Química


MANUEL BALLESTER . L’AMIC DE LA CIÈNCIA (ZULOAGA, JAVIER)
Manel Ballester Boix (Barcelona, 1919) fou un dels científics més universals de Catalunya i Espanya. Educat a les aules de l’Institut Escola de Barcelona i doctorat en Ciències, va dedicar la seva vida a la investigació químico-orgànica. Després d’ampliar els seus coneixements científics a la Universitat de Harvard (1949-1951), Ballester Boix es va dedicar de ple a la investigació, al CSIC de Barcelona i a l’Office of Aerospace Research and development dels Estats Units, país on més tard tornà amb la seva família per viure a Dayton (Ohio), entre 1961 i 1962. La seva aportació principal a la ciència fou el desenvolupament de la química percloroorgànica, amb el descobriment d’un potent agent de cloració el 1954. Més tard, el 1964 va descobrir els Radicals Lliures Inerts, una classe de compostos de carboni trivalent d’estabilitat excepcional que va obrir la porta a una nova era en la química orgànica. El 1982 fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries i va estar nominat al Premi Nobel de Química en onze ocasions.

QÜESTIONARIS DE QUÍMICA ANALÍTICA BÀSICA
Aquest llibre aplega quatre-centes preguntes i respostes sobre química analítica pensades per a preparar l’assignatura Química Analítica del grau de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. L’experiència docent demostra que aquests qüestionaris són extremament útils per a l’autoaprenentatge i l’autoavaluació dels alumnes que s’introdueixen en el coneixement i la pràctica de l’anàlisi química tant en el grau de Farmàcia com en els estudis de Química, Enginyeria Química, Geologia, Bioquímica, Ciències Ambientals i Ciència i Tecnologia dels Aliments

QUÍMICA, LA CIÈNCIA IMPURA (BENADETTE, BENSAUDE-VINCENT / SIMON, JONATHAN)
Què associem a la química? Explosions, materials innovadors, plàstics, pol·lució? La concepció confusa i contradictòria de la química com una ciència bàsica, productora industrial i contaminadora que té el públic contribueix a presentar aquest llibre amb la imatge de «ciència impura». Històricament, la química s'ha considerat impura tant en termes de la seua condició acadèmica com pel que fa al paper que ha tingut en la transformació de la societat. Els autors exploren la història d'aquesta ciència des d'un enfocament filosòfic que distingeix la química de la física i aquesta reflexió els mena a una posició que descriuen com a realisme operacional. Una anàlisi amb profunditat de les qüestions de les propietats i els potencials, tan importants per a aquesta filosofia que es basa en la manipulació de la matèria més que no en la construcció de teories.