Ir al contenidoSociología de la familia y las relaciones sociales
Aquest és el tercer -i darrer- volum del Costumari Valencià. L'autor ha afegit una cinquantena d'articles nous sobre aquelles coses que els valencians fem impulsats per la tradició. Si hi ha cap costum que no hi siga, l'haurà de recollir un altre, Bernat Capó ja ha fet la seua tria. Alguns d'aquests costums encara estan vius als nostres pobles, altres han canviat molt i uns altres han desaparegut. Tots, però, diuen alguna cosa sobre la nostra manera de ser. En aquest volum podem trobar el mal d'ull, les albades, els ocells pouadors, l'embotit...
Les mares que ens han parit és una reflexió sobre la fecundació humana i la seva evolució des de la prehistòria fins avui coneixements, creences i rituals, però també sobre el valor social de la dona en cada època. Aquest viatge en el temps ressegueix la importància que totes les cultures han donat a la fecunditat, com ha estat sempre venerada i controlada alhora. El llibre ens fa saber com segons el coneixement mèdic del moment cada època històrica ha explicat la fecundació, la funció de l'aparell reproductiu i també els mitjans anticonceptius emprats. L'obra també posa de relleu la tasca de dones que han estat ignorades per molts relats històrics oficials, escrits bàsicament des de la mirada masculina. La manera de percebre i representar la vida ha anat canviant, però la decisió de voler o no ser mare, de tenir o no fills, hauria de ser individual o de parella. En canvi, sempre ha estat condicionada per factors polítics, culturals, mèdics, religiosos i/o demogràfics, els quals sovint han provocat una pèrdua sensible de les llibertats bàsiques.
No hay época que no se perciba a sí misma con una experiencia de malestar, incertidumbre y desconcierto. Un síntoma inequívoco de ese malestar es la reaparición de los discursos sobre la familia: uno de los espejos de la sociedad donde buscar y constatar esa potencial vivencia crepuscular colectiva. Sin embargo, la familia no está en crisis y, debido a que es una construcción social dinámica que se resiste al cambio y se adapta a él, tampoco se puede hablar de «la familia», sino de formas de vida familiar en creciente diversificación a causa de los comportamientos privados de las personas. La sociedad española ha cambiado en veinticinco años de forma profunda y sin crisis social y la idea de familia se ha transformado radicalmente con ella. El significado e influencia de la cultura, la salud, los hijos, el ocio y la tecnología son abordados en esta obra también desde la perspectiva de los jóvenes adultos que se enfrentan al momento de abandonar la juventud y ser una familia con su primer hijo. Los discursos más o menos apocalípticos sobre la familia son muestra de una visión nostálgica de certezas y verdades normativas, estables e impuestas al individuo externamente que suponían una significativa restricción y, al mismo tiempo, un camino evidente a seguir. Aquellas normas son sendas perdidas en una sociedad global dominada por un nihilismo sin tragedia. Lo que las formas de vida familiar y los individuos vivimos hoy es el resultado de nuestra versión privatizada de la modernidad, en la que toda responsabilidad sobre el acierto y el fracaso recae sólo sobre nosotros mismos.