Ir al contenidoTestimonios personales y obras populares como fuente de inspiración cristiana
Una nevada en Roma en pleno mes de agosto, un signo de la proximidad de María. Y la historia empieza así: 'La historia de Nuestra Señora de las Nieves es la historia de una nevada. Una nevada que, de manera milagrosa, cayó en pleno mes de agosto en Roma. Y no solo esto: la historia de Nuestra Señora de las Nieves también es la historia de un descubrimiento. El descubrimiento del papel excepcional que María tuvo en la venida al mundo del Hijo de Dios. El descubrimiento de que aquella muchacha de Nazaret es la Madre de Dios.'
El papa que va culminar la tasca de renovació de lEsglésia iniciada per Joan XXIII. I la història comença així: 'El papa Pau VI pot ser anomenat amb tota raó el papa del Concili. No, no es tracta de treure-li cap mèrit a lestimat Joan XXIII -només faltaria!-, però sí de dir que Pau VI va ser qui va tirar endavant el Concili i en va impulsar laplicació. Aquesta és la seva gran aportació. Aquella inesperada iniciativa que lluminosament va posar en marxa Joan XXIII, Pau VI la va portar fins al final, amb dubtes i patiments, certament, però alhora amb molta convicció i molta fidelitat...'
Un capellà i fundador italià, mort el 1940, totalment entregat a Déu i als pobres. I la història comença així: 'Serà difícil sintetitzar en poques pàgines la meravellosa aventura daquest prevere italià que es va definir com 'el peó de Deu'. En lhomilia de la seva canonització, Joan Pau II va dir de Lluís Orione que va ser un 'home totalment lliurat a la causa de Crist i del seu regne. Patiments físics i morals, fatigues, dificultats, incomprensions i tot tipus dobstacles van marcar el seu ministeri apostòlic'...
«Hagamos espacio a la Palabra de Dios. Leamos algún versículo de la Biblia cada día. Comencemos por el Evangelio [...]. Descubriremos que Dios está cerca de nosotros, que ilumina nuestra oscuridad, que nos guía con amor a lo largo de nuestra vida». PAPA FRANCISCO
A lEdat Mitjana, un comte que va saber viure enmig del món, dedicat a Déu. I la história comença així: 'Si bé ha estat oblidat i eclipsat per altres sants homònims que el succeïren en el temps, sant Guerau o Gerard dOrlhac esdevingué un autèntic referent laïcal a lEdat Mitjana, promogut pels monestirs ja des del segle X, en el moment de la reforma cluniacenca i gregoriana. No és estrany, doncs, que a la nostra terra, en el moment de la seva gestació, sembrada de monestirs més o menys vinculats a Cluny, arrelés la seva devoció i perdurés fins els nostres dies, especialment a les comarques més nord-occidentals...'
