Elaborar un dietari és com seguir una dieta, és escriure amb constància sobre els nostres pensaments, els nostres somnis o el món que ens envolta, per treuren un benefici. Consisteix a alimentar-se dia a dia de les incitacions del moment, i acabar-se nodrint duns aspectes vitals més que duns altres. Aquest Dietari de lectures és el resultat dun règim de lectura que lautor sha imposat, mes a mes, al llarg de més de dos anys. Jordi Julià va decidir anar redactant textos curts sobre les diferents novetats que queien a les seves mans (poesia, teatre, novel·la, assaig, estudis), i reflexionar sobre els seus temes, la forma o lestil, des de la perspectiva de la postmodernitat. A mig camí de la crítica literària, lassaig i el diari personal, aquesta obra aconsegueix presentar un bon retrat, disgregat i polièdric, de la cultura i la societat del nostre temps.
L'any 1208 va néixer Jaume I, ben probablement el monarca català sobre el qual més s'ha parlat i un dels pocs que va deixar testimoni escrit mitjançant la seva crònica. El seu regnat, a més de l'increment d'institucions polítiques -cas del Consell de Cent barceloní- es caracteritzà per les contínues batalles per conquerir els territoris que eren sota el poder dels musulmans (València i Mallorca) i per aquest motiu el rei va ser anomenat El Conqueridor. La presència del monarca a la ciutat de Lleida tingué una gran importància. Amb només sis anys hi va ser jurat rei i més tard hi va signar la seva primera carta. Va ser també des d'aquesta ciutat que Jaume I va cercar pobladors lleidatans per a les noves terres conquerides. Gràcies al rei Jaume Lleida va poder acunyar moneda i va obtenir el privilegi de Paeria l'any 1264. La vida del monarca transcorre, a més, gairebé alhora que la construcció de la Seu Vella, paradigma indiscutible del romànic català. Avui, vuit-cents anys després del seu naixement a Montpeller, la vida del rei Jaume segueix captivant els lectors.
Es también la historia de una fábrica perdida en un acertijo de colores y de un mundo que ya no está, donde los inviernos eran más fríos y los campos, antes de llegar al mar, se volvían de arena. Había una vez, hace mucho, mucho tiempo, en un país muy, pero muy lejano, una fábrica destartalada, una autopista de asfalto brillante y un montón de sueños inservibles. .
Els imprecisos límits de l'ànima aplega una selecció d'una vuitantena d'articles apareguts a la darrera pàgina del diari Segre, en el anys 1992 i 1993. Es tracta del tercer recull de treballs periodístics de Vidal. Els dos anteriors, Geografia impúdica i Tots venim d'Arbeca, van ser celebrats unànimament per la crítica, que va comparar l'autor amb altres columnistes innovadors i ja consagrats, com Quim Monzó o Sergi Pàmies. La ironia, un constant recurs a l'erudició i una certa radicalitat ideològica són les notes més freqüents d'aquests articles, que conformen un fresc costumista i àgil, sovint irreverent, de la vida política, social i cultural, en la primera meitat de la dècada dels noranta, a la ciutat de Lleida i les comarques circumdants.
Como el mismo nombre indica este libro es un «glosario y compendio de los asuntos propios del trasero. Recogidos de diversas fuentes bibliográficas, míticas, de tradición oral y anal». En él se recogen frases, dichos, textos de autores, dibujos... dedicados al culo. Esta es una segunda edición ampliada, mejorada y arreglada. Recoge el famoso texto de Quevedo «Gracias y desgracias del ojo del culo», así como de otros autores como: «Culo-nalgas, el poder de la palabra», «Los archivos secretos de sir Francis» y «Blasón del culo» entre otros. 10
El hábito de ser reúne una gran parte de las cartas que la escritora norteamericana Flannery O?Connor escribió a amigos y admiradores a lo largo de su corta vida. Flannery había nacido en Savannah (Georgia) en 1925. Después de obtener el bachillerato en artes, estudia en la Escuela para Escritores, centro perteneciente a la universidad estatal de Iowa. Durante tres años trabaja en Nueva York y Connecticut (1948-1951), pero la grave enfermedad que padece la obliga a regresar a su ciudad natal, donde vivirá con su madre y sus pavos, escribiendo relatos, novelas y conferencias hasta su muerte en 1964, cuando contaba 39 años. En la correspondencia reunida por su amiga Sally Fitzgerald en la presente antología, se avanza paulatinamente en el descubrimiento del verdadero rostro de esta escritora tan singular. La lectura de sus grandes novelas (Sangre sabia y Los profetas) o de sus colecciones de relatos (Un hombre bueno es difícil de encontrar, Las delicias del hogar, El negro artificial) producen en el lector una imagen incompleta y hasta distorsionada de su autora. Sin embargo, las cartas muestran ?casi en tiempo real? una persona a la vez serena, pausada, ingeniosa, cortés, pero también modesta, segura de sí misma, aguda, feroz en ocasiones, religiosa? y siempre orlada con esa extraña alegría de vivir que caracteriza a personas con dolencias incurables. «Teoría de la desgracia» es el título que Gustavo Martín Garzo ha elegido para el prólogo de la presente edición española. Todo un manifiesto sobre la sorprendente escritura de una mujer que experimentó el misterio de la vida y el enigma que todo hombre es.
Es éste, sin lugar a dudas, uno de los libros más representativos de G. K. Chesterton y probablemente su mejor ensayo. Una especie de autobiografía espiritual y vagabunda que completa lo iniciado en su libro Herejes, de 1905 (Acantilado, 2007). Optimista y polémico, perspicaz tour de force hacia una filosofía del asombro agradecido y de la libertad mental y emocional, este libro es ya un clásico indiscutible.
