Diverses generacions d?estudiants universitaris recorden, amb especial afecte, les classes del professor Anton M. Espadaler. No solament per la seva capacitat científica i docent, sinó també?i aquí surt a compte rememorar-ho?per la seva fina ironia, capacitat de suggestió i convenciment i amenitat irreductible. El que avui presentem és una selecció d?articles periodístics publicats durant un parell d?anys a la contracoberta de l?Avui, en els quals el lector hi trobarà també, precisament, aquelles qualitats, a les quals caldrà afegir les d?agut polemista, mordaç cordial i bon vivant.
De cara a la paret és un recull dels articles humorístics que Francesc Trabal va publicar al ?Diari de Sabadell? entre 1924 i 1929. Iniciats contemporàniament als primers esbossos de L?any que ve, els textos aquí reproduïts semblen respondre a la secreta aspiració trabaliana, negada a les seves novel·les, d?estendre els pressupòsits estètics i humorístics de L?any que ve a la narrativa. Amb l?absurd i la proocació més detonant com a punt de partida, constitueixen una mostra de l?humor trabalià més genuí i la mesura d?una heterodòxia impossible. La tria, l?edició i el pròleg han estat a càrrec de Miquel Bach (Sabadell 1945), bon coneixedor de l?obra trabaliana, que des de 1973 ha anat publicant diversos articles sobre la Colla de Sabadell.
?El dia del senyor? és una selecció dels millors articles de Quim Monzó apareguts a la premsa barcelonina durant els primers anys de la dècada dels vuitanta. És la crónica dels vuitanta que Monzó ha continuat a Zzzzzz... a La maleta turca, a Hotel Intercontinental, a No plantaré cap arbre i a Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes.
Segundo libro de artículos publicados en la prensa diaria y en la radio por el arquitecto Salvador Moreno Peralta a lo largo de los últimos siete años. Está dividido en cinco capítulos por afinidades temáticas.
Frente a lo que venía considerándose cultura oficial, está surgiendo una nueva concepción de la cultura y del arte, que tiene su origen en las calles de las grandes ciudades del mundo. En esta tendencia global se fusionan las creaciones artísticas de las subculturas urbanas; desde grafiti y skateboarding hasta printmaking, moda y música. En este libro los autores ofrecen un recorrido visual y muy dinámico por el arte underground de los cinco continentes y rinden un merecido homenaje a la calle, escenario predilecto de la creatividad de las nuevas generaciones.
Eugeni Xammar va arribar a Berlín l?hivern de 1922. Hi va trobar una Alemanya que patia les conseqüències de la derrota i en la qual es gestava el nazisme. Va viure de primera mà moments històrics d?una importància cabdal, com ara la inflació extraordinària de la moneda alemanya o l?ocupació de les terres del Ruhr per l?exèrcit francès, decidit a cobrar-se les indemnitzacions de guerra fixades al tractat de Versalles. Episodis com aquests, que, passats tants anys, han quedat desdibuixats, explicats per Xammar prenen una vivor que ens absorbeix. A Berlín, Xammar va coincidir amb Josep Pla?aleshores corresponsal de La Publicitat?, amb qui, de 1923 a 1925, va menar una activitat professional paral·lela. Van viatjar plegats a Renània i a Baviera, des d?on van descriure entre altres coses els consells de guerra francesos a ciutadans alemanys poc disposats a col·laborar o el frustrat cop d?Estat de Hitler en una cerveseria de Munic i l?entrevista que tots dos van fer-li en època tan primerenca com 1923. Aquests textos són recollits en el present volum i descobreixen un Xammar d?una capacitat descriptiva, analítica i literària desacostumada i ens obren una finestra amb gran angle de visió sobre un dels moments més fascinants de la història europea recent. «Xammar fou un home ni alt ni baix, pesantot, de rems lents, morè, d?ulls vivíssims, gran nas, una mica carregat d?espatlles, el fill del burgès epicuri, tirant a sibarita. Fou un gran dialèctic. El funcionament del seu cervell fallà rarament.» Josep Pla
El pintor Francis Bacon y el crítico de arte David Sylvester mantuvieron un continuado diálogo durante doce años, entre 1962 y 1974, apoyado en una amplia serie de entrevistas, a partir de cuyo material construyó este formidable libro. Así presenta esta obra de referencia esencial para la comprensión del complejo mundo de Bacon, pero también para toda una importante línea del arte británico einternacional que se escapaba de los márgenes acotados de la vanguardia oficial de las décadas posteriores a la Segunda Guerra Mundial. En este sentido, y según palabras de J. F. Yvars, autor del prólogo que la acompaña, tal vez la más acerada contribución de David Sylvester en el territorio del arte durante los últimos veinte años se defina a través de sus conversaciones con Francis Bacon, al que consideró el mayor artista contemporáneo. A partir de una primera impresión descorazonadora, el crítico vio en Bacon a un hábil efectista, un caricaturizador monstruoso... para descubrir enseguida las grandes aportaciones del artista a la configuración de un arte para nuestro tiempo. La estética de Bacon le fascina: su personal absorción de las formas dinámicas, la gravedad del color, el movimiento de planos y círculos con independencia del tema. Pinturas y pinturas que derivan de su fuerza la magia del efecto final.
