Ir al contenido
Quatre mil anys després, asseguts davant de la pantalla de l'ordinador, necessitem uns cent cinquanta signes per compondre un text. En l'endemig, la humanitat ha hagut de descobrir laboriosament els avantatges de la separació de paraules, els signes de puntuació, la distinció entre majúscules i minúscules, etc. Per governar-se en el món de les lletres l'ortotipografia és ara més necessària que mai. Aquest manual revela a autors, traductors, editors, redactors i dissenyadors gràfics les subtileses del protocol, l'etiqueta i els bons costums de la lletra impresa de l'inici del tercer mil·lenni després de Crist.
Hi ha diversos factors que singularitzen l'Epistolari Joan Colomines - Salvador Espriu. En primer lloc, perquè se n'han conservat les missives dels dos destinataris, fet excepcional, coneguda la dèria espriuana per la destrucció de qualsevol vestigi del que ell podia considerar de l'àmbit privat. En segon lloc, perquè el gruix més important de cartes -108, d'un total de 128- abraça la dècada dels anys 1960, un període important per als dos corresponsals: per a Colomines, són els anys d'irrupció meteòrica en l'escena intel·lectual catalana com a activista cultural i els de consolidació de la seva obra poètica i dramatúrgica; per a Espriu, és el moment del seu encimbellament com a poeta nacional i de màxima difusió de la seva obra. Finalment, perquè és una font d'informació cabdal per conèixer des de dintre aspectes importants de dues de les personalitats més potents del segle XX, des de l'evolució ideològica d'Espriu fins a les motivacions de l'activisme de Colomines.
Retablo de voces, libro coral, con anotaciones y fragmentos de obras de los más insignes pensadores de la Humanidad. Se trata de un libro-diario en la que el autor coge lo mejor de cada uno de sus homenajeados, de Kafka a Van Gogh.
A partir de un intenso poema y luego de una dolorosa carta de despedida de su última relación, Héctor Hernández Montecinos regresa a su infancia y adolescencia cuando simplemente era Adrián para intentar explicarse a sí mismo ciertos aspectos que no solo
Una historia extraordinaria sobre el exilio narrada por uno de los intelectuales más importantes de nuestro tiempo. En Fuera de lugar Edward W. Said ofrece un fascinante relato del desarrollo vital de un crítico y pensador a caballo entre Oriente y Occidente. Fuera de lugar no es solamente un enfrentamiento dramático con los fantasmas de una infancia y la crónica de un mundo que ya no existe, es fundamentalmente una recapitulación de los temas que han ocupado la vida de uno de los intelectuales más importantes de este siglo: el destierro forzoso, la desposesión y, en última instancia, el exilio interior. Escritas a la luz de una grave enfermedad y a partir de un regreso traumático a los lugares de la infancia, estas memorias duras y polémicas ofrecen una perspectiva nueva sobre una vida y una obra marcadas desde el principio por la negativa imperiosa e inagotable a rendirse. Reseña:«Fuera de lugar es un acto profundamente conmovedor de reivindicación y comprensión, el retrato de una educación transcultural, y a menudo dolorosa, escrito con una intensidad maravillosa y una honestidad implacable. Su lectura permite conocer a su familia y su juventud con la profundidad con la que conocemos a los personajes de la literatura, y entender de forma íntima e inolvidable lo que ha significado ser palestino en el último medio siglo.»Salman Rushdie