Elaborar un dietari és com seguir una dieta, és escriure amb constància sobre els nostres pensaments, els nostres somnis o el món que ens envolta, per treuren un benefici. Consisteix a alimentar-se dia a dia de les incitacions del moment, i acabar-se nodrint duns aspectes vitals més que duns altres. Aquest Dietari de lectures és el resultat dun règim de lectura que lautor sha imposat, mes a mes, al llarg de més de dos anys. Jordi Julià va decidir anar redactant textos curts sobre les diferents novetats que queien a les seves mans (poesia, teatre, novel·la, assaig, estudis), i reflexionar sobre els seus temes, la forma o lestil, des de la perspectiva de la postmodernitat. A mig camí de la crítica literària, lassaig i el diari personal, aquesta obra aconsegueix presentar un bon retrat, disgregat i polièdric, de la cultura i la societat del nostre temps.
L'any 1208 va néixer Jaume I, ben probablement el monarca català sobre el qual més s'ha parlat i un dels pocs que va deixar testimoni escrit mitjançant la seva crònica. El seu regnat, a més de l'increment d'institucions polítiques -cas del Consell de Cent barceloní- es caracteritzà per les contínues batalles per conquerir els territoris que eren sota el poder dels musulmans (València i Mallorca) i per aquest motiu el rei va ser anomenat El Conqueridor. La presència del monarca a la ciutat de Lleida tingué una gran importància. Amb només sis anys hi va ser jurat rei i més tard hi va signar la seva primera carta. Va ser també des d'aquesta ciutat que Jaume I va cercar pobladors lleidatans per a les noves terres conquerides. Gràcies al rei Jaume Lleida va poder acunyar moneda i va obtenir el privilegi de Paeria l'any 1264. La vida del monarca transcorre, a més, gairebé alhora que la construcció de la Seu Vella, paradigma indiscutible del romànic català. Avui, vuit-cents anys després del seu naixement a Montpeller, la vida del rei Jaume segueix captivant els lectors.
Es también la historia de una fábrica perdida en un acertijo de colores y de un mundo que ya no está, donde los inviernos eran más fríos y los campos, antes de llegar al mar, se volvían de arena. Había una vez, hace mucho, mucho tiempo, en un país muy, pero muy lejano, una fábrica destartalada, una autopista de asfalto brillante y un montón de sueños inservibles. .
Els imprecisos límits de l'ànima aplega una selecció d'una vuitantena d'articles apareguts a la darrera pàgina del diari Segre, en el anys 1992 i 1993. Es tracta del tercer recull de treballs periodístics de Vidal. Els dos anteriors, Geografia impúdica i Tots venim d'Arbeca, van ser celebrats unànimament per la crítica, que va comparar l'autor amb altres columnistes innovadors i ja consagrats, com Quim Monzó o Sergi Pàmies. La ironia, un constant recurs a l'erudició i una certa radicalitat ideològica són les notes més freqüents d'aquests articles, que conformen un fresc costumista i àgil, sovint irreverent, de la vida política, social i cultural, en la primera meitat de la dècada dels noranta, a la ciutat de Lleida i les comarques circumdants.
Como el mismo nombre indica este libro es un «glosario y compendio de los asuntos propios del trasero. Recogidos de diversas fuentes bibliográficas, míticas, de tradición oral y anal». En él se recogen frases, dichos, textos de autores, dibujos... dedicados al culo. Esta es una segunda edición ampliada, mejorada y arreglada. Recoge el famoso texto de Quevedo «Gracias y desgracias del ojo del culo», así como de otros autores como: «Culo-nalgas, el poder de la palabra», «Los archivos secretos de sir Francis» y «Blasón del culo» entre otros. 10
El hábito de ser reúne una gran parte de las cartas que la escritora norteamericana Flannery O?Connor escribió a amigos y admiradores a lo largo de su corta vida. Flannery había nacido en Savannah (Georgia) en 1925. Después de obtener el bachillerato en artes, estudia en la Escuela para Escritores, centro perteneciente a la universidad estatal de Iowa. Durante tres años trabaja en Nueva York y Connecticut (1948-1951), pero la grave enfermedad que padece la obliga a regresar a su ciudad natal, donde vivirá con su madre y sus pavos, escribiendo relatos, novelas y conferencias hasta su muerte en 1964, cuando contaba 39 años. En la correspondencia reunida por su amiga Sally Fitzgerald en la presente antología, se avanza paulatinamente en el descubrimiento del verdadero rostro de esta escritora tan singular. La lectura de sus grandes novelas (Sangre sabia y Los profetas) o de sus colecciones de relatos (Un hombre bueno es difícil de encontrar, Las delicias del hogar, El negro artificial) producen en el lector una imagen incompleta y hasta distorsionada de su autora. Sin embargo, las cartas muestran ?casi en tiempo real? una persona a la vez serena, pausada, ingeniosa, cortés, pero también modesta, segura de sí misma, aguda, feroz en ocasiones, religiosa? y siempre orlada con esa extraña alegría de vivir que caracteriza a personas con dolencias incurables. «Teoría de la desgracia» es el título que Gustavo Martín Garzo ha elegido para el prólogo de la presente edición española. Todo un manifiesto sobre la sorprendente escritura de una mujer que experimentó el misterio de la vida y el enigma que todo hombre es.
Es éste, sin lugar a dudas, uno de los libros más representativos de G. K. Chesterton y probablemente su mejor ensayo. Una especie de autobiografía espiritual y vagabunda que completa lo iniciado en su libro Herejes, de 1905 (Acantilado, 2007). Optimista y polémico, perspicaz tour de force hacia una filosofía del asombro agradecido y de la libertad mental y emocional, este libro es ya un clásico indiscutible.