Diverses generacions d?estudiants universitaris recorden, amb especial afecte, les classes del professor Anton M. Espadaler. No solament per la seva capacitat científica i docent, sinó també?i aquí surt a compte rememorar-ho?per la seva fina ironia, capacitat de suggestió i convenciment i amenitat irreductible. El que avui presentem és una selecció d?articles periodístics publicats durant un parell d?anys a la contracoberta de l?Avui, en els quals el lector hi trobarà també, precisament, aquelles qualitats, a les quals caldrà afegir les d?agut polemista, mordaç cordial i bon vivant.
De cara a la paret és un recull dels articles humorístics que Francesc Trabal va publicar al ?Diari de Sabadell? entre 1924 i 1929. Iniciats contemporàniament als primers esbossos de L?any que ve, els textos aquí reproduïts semblen respondre a la secreta aspiració trabaliana, negada a les seves novel·les, d?estendre els pressupòsits estètics i humorístics de L?any que ve a la narrativa. Amb l?absurd i la proocació més detonant com a punt de partida, constitueixen una mostra de l?humor trabalià més genuí i la mesura d?una heterodòxia impossible. La tria, l?edició i el pròleg han estat a càrrec de Miquel Bach (Sabadell 1945), bon coneixedor de l?obra trabaliana, que des de 1973 ha anat publicant diversos articles sobre la Colla de Sabadell.
?El dia del senyor? és una selecció dels millors articles de Quim Monzó apareguts a la premsa barcelonina durant els primers anys de la dècada dels vuitanta. És la crónica dels vuitanta que Monzó ha continuat a Zzzzzz... a La maleta turca, a Hotel Intercontinental, a No plantaré cap arbre i a Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes.
Segundo libro de artículos publicados en la prensa diaria y en la radio por el arquitecto Salvador Moreno Peralta a lo largo de los últimos siete años. Está dividido en cinco capítulos por afinidades temáticas.
Frente a lo que venía considerándose cultura oficial, está surgiendo una nueva concepción de la cultura y del arte, que tiene su origen en las calles de las grandes ciudades del mundo. En esta tendencia global se fusionan las creaciones artísticas de las subculturas urbanas; desde grafiti y skateboarding hasta printmaking, moda y música. En este libro los autores ofrecen un recorrido visual y muy dinámico por el arte underground de los cinco continentes y rinden un merecido homenaje a la calle, escenario predilecto de la creatividad de las nuevas generaciones.
Eugeni Xammar va arribar a Berlín l?hivern de 1922. Hi va trobar una Alemanya que patia les conseqüències de la derrota i en la qual es gestava el nazisme. Va viure de primera mà moments històrics d?una importància cabdal, com ara la inflació extraordinària de la moneda alemanya o l?ocupació de les terres del Ruhr per l?exèrcit francès, decidit a cobrar-se les indemnitzacions de guerra fixades al tractat de Versalles. Episodis com aquests, que, passats tants anys, han quedat desdibuixats, explicats per Xammar prenen una vivor que ens absorbeix. A Berlín, Xammar va coincidir amb Josep Pla?aleshores corresponsal de La Publicitat?, amb qui, de 1923 a 1925, va menar una activitat professional paral·lela. Van viatjar plegats a Renània i a Baviera, des d?on van descriure entre altres coses els consells de guerra francesos a ciutadans alemanys poc disposats a col·laborar o el frustrat cop d?Estat de Hitler en una cerveseria de Munic i l?entrevista que tots dos van fer-li en època tan primerenca com 1923. Aquests textos són recollits en el present volum i descobreixen un Xammar d?una capacitat descriptiva, analítica i literària desacostumada i ens obren una finestra amb gran angle de visió sobre un dels moments més fascinants de la història europea recent. «Xammar fou un home ni alt ni baix, pesantot, de rems lents, morè, d?ulls vivíssims, gran nas, una mica carregat d?espatlles, el fill del burgès epicuri, tirant a sibarita. Fou un gran dialèctic. El funcionament del seu cervell fallà rarament.» Josep Pla
El pintor Francis Bacon y el crítico de arte David Sylvester mantuvieron un continuado diálogo durante doce años, entre 1962 y 1974, apoyado en una amplia serie de entrevistas, a partir de cuyo material construyó este formidable libro. Así presenta esta obra de referencia esencial para la comprensión del complejo mundo de Bacon, pero también para toda una importante línea del arte británico einternacional que se escapaba de los márgenes acotados de la vanguardia oficial de las décadas posteriores a la Segunda Guerra Mundial. En este sentido, y según palabras de J. F. Yvars, autor del prólogo que la acompaña, tal vez la más acerada contribución de David Sylvester en el territorio del arte durante los últimos veinte años se defina a través de sus conversaciones con Francis Bacon, al que consideró el mayor artista contemporáneo. A partir de una primera impresión descorazonadora, el crítico vio en Bacon a un hábil efectista, un caricaturizador monstruoso... para descubrir enseguida las grandes aportaciones del artista a la configuración de un arte para nuestro tiempo. La estética de Bacon le fascina: su personal absorción de las formas dinámicas, la gravedad del color, el movimiento de planos y círculos con independencia del tema. Pinturas y pinturas que derivan de su fuerza la magia del efecto final.