Bidegorriak hizkuntzentzat liburuak euskarak prentsa abertzale elebidun garaikidean daukan presentzia du ikergai. Abiaburuko hipotesia da: prentsa abertzale elebiduna aho biko ezpata da euskararentzat, batetik haren gutxieneko presentzia bermatzen badu ere, bestetik garapen kuantitatiboa mugatu eta kualitatiboki bere barne-ahalak taxuz garatzea eragozten diolako. Liburu honen oinarria Aitor Zuberogoitiaren doktorego-tesia da, Txema Ramírez de la Piscinak zuzendua eta Euskararen presentzia gaur egungo prentsa elebidun abertzalean: Egin, Deia, Enbata, Ekaitza, Gara eta Le Journal du Pays Basque kazeten ikerketa eta euskara hutsezko komunikazio-esparru autozentratua trinkotzeko proposamena izenburuaz aurkeztua cum laude kalifikazioa lortu zuena.
Ideien joan-etorria bultzatzeko sortu da Eztabaida bilduma: saio arinak edo mamitsuak, gizartean interesa piztuko dutenak, iritziak trukatzen nahiz sendotzen lagunduko dutenak, eta Hizkuntzen Urtea izango den 2001 honen atarian gaurkotasun osoko gaia du saileko 2. aleak. Giza eskubideen inguruan liburuan bildu ditu Juan San Martinek bere kezka sakonenetako bi: giza eskubideen garrantzia, batetik, eta euskararen egoera bestetik, espiritu eta pentsaera humanista batek elkartuta. Giza eskubideen arloan euskaldunok munduari egin diogun ekarpena aztertzen eta gogorarazten digu egileak, baina historiako gaietara mugatu ordez beldurrik gabe heldu die egungo gorabehera eta polemikei, hala nola euskarak epaitegietan dituen arazoak, Nafarroa hiru hizkuntz eskualdetan banatzeak dakartzan bidegabekeriak, Araban euskarari jarri izan zaizkion oztopoak, Treviñoko auzia, Frantziak hizkuntza gutxituen aldeko Eurogutunari jartzen dizkion trabak eta horrek Iparraldean sortzen dituen eragozpenak...
Estratègicament arrecerat a la vall septentrional de la serra de Mariola, el parlar d'Agres (el Comtat) manté el sabor ancestral d'una manera de comunicar-se única al món i és alhora punt de trobada dels parlars de la Vall d'Albaida i la Costera amb els de l'Alcoià i el Comtat. Agres i dolces apareix amb la voluntat de divulgar i repopularitzar un material lingüístic i literari ben viu. A més d'una descripció del parlar agresà i un detallat corpus toponímic, conté un extens aplec etnopoètic de rondalles, refranys, frases fetes, cançons, versets, endevinalles i altres creacions col·lectives que són bona mostra de la riquesa oral que atresoren els nostres pobles i que ajuda a ampliar i acolorir els repertoris del valencià actual.
Aquesta obra de geolingüística recull i cartografia amb pretensions dexhaustivitat els noms populars dels aucells de tot el territori de les Illes Balears i nidentifica els referents. Va adreçada als filòlegs i als ornitòlegs, però també al públic sensibilitzat pels temes de llengua i de naturalesa. El treball de camp, amb algunes interrupcions, es va fer entre els anys 1989 i 2005. Sentrevistaren un total de 651 persones pertanyents a 126 nuclis històrics de les quatre illes i es realitzaren 501 enquestes mitjançant les quals es recolliren 1.903 noms populars per a 148 espècies i dues subespècies. Per tractar de manera pràctica tota la informació es creà una base de dades que conté més de 34.000 registres, cadascun dels quals correspon a un ornitònim de referent identificat per la persona entrevistada. El resultat ha estat plasmat sobre 171 mapes que per regla general tenen una gran variació, ja sigui lèxica o fonètica, i sil·lustren amb imatges dels aucells i explicacions dels materials obtenguts. Sovint saporten noms congèneres daltres llengües i de vegades es fan aclariments etimològics. Per qüestions despai, els noms dels animals es representen en els mapes mitjançant símbols que són interpretables a través duna llegenda feta en escriptura convencional i les respectives transcripcions fonètiques sinclouen en una relació alfabètica que es troba al final.
