temps, patró dels enamorats. I la història comença així: 'Etimològicament, el nom Valentí prové del nom llatí Valentinus que, a la vegada, deriva de larrel valens, o sigui, valent.Amb el nom de Valentí es coneix un màrtir que probablement morí cap a lany 270 a Roma durant el regnat de lemperador Claudi II el Gòtic (Marcus Aurelius Valerius Claudius Augustus) i que governà limperi romà del 268 al 270. La festa de sant Valentí es celebra el 14 de febrer i, especialment als països anglosaxons, el sant té una gran veneració popular com a patró dels enamorats....'
En este mundo donde muchos presagiaban el fin de la religión y el ocaso de las creencias, la religión delpueblo no ha desaparecido. Al contrario, no deja de crecer. Y muy especialmente entre los más pobres del mundo. Este libro ofrece una apertura a la experiencia devocional y espiritual sobre la que la Iglesia Católica necesita reflexionar a la luz de la antropología, la teología y el magisterio.
Un model de fe i de pregària, que va amansir un drac terrible a lestany de Banyoles cap a lany 800. I la història comença així: 'Segons la tradició, sant Mer (forma popular de 'sant Emeri') és el protagonista dun episodi de la conquesta de Girona (any 785) per part de les tropes carolíngies. Girona, fins aleshores en domini àrab, va passar a mans dels francs gràcies a la intervenció de lexèrcit de Carlemany. Naixia el comtat de Girona, territori que formaria part de lanomenada Marca Hispànica. Aquest sant ha passat als annals de la tradició popular per haver estat el qui va amansir el monstre del llac de Banyoles....'
Un home clau en la història de la salvació: el qui, en nom de Déu, va treure Israel de l'esclavatge i en va fer el poble de l'aliança I la historia comença així: 'El text més emblemàtic de la història de Moisès es troba segurament al tercer capítol del llibre de lÈxode. És la crida de Déu: He vist lopressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo... Ara, doncs, jo tenvio al faraó; vés-hi i fes sortir dEgipte els israelites, el meu poble (Ex 3,7-10)...'
Un papa pastor, que va conduir el camí de lEsglésia a principis del segle XX. I la història comença així: 'Ja hem dit on nasqué el nostre papa, però no hem dit quan. Fou el 2 de juny de 1835, quan la primavera ja es veu vençuda i la calor es va imposant. Aquell dia, doncs, la senyora Margherita Sanson, pagesa de Vedelago, donava a llum el seu segon fill. El primer, a qui posaren per nom Giuseppe, visqué molt poc. Encara no vuit dies. Enmig de les gelades de febrer, aquell jove matrimoni camperol, portaren a enterrar el seu petitet, amb el cor encongit i lànima desolada per la fredor que deixa un fill que sen va per sempre.'...
Al segle XIX, un dominic biscaí, missioner, bisbe i màrtir. I la història comença així: 'Els primers missioners van arribar a Vietnam procedents de Portugal a inicis del segle XVI. Actualment hi ha més de cinc milions de catòlics a Vietnam, menys del 7% del total de la població. Hi ha vint-i-sis diòcesis, inclosos tres arquebisbats amb 2.668 parròquies i més de dos mil capellans...'