Fray Bartolomé de las Casas (1484-1566), infatigable denunciante de agravios a los indios, unas veces alabado y otras criticado, es figura protagónica en la historia de España y del Nuevo Mundo. Encomendero en fecha temprana y luego fraile y obispo, así como frecuente viajero que cruzó varias veces el océano, fue historiador y testigo de lo que ocurrió en las primeras décadas después del desembarco de Cristóbal Colón. Si para unos fue varón digno de estima, para otros fue inquieto personaje cuyas denuncias dieron ocasión a la "leyenda negra" en contra de España. La Brevíssima relación de la destruyción de las Indias es su escrito más polémico, el más citado de todos y el que ha sido valorado de formas no solo diferentes sino aun contradictorias. El texto, aunque se presenta como una relación histórica, es en realidad un informe enviado originalmente al príncipe, futuro Felipe II, para que persuadiera a su padre el Emperador de que denegara los permisos de conquista. En palabras del eminente historiador y antropólogo Miguel León-Portilla, quien ha estado al cuidado de esta edición, la Brevíssima relación. "es una apasionante denuncia dirigida a detener crímenes y desmanes como los que se habían perpetrado ya en la Indias. ¿Exageró Las Casas en lo que escribió en ella? Me inclino a pensar que exageró y fue muchas veces impreciso".
Valle-Inclán fue el primero y, quizás también, último de nuestros modernos. Único, brillante, iracundo, fantasioso, aventurero. En esta singular y heterodoxa antología hermosamente editada (tapa dura negra con grabado en plata) y prologada por Ramón Mayrata, encontrarás una cuidada selección de sus mejores artículos, ensayos, poemas o conferencias noir donde nos muestra su gran capacidad para brindarnos una luz de propiedades extrañas pero igualmente hermosas, una Luz Oscura. Valle-Inclán estaba fascinado por la teosofía, lo oculto, las experiencias mediúmnicas, el espiritismo, los relatos de terror y viejos grimorios o las capacidades «asombrosas» de magos e ilusionistas se mezclaban con su amor por el decadentismo de la bohemia.
Un homenatge a les dones que no s'han sotmès i que estan canviant la història de l'Orient Mitjà. En aquesta regió hi ha una revolució en marxa, persistent i determinada com cap altra: comença just quan neix una nena, i continua en la seva infantesa, joventut, plenitud i vellesa. És la revolució de les dones. La seva és una lluita sense treva ni final contra el patriarcat secular que domina la política, la cultura i la societat. De vegades, la lluita és per la pura supervivència; d'altres, una lluita conscient i organitzada —política— per guanyar i defensar drets tan bàsics com el dret a néixer, el dret a avortar, el dret a una educació, a una feina digna, a defensar-te de qui et vol destruir, a conservar allò que encara no t'han pogut manllevar... El dret, en resum, a existir. La mirada de la periodista Txell Feixas Torras, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a l'Orient Mitjà, és sensible a les històries de les dones valentes i anònimes que potser no troben espai als informatius, però que commouen, empoderen i expliquen millor que cap altra notícia els canvis que vindran i que fa temps que truquen a la porta dels països àrabs. «Com és que Txell Feixas Torras pot ensenyar-nos tantes històries i tan descomunals, tan portentoses, tan honorables, tan transcendents, i totes, totes, protagonitzades per dones? Fàcil: perquè Txell Feixas Torras les veu. Perquè les vol veure. Perquè a ella les vides de totes aquestes dones valentes no se li han fet transparents, quan se les ha topades a Beirut, a Gaza, a Rojava, al Kurdistan iraquià, a Síria.» del pròleg de Gemma Ruiz Palà
Sota el títol de Quatre fets singulars descobrim un conjunt de relats biogràfics on lescriptora ens narra un seguit de vivències que van transformar en profunditat el curs de la seva vida: les conseqüències acadèmiques de la lectura dun llibre molt especial, la reconciliació amb lespècie humana gràcies al gest altruista dun cambrer dun restaurant de platja, el perjudici causat involuntàriament amb un article de premsa que la bonhomia reconverteix en una gran amistat o la coneixença dun personatge públic admirat bo i rebent la sorpresa que ladmiració és mútua. Històries molt personals que la ploma dEulàlia Solé fa que siguin dinterès col·lectiu perquè, un cop llegides, ens poden satisfer, ens poden emocionar i ens hi podem identificar.
"Demaneu a un cisteller: com es fa un cistell? Us respondrà que s'agafa el vímet o la canya, i es torç i se subjecta bé per fer la base, es passa així, i aixà...I veiem com l'està fent, i com el producte pren forma. L'explicació, però, no us permetrà pas d'entrar de ple en el camí de la confecció, perquè no esteu dins l'artesà, no viviu el procés pel qual les cèl·lules del seu cap dominen les cèl·lules del vímet. Amb l'escriptor passarà igual: veureu com omple el full de mots, tot sembla lògic, seqüencial. Però no: les paraules han pres la iniciativa i s'emporten la sang de l'escriptor".