Los autores de este libro nos proponen un programa de diversificación curricular para el segundo ciclo de E.S.O., mediante el cual abordar y estudiar las materias de geografía, historia y literatura.
A perspectiva ecoloxista aplicada á relación entre lingua e visión do mundo, o concepto de lingua, a unidade e a diversidade lingüística e a morte das linguas, entre outros temas. 1. A LINGÜÍSTICA NO CONXUNTO DO COÑECEMENTO 1.1 Entrando en materia 1.2. O paradoxo da unidade e a diversidade 2. AS LINGUAS DO MUNDO 2.1. A mala relación entre a ciencia da linguaxe e as linguas 2.2. O número de linguas do mundo, un dato descoñecido 2.3. A morte das linguas 2.4. O esvaradío concepto de lingua 2.5. Linguodiversidade 3. LINGUAXE E COSMOVISIÓN 3.1. A conflitiva definición de linguaxe 3.2. A hipótese de relatividade lingüística 3.3. A linguaxe cambia o mundo 4. UN DILEMA MORAL 5. REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS
Pour l?historiographie révolutionnaire, le nouvel ordre social qui se met en place à partir 1789 a pour corollaire l?uniformisation linguistique. Mais à regarder de plus près, c?est l?interprétation de la politique linguistique révolutionnaire au service du processus d?historisation de la nation qui marque un tournant majeur dans l?aversion du plurilinguisme. L?étude des documents d?archives nous permet de nuancer la portée de la conception dominante de la politique linguistique, celle de l?imposition du « français national » et de « l?anéantissement des patois ». Différentes politiques linguistiques ont été envisagées et mises en place. Dans les provinces basques, la Révolution induit une variation du statut de la langue basque. Cette variation est le résultat de la politique de traduction liée à la nécessité du nou¬veau régime d?enrôler les masses qui ne s?expriment pas en français. Mais il résulte aussi de la prise de conscience du fait linguistique, culturel et identitaire particula¬risant, qui apparaît intimement liée aux valeurs véhiculées pendant la Révolution.
Els autors proposen el concepte de llengües mitjanes (medium-sized language communities) per a aquelles comunitats amb dimensions demogràfiques prou àmplies (entre 500.000 i 25 milions de parlants) per poder disposar de recursos administratius, acadèmics, comunicatius i polítics, siguin o no totalment independents. Des d'aquesta categorització, el català no és pas una llengua petita, raó per la qual es compara la seva situació amb la d'altres llengües europees semblants (com ara el danès, el neerlandès, el finès, el noruec, el suec, el txec, el lituà, l'estonià, etc.). La tria de llengües a la llar, en el si de les famílies, constitueix una de les claus de la socialització lingüística de les noves generacions, i d'això s'ocupen cinc capítols del llibre. Les dades recollides assenyalen que a Catalunya els parlants de català com a primera llengua tenen una considerable vitalitat etnolingüística subjectiva, com ho prova el fet que la majoria mantenen l'ús del català en la criança dels fills. Fins i tot s'observen casos de castellanoparlants d'origen que adopten el català (són nous parlants) com a llengua principal a la família, alhora que s'hi manté el castellà. En canvi, les recerques sobre transmissió lingüística intergeneracional en els altres territoris de llengua catalana són més descoratjadores: el castellà predomina en les famílies bilingües, tendència que contribueix a la castellanització generalitzada tant a les ciutats valencianes com a la badia de Palma. En aquest context, les polítiques lingüístiques prenen una importància cabdal per continuar o per revertir la pèrdua dels usos de les llengües minoritzades. La qüestió encara esdevé més complexa amb l'actual procés de globalització, que internacionalitza les societats i pot fer entrar en crisi els ecosistemes tradicionals en què se solia mantenir la linguodiversitat humana. El llibre també estudia a fons les polítiques lingüístiques en l'àmbit acadèmic i destaca la importància de les actuacions micro com a eina per impulsar els usos interpersonals.
Orientacions lingüístiques sobre les abreviacions i la manera adequada d'escriure-les. Resol els dubtes que es plantegen pel que fa a les formes més emprades i al seu ús en els textos.
En el volumen titulado Estudio sociolingüístico de la fonética de Mérida (Badajoz) se presenta un estudio sobre la variación lingüística de la capital regional extremeña desde un punto de vista sincrónico, analizando algunos fenómenos relacionados con la pronunciación de la /-s/ implosiva, la /-d-/ intervocálica o los sonidos líquidos y dentales en posición final. Además, desde una perspectiva sociolingüística se comprobará cómo inciden factores como el sexo, la edad o el nivel de instrucción en la producción de las variantes fonéticas en la localidad, lo cual permitirá conocer cuál es la configuración lingüística de Mérida en el siglo XXI. Por último, y desde un punto de vista contrastivo, este trabajo se plantea como una actualización de los estudios sobre el habla de Mérida y sus cercanías, una investigación que Alonso Zamora Vicente realizó en los años cuarenta del siglo pasado sobre esta área lingüística. This book-length study Estudio sociolingu?ístico de la fonética de Mérida (Badajoz) offers an examination of linguistic variation in Mérida, the capital city of Extremadura, from a synchronic perspective. It explores a number of cases related to the pronunciation of plosive /-s/, intervocalic /-d-/ or liquid and dental sounds in end position. Furthermore, other elements such as gender, age or education will be examined from a sociolinguistic approach in order to determine how they may affect local phonetic variants. This will enable us to know the linguistic defining features of twenty-first century Mérida. Lastly, this research intends to update ?from a contrastive point of view- the speech of Mérida and neighboring locations. This kind of research had already been started by Prof. Alonso Zamora Vicente in the 1940s.
L'Enquesta d'usos lingüístics a les Illes Balears 2014 (EULIB2014) permet la realització d'una radiografia de la situació lingüística a les Illes Balears entre la ciutadania de 15 anys i més. Aquesta operació estadística està dissenyada per a adaptar-se als canvis continus en la realitat demogràfica, social i econòmica dels territoris de parla catalana, al mateix temps que es manté la continüitat respecte de l'anterior edició de l'enquesta desenvolupada a les Illes Balears (Enquesta sociolingüística 2004, ES2004) i la comparabilitat amb la resta d'enquestes realitzades als altres territoris.
Publicación que investiga los inicios del movimiento de las ikastolas del País Vasco y sus años posteriores, o sea, año de 1960 hasta nuestros días. Investigación realizada en equipo con fines pedagógicos.
Bidegorriak hizkuntzentzat liburuak euskarak prentsa abertzale elebidun garaikidean daukan presentzia du ikergai. Abiaburuko hipotesia da: prentsa abertzale elebiduna aho biko ezpata da euskararentzat, batetik haren gutxieneko presentzia bermatzen badu ere, bestetik garapen kuantitatiboa mugatu eta kualitatiboki bere barne-ahalak taxuz garatzea eragozten diolako. Liburu honen oinarria Aitor Zuberogoitiaren doktorego-tesia da, Txema Ramírez de la Piscinak zuzendua eta Euskararen presentzia gaur egungo prentsa elebidun abertzalean: Egin, Deia, Enbata, Ekaitza, Gara eta Le Journal du Pays Basque kazeten ikerketa eta euskara hutsezko komunikazio-esparru autozentratua trinkotzeko proposamena izenburuaz aurkeztua cum laude kalifikazioa lortu zuena.
Ideien joan-etorria bultzatzeko sortu da Eztabaida bilduma: saio arinak edo mamitsuak, gizartean interesa piztuko dutenak, iritziak trukatzen nahiz sendotzen lagunduko dutenak, eta Hizkuntzen Urtea izango den 2001 honen atarian gaurkotasun osoko gaia du saileko 2. aleak. Giza eskubideen inguruan liburuan bildu ditu Juan San Martinek bere kezka sakonenetako bi: giza eskubideen garrantzia, batetik, eta euskararen egoera bestetik, espiritu eta pentsaera humanista batek elkartuta. Giza eskubideen arloan euskaldunok munduari egin diogun ekarpena aztertzen eta gogorarazten digu egileak, baina historiako gaietara mugatu ordez beldurrik gabe heldu die egungo gorabehera eta polemikei, hala nola euskarak epaitegietan dituen arazoak, Nafarroa hiru hizkuntz eskualdetan banatzeak dakartzan bidegabekeriak, Araban euskarari jarri izan zaizkion oztopoak, Treviñoko auzia, Frantziak hizkuntza gutxituen aldeko Eurogutunari jartzen dizkion trabak eta horrek Iparraldean sortzen dituen eragozpenak...
Estratègicament arrecerat a la vall septentrional de la serra de Mariola, el parlar d'Agres (el Comtat) manté el sabor ancestral d'una manera de comunicar-se única al món i és alhora punt de trobada dels parlars de la Vall d'Albaida i la Costera amb els de l'Alcoià i el Comtat. Agres i dolces apareix amb la voluntat de divulgar i repopularitzar un material lingüístic i literari ben viu. A més d'una descripció del parlar agresà i un detallat corpus toponímic, conté un extens aplec etnopoètic de rondalles, refranys, frases fetes, cançons, versets, endevinalles i altres creacions col·lectives que són bona mostra de la riquesa oral que atresoren els nostres pobles i que ajuda a ampliar i acolorir els repertoris del valencià actual.
Aquesta obra de geolingüística recull i cartografia amb pretensions dexhaustivitat els noms populars dels aucells de tot el territori de les Illes Balears i nidentifica els referents. Va adreçada als filòlegs i als ornitòlegs, però també al públic sensibilitzat pels temes de llengua i de naturalesa. El treball de camp, amb algunes interrupcions, es va fer entre els anys 1989 i 2005. Sentrevistaren un total de 651 persones pertanyents a 126 nuclis històrics de les quatre illes i es realitzaren 501 enquestes mitjançant les quals es recolliren 1.903 noms populars per a 148 espècies i dues subespècies. Per tractar de manera pràctica tota la informació es creà una base de dades que conté més de 34.000 registres, cadascun dels quals correspon a un ornitònim de referent identificat per la persona entrevistada. El resultat ha estat plasmat sobre 171 mapes que per regla general tenen una gran variació, ja sigui lèxica o fonètica, i sil·lustren amb imatges dels aucells i explicacions dels materials obtenguts. Sovint saporten noms congèneres daltres llengües i de vegades es fan aclariments etimològics. Per qüestions despai, els noms dels animals es representen en els mapes mitjançant símbols que són interpretables a través duna llegenda feta en escriptura convencional i les respectives transcripcions fonètiques sinclouen en una relació alfabètica que es troba al final.
Los autores de este libro nos proponen un programa de diversificación curricular para el segundo ciclo de E.S.O., mediante el cual abordar y estudiar las materias de geografía, historia y literatura.
A perspectiva ecoloxista aplicada á relación entre lingua e visión do mundo, o concepto de lingua, a unidade e a diversidade lingüística e a morte das linguas, entre outros temas. 1. A LINGÜÍSTICA NO CONXUNTO DO COÑECEMENTO 1.1 Entrando en materia 1.2. O paradoxo da unidade e a diversidade 2. AS LINGUAS DO MUNDO 2.1. A mala relación entre a ciencia da linguaxe e as linguas 2.2. O número de linguas do mundo, un dato descoñecido 2.3. A morte das linguas 2.4. O esvaradío concepto de lingua 2.5. Linguodiversidade 3. LINGUAXE E COSMOVISIÓN 3.1. A conflitiva definición de linguaxe 3.2. A hipótese de relatividade lingüística 3.3. A linguaxe cambia o mundo 4. UN DILEMA MORAL 5. REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS
Pour l?historiographie révolutionnaire, le nouvel ordre social qui se met en place à partir 1789 a pour corollaire l?uniformisation linguistique. Mais à regarder de plus près, c?est l?interprétation de la politique linguistique révolutionnaire au service du processus d?historisation de la nation qui marque un tournant majeur dans l?aversion du plurilinguisme. L?étude des documents d?archives nous permet de nuancer la portée de la conception dominante de la politique linguistique, celle de l?imposition du « français national » et de « l?anéantissement des patois ». Différentes politiques linguistiques ont été envisagées et mises en place. Dans les provinces basques, la Révolution induit une variation du statut de la langue basque. Cette variation est le résultat de la politique de traduction liée à la nécessité du nou¬veau régime d?enrôler les masses qui ne s?expriment pas en français. Mais il résulte aussi de la prise de conscience du fait linguistique, culturel et identitaire particula¬risant, qui apparaît intimement liée aux valeurs véhiculées pendant la Révolution.
Els autors proposen el concepte de llengües mitjanes (medium-sized language communities) per a aquelles comunitats amb dimensions demogràfiques prou àmplies (entre 500.000 i 25 milions de parlants) per poder disposar de recursos administratius, acadèmics, comunicatius i polítics, siguin o no totalment independents. Des d'aquesta categorització, el català no és pas una llengua petita, raó per la qual es compara la seva situació amb la d'altres llengües europees semblants (com ara el danès, el neerlandès, el finès, el noruec, el suec, el txec, el lituà, l'estonià, etc.). La tria de llengües a la llar, en el si de les famílies, constitueix una de les claus de la socialització lingüística de les noves generacions, i d'això s'ocupen cinc capítols del llibre. Les dades recollides assenyalen que a Catalunya els parlants de català com a primera llengua tenen una considerable vitalitat etnolingüística subjectiva, com ho prova el fet que la majoria mantenen l'ús del català en la criança dels fills. Fins i tot s'observen casos de castellanoparlants d'origen que adopten el català (són nous parlants) com a llengua principal a la família, alhora que s'hi manté el castellà. En canvi, les recerques sobre transmissió lingüística intergeneracional en els altres territoris de llengua catalana són més descoratjadores: el castellà predomina en les famílies bilingües, tendència que contribueix a la castellanització generalitzada tant a les ciutats valencianes com a la badia de Palma. En aquest context, les polítiques lingüístiques prenen una importància cabdal per continuar o per revertir la pèrdua dels usos de les llengües minoritzades. La qüestió encara esdevé més complexa amb l'actual procés de globalització, que internacionalitza les societats i pot fer entrar en crisi els ecosistemes tradicionals en què se solia mantenir la linguodiversitat humana. El llibre també estudia a fons les polítiques lingüístiques en l'àmbit acadèmic i destaca la importància de les actuacions micro com a eina per impulsar els usos interpersonals.
Orientacions lingüístiques sobre les abreviacions i la manera adequada d'escriure-les. Resol els dubtes que es plantegen pel que fa a les formes més emprades i al seu ús en els textos.
En el volumen titulado Estudio sociolingüístico de la fonética de Mérida (Badajoz) se presenta un estudio sobre la variación lingüística de la capital regional extremeña desde un punto de vista sincrónico, analizando algunos fenómenos relacionados con la pronunciación de la /-s/ implosiva, la /-d-/ intervocálica o los sonidos líquidos y dentales en posición final. Además, desde una perspectiva sociolingüística se comprobará cómo inciden factores como el sexo, la edad o el nivel de instrucción en la producción de las variantes fonéticas en la localidad, lo cual permitirá conocer cuál es la configuración lingüística de Mérida en el siglo XXI. Por último, y desde un punto de vista contrastivo, este trabajo se plantea como una actualización de los estudios sobre el habla de Mérida y sus cercanías, una investigación que Alonso Zamora Vicente realizó en los años cuarenta del siglo pasado sobre esta área lingüística. This book-length study Estudio sociolingu?ístico de la fonética de Mérida (Badajoz) offers an examination of linguistic variation in Mérida, the capital city of Extremadura, from a synchronic perspective. It explores a number of cases related to the pronunciation of plosive /-s/, intervocalic /-d-/ or liquid and dental sounds in end position. Furthermore, other elements such as gender, age or education will be examined from a sociolinguistic approach in order to determine how they may affect local phonetic variants. This will enable us to know the linguistic defining features of twenty-first century Mérida. Lastly, this research intends to update ?from a contrastive point of view- the speech of Mérida and neighboring locations. This kind of research had already been started by Prof. Alonso Zamora Vicente in the 1940s.
L'Enquesta d'usos lingüístics a les Illes Balears 2014 (EULIB2014) permet la realització d'una radiografia de la situació lingüística a les Illes Balears entre la ciutadania de 15 anys i més. Aquesta operació estadística està dissenyada per a adaptar-se als canvis continus en la realitat demogràfica, social i econòmica dels territoris de parla catalana, al mateix temps que es manté la continüitat respecte de l'anterior edició de l'enquesta desenvolupada a les Illes Balears (Enquesta sociolingüística 2004, ES2004) i la comparabilitat amb la resta d'enquestes realitzades als altres territoris.
Publicación que investiga los inicios del movimiento de las ikastolas del País Vasco y sus años posteriores, o sea, año de 1960 hasta nuestros días. Investigación realizada en equipo con fines pedagógicos.