Fray Bartolomé de las Casas (1484-1566), infatigable denunciante de agravios a los indios, unas veces alabado y otras criticado, es figura protagónica en la historia de España y del Nuevo Mundo. Encomendero en fecha temprana y luego fraile y obispo, así como frecuente viajero que cruzó varias veces el océano, fue historiador y testigo de lo que ocurrió en las primeras décadas después del desembarco de Cristóbal Colón. Si para unos fue varón digno de estima, para otros fue inquieto personaje cuyas denuncias dieron ocasión a la "leyenda negra" en contra de España. La Brevíssima relación de la destruyción de las Indias es su escrito más polémico, el más citado de todos y el que ha sido valorado de formas no solo diferentes sino aun contradictorias. El texto, aunque se presenta como una relación histórica, es en realidad un informe enviado originalmente al príncipe, futuro Felipe II, para que persuadiera a su padre el Emperador de que denegara los permisos de conquista. En palabras del eminente historiador y antropólogo Miguel León-Portilla, quien ha estado al cuidado de esta edición, la Brevíssima relación. "es una apasionante denuncia dirigida a detener crímenes y desmanes como los que se habían perpetrado ya en la Indias. ¿Exageró Las Casas en lo que escribió en ella? Me inclino a pensar que exageró y fue muchas veces impreciso".
Valle-Inclán fue el primero y, quizás también, último de nuestros modernos. Único, brillante, iracundo, fantasioso, aventurero. En esta singular y heterodoxa antología hermosamente editada (tapa dura negra con grabado en plata) y prologada por Ramón Mayrata, encontrarás una cuidada selección de sus mejores artículos, ensayos, poemas o conferencias noir donde nos muestra su gran capacidad para brindarnos una luz de propiedades extrañas pero igualmente hermosas, una Luz Oscura. Valle-Inclán estaba fascinado por la teosofía, lo oculto, las experiencias mediúmnicas, el espiritismo, los relatos de terror y viejos grimorios o las capacidades «asombrosas» de magos e ilusionistas se mezclaban con su amor por el decadentismo de la bohemia.
Un homenatge a les dones que no s'han sotmès i que estan canviant la història de l'Orient Mitjà. En aquesta regió hi ha una revolució en marxa, persistent i determinada com cap altra: comença just quan neix una nena, i continua en la seva infantesa, joventut, plenitud i vellesa. És la revolució de les dones. La seva és una lluita sense treva ni final contra el patriarcat secular que domina la política, la cultura i la societat. De vegades, la lluita és per la pura supervivència; d'altres, una lluita conscient i organitzada —política— per guanyar i defensar drets tan bàsics com el dret a néixer, el dret a avortar, el dret a una educació, a una feina digna, a defensar-te de qui et vol destruir, a conservar allò que encara no t'han pogut manllevar... El dret, en resum, a existir. La mirada de la periodista Txell Feixas Torras, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a l'Orient Mitjà, és sensible a les històries de les dones valentes i anònimes que potser no troben espai als informatius, però que commouen, empoderen i expliquen millor que cap altra notícia els canvis que vindran i que fa temps que truquen a la porta dels països àrabs. «Com és que Txell Feixas Torras pot ensenyar-nos tantes històries i tan descomunals, tan portentoses, tan honorables, tan transcendents, i totes, totes, protagonitzades per dones? Fàcil: perquè Txell Feixas Torras les veu. Perquè les vol veure. Perquè a ella les vides de totes aquestes dones valentes no se li han fet transparents, quan se les ha topades a Beirut, a Gaza, a Rojava, al Kurdistan iraquià, a Síria.» del pròleg de Gemma Ruiz Palà
Sota el títol de Quatre fets singulars descobrim un conjunt de relats biogràfics on lescriptora ens narra un seguit de vivències que van transformar en profunditat el curs de la seva vida: les conseqüències acadèmiques de la lectura dun llibre molt especial, la reconciliació amb lespècie humana gràcies al gest altruista dun cambrer dun restaurant de platja, el perjudici causat involuntàriament amb un article de premsa que la bonhomia reconverteix en una gran amistat o la coneixença dun personatge públic admirat bo i rebent la sorpresa que ladmiració és mútua. Històries molt personals que la ploma dEulàlia Solé fa que siguin dinterès col·lectiu perquè, un cop llegides, ens poden satisfer, ens poden emocionar i ens hi podem identificar.
"Demaneu a un cisteller: com es fa un cistell? Us respondrà que s'agafa el vímet o la canya, i es torç i se subjecta bé per fer la base, es passa així, i aixà...I veiem com l'està fent, i com el producte pren forma. L'explicació, però, no us permetrà pas d'entrar de ple en el camí de la confecció, perquè no esteu dins l'artesà, no viviu el procés pel qual les cèl·lules del seu cap dominen les cèl·lules del vímet. Amb l'escriptor passarà igual: veureu com omple el full de mots, tot sembla lògic, seqüencial. Però no: les paraules han pres la iniciativa i s'emporten la sang de l'escriptor